dimecres, 16 de març de 2011

Rostit amb verdures, per sucar-hi pa


Diumenge vam estar al col·loqui que Carme Ruscalleda i Joaquim Oristrell van fer amb Tana Collados dins del cicle Film and Cook. Aquest cicle, dedicat a la gastronomia i el cinema es va fer aquest passat cap de setmana a l'edifici del FAD. Ens en vam assabentar a darrera hora, gairebé per casualitat, i de seguida ens hi vam apuntar. De fet estem començant la casa per la taulada, ja que us parlem de la darrera activitat quan encara no us hem parlat de les primeres... però ja sabeu que sóm una mica caòtics!


En principi, cada col·loqui o demostració girava a l'entorn d'una pel·lícula o documental. en aquest cas la pel·lícula era Dieta mediterranea de Joaquim Oristrell. Una pel·lícula divertida que narra les aventures d'una cuinera immersa en un triangle amorós. Oristrell reflexa la vida a les cuines de diferents tipus de restaurants pel que va passant la protagonista: des d'una tasca de platja, fins a un gastronòmic amb dues estrelles Michelin.

Carme Ruscalleda va parlar, com no podria ser d'altra manera, de la dieta mediterrània. Ens va agradar com definia aquesta com una cuina basada en el plaer de compartir, de menjar amb temps i calma, i de gaudir de la sobretaula. Estem d'acord en que un punt comú de totes les cuines d'ambdues riveres del Medterrani és aquest, es menja en família, se seu a taula, es comparteix, i totes les celebracions i decisions importants se celebren al voltant d'una taula. I com tornar a fer els àpats a casa seria una manera de fer salut.

Definien també la cuina mediterrània com la cuina tradicional, la que feien els nostres avis i besavis, que menjaven productes de proximitat i de temporada perquè no n'hi havia d'altres.

Finalment Carme Ruscalleda va parlar de la seva experiència al Japó, de com l'havia sorprès que una cuina tan llunyana podia ser i partir d'una filosofia (gastronòmica) tan propera a la nostra. Afortunadament, va dir, dins de la terrible situació que s'està vivnt aquest dies al Japó l'equip humà del seu restaurant i les seves famílies estan bé.

Bé doncs, i quina recepta us podíem fer? per fer honor a la pel·lícula un entrepà de sardines amb xocolata, però amb aquest dia ensopit que fa, per seure a taula i recuperar la cuina dels avis, què millor que un rostidet? no es tracta d'un rostit tradicional, però si fet a poc a poc i amb productes de proximitat (sortits de la cistella ecològica). Esperem que us agradi!

Ingredients
(per 4)
2 cuixes de pollastre desossades
2 butifarres de bolets
1 pastanaga
1/4 de bròquil
1/2 carbassó
12 prunes seques
1 raig de cognac
1 all
1 bitxo

1 got d'oli d'oliva D.O. Siurana


sofregit:
1/2 tomata madura
1/2 poma
1/2 cta de mel




Posem una cassola (jo ho he fet amb el wok) al foc amb un got d'oli d'oliva, un gra d'all i un bitxo sec. Fem la botifarra a bocins i l'afegim a l'olla. Trossegem el bròquil i cap dins. Treiem la pell i el greix del pollastre, el trossegem, salpebrem i cap a l'olla. Hi afegim també la pastanaga pelada i tallada a rodanxes.

Fem un sofregit amb la tomata i la poma triturades, quan sigui cuit hi afegim la mel, sal i pebre. Reservem.

Quan la carn sigui rossa hi afegim el carbassó tallat a trossos i les prunes, reguem amb un raig generós de cognac. Hi afegim el sofregit, rectifiquem de sal i pebre i deixem fer xup xup, tot remenant de tant en tant, uns 25 minuts. El podem acabar al forn.

És per sucar-hi pa!! i nosaltres hi hem sucat la nostra primera xapata amb farina d'espelta i massa mare!!!

Maridatge

Per fer baixar aquest rostit us recomanem un vi de l'Empordà, de la Serra de Balmeta, una vinya de muntanya amb sòl de licorella i clima sec i atemperat pel mar i ventilat per la tramuntana. Es tracta de Mas Pòlit Negre 2008, fet amb les varietats garnatxa, cabernet sauvignon i syrah.

Tasteu-lo, us agradarà!


I ens acomiadem amb una reflexió de la Carme: la cuina més que assemblar-se al cinema és com el teatre: no hi ha producte acabat, cada vespre has de tornar a pujar a l'escenari i actuar de nou, aprenent dels errors anteriors!

26 comentaris:

  1. Un plat ideal per als dies d'hivern, per disfrutar amb una bona llesca de pa (o de xapata d'espelta, je je je...).
    A casa ens encanta la botifarra de bolets!

    ResponElimina
  2. Quina pinta..... i jo sense dinar....
    M'apunto aquest rostit tan magnífic per sorprendre el cap de setmana! ;) petonss

    ResponElimina
  3. Nosaltres al final ens vam perdre lo del Food&cook... quina llàstima, són dues de les nostres grans passions unides!
    Però la peli de Dieta Mediterrània ja l'havia vista, jeje
    Aquest rostidet m'encanta... i la comparació de la Ruscalleda amb el teatre la trobo molt encertada! :)
    Petons macos!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Quina bona pinta aquest rostit, de fet la cuina dels nostres avis és la millor.

    ResponElimina
  5. La dieta mediterránea es deliciosa y se puede variar bastante, pero no tanto como esta receta que me ha encantado, muy rica!

    ResponElimina
  6. Ya me hubiera gustado oir a Carme, siempre se aprende mucho de lo que dicen estos grandes cocineros.
    El pollo estará bien sabroso y la botifarra de setas tiene que ser deliciosa.
    Un besito

    ResponElimina
  7. Un plat magnífic, per descomptat millor que l'entrepà de sardines...
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. però quina súper pinta!!!! crec que amb una barra no en tindríem prou!!! petonets guapos

    ResponElimina
  9. molt be el post y oir a la carme siempre es un placer, la receta me gusta y estoy de acuerdo en la refexion de la Carme
    peto
    miquel

    ResponElimina
  10. Ja m'aniria bé a mi un platet d'aquests i a sobre l'heu fet amb productes ecològics, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  11. Ja està ben trobat el títol ja!, aquest platet és per anar sucant pa i pa sense presses i anar assaborint els mil gustos que hi ha!... Em sembla una cassola perfecte!

    ResponElimina
  12. La botifarra de bolets es molt bona i aquest plat que demana pa per sucar es evident...quina pinta!!!un petó!!!

    ResponElimina
  13. M'he quedat amb les ganes de saber com és el bocata de sardines amb xocolata... :)))

    ResponElimina
  14. Com diu la Mercè, d´aquesta cassola perfecta us n´ha quedat?...

    ResponElimina
  15. Starbase nosaltres també!! a la peli no ensenyaven la recepta!

    Cristina en va quedar un raconet (pq ens vem jalar la recepta de 4 entre 2...) però el vam reciclar en unes llenties estofades! Com diu la rusqui: aquí no es llença res!

    ResponElimina
  16. Que bo! Tot talladet petit,per sucar-hi mooooolt de pa!
    Gràcies per passar pel meu blog
    Petons
    Anna

    ResponElimina
  17. Quin rostit mes bo, em recorda a un que preparava la mare d'una amiga meua (catalana) els diumenges d'estiu, que es cuan jo anava a sa casa a la mar, i l'acompanyaven amb una botelleta de cava, ufff quins records...
    Gracies per pasar per el meu blog.
    Bessets
    (des de la cuina de l'hort)

    ResponElimina
  18. Hola,
    Ostres, quina refelxioó més bona ... La peli em va agradar molt! Què bé que hagueu tingut oportunitat d'assitir-hi. Aquesta cassoleta ha d'estar per sucar-hi pa i si queda una mica... llepar-se els dits! Petonets

    ResponElimina
  19. Quins col.loquis més interessants i quina sort poder sentir parlar a la Carme Ruscalleda, les poques vegades que n'he tingut ocasió m'ha agradat moltíssim, trobo que es molt propera i sempre penso que es molt encertada amb el que diu.

    A mi m'encanta la butifarra de bolets, be , i tot el que porta aquest rostit :-) que us ha quedat "de muerte"!

    una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  20. ja ho pots ven dir que auxò és per sucar-hi pa! quina cosa més bona!

    ResponElimina
  21. Rostit apuntat!!!, fa una pinta espectacular!, per sucar-hi pa!!!
    Petonets

    ResponElimina
  22. El rostit amb verdures es una exquisitez. Para mojar pan!!!!! Tiene stoda la razón!.
    Y la reflexión de Carme Ruscalleda es genial y muy acertada... Me la apunto!
    Un besoteeeeeeee

    ResponElimina
  23. Ostres, mai se m'hauria ocorregut fer un sofregit amb poma i mel! Em sembla súper original, ho hauré de probar algun dia. I em prepararé amb una barra sencera de pa per sucar-la sencera!

    ResponElimina
  24. El sofregit... quin toc més especial ha de donar al plat!!
    ptnts
    dolça

    ResponElimina
  25. Boníssim, jo que m'he tornat vegetariana només de sopars m'ho apunto coma a idea!!!

    ResponElimina
  26. Boníssim!!! I quina manera de fer menjar verdura als que se'ls posa la cara verda de sentir la paraula 'bròquil'!

    ResponElimina