dilluns, 30 de març de 2009

IMAM-BAYILDI - UN TOQUE DE CANELA


IMAM-BAYILDI

3 albergínies
4 tomàquets
4 cebes
2 grans d’all
100 gr. molla de pa sense crosta
3 cull. farina de galeta
1 cull. p. sucre
oli d’oliva
1 cull. de julivert trinxat
3 cull. panses i pinyons torradets
sal i pebre
nou moscada

ELABORACIÓ:

Passem una aigua a les albergínies, les tallem per la meitat i marquem uns segments amb el ganivet en forma de reixa per facilitar-ne la cocció.
Les marquem amb oli en una paella bén calenta, volta i volta, i les enfornem 20 minuts a 180 graus.
En una paella marxem un sofregit amb la ceba i el tomàquet tallat a dauets, i l’all a bronoise.
Amb les albergínies ja cuites en retirarem la polpa i l’afegirem al sofregit.
Quan estigui més concentradet hi posarem el punt de sucre.
Hi incorporem la molla de pa esmicolada, les panses, pinyons i la nou moscada, procurant que ens quedi ben barrejadet.
Farcim les alberginies amb el preparat confeccionat, l’empolsinem amb la barreja de julivert i farina de galeta pel damunt i cap al forn a gratinar.

1 comentari:

  1. IMAM-BAYILDI

    Preparat tradicional de la cuina turca fet a base d'albergínies farcides amb la seva pròpia polpa, prèviament cuita i treballada.

    Vol la tradició turca que el plat fos inventat per la dona d'un imam (la persona que presideix la pregària dels divendres a la religió islàmica) afeccionat a la cuina.

    Es diu que el dia que li va preparar aquest plat, quan l'home el va tastar, es va desmaiar de plaer.

    D'aquí que el plat fos batejat com a «imam bayildi», que traduït literalment significa «l'imam es va desmaiar de felicitat davant de la suculència del plat», cosa que els anglesos, durant el període de presència a la zona, van traduir com a «Sultan's Swoon», és a dir, «el desmai del sultà».

    El plat original sol servir-se en aquell país ja sigui calent o fred. Però la presència massiva de l'albergínia a la cuina, ha determinat l'aparició d'una guarnició «a l'imam bayildi», consistent en làmines d'albergínia i mitjos tomàquets fregits, acompanyat d'arròs pilaf.

    Plat de clar origen àrab i ubicat en el camp dels agredolços que tant agraden a aquella cultura, en alguns casos, els pinyons que apareixen en aquesta recepta són substituïts per panses de cara a reforçar aquesta característica.

    La tècnica fou, de la mà dels àrabs, escampada per tota la riba sud de la Mediterrània, arribant fins a casa nostra, com ho demostra la gran quantitat de preparats similars que apareixen a la cuina de les postres terres.

    Preparat que demana una certa habilitat als fogons i una certa mesura en l'ús de l'oli en ésser l'albergínia una verdura que té tendència a absorbir-lo en excés.

    ResponElimina