dilluns, 11 d’abril de 2011

Pipirrana


Avui el taller de cuina té un col·laborador!! En Sergi ens ha presentat aquest pipirrana , una recepta andalusa, lleugera i fresqueta que ens haguéssim menjat ben de gust aquest dissabte. Quina calorada!! El CAP Raval Sud va fer 20 anys i ho vam celebrar amb una festassa popular a la Rambla del Raval. A viam si fem un recull dels millors vídeos i moments per compartir-los amb vosaltres. De moment, us deixem amb aquesta recepta que esperem que us agradi!

Ingredients

1 tomàquet gran madur madurat a la planta
1 ceba tendra
1 pebrot verd
1 llauna de tonyina
1 ou
1 all
Sal gruixuda
3 boletes de pebre
Oli d’oliva
Vinagre
Orenga

Elaboració

Primer de tot posarem l’ou a bullir uns 10 minuts aproximadament, fins que en quedi un ou dur.

Tot seguit pelarem el tomàquet, per fer-ho ens pot anar molt bé escaldar-lo durant 30 segons a la mateixa aigua que fem servir per bullir l’ou dur. Després d’escaldar-lo el deixarem refredar i tot seguit la pell sortirà amb facilitat.

Mentre va bullint l’ou picarem la ceba tendra, el pebrot verd i el tomàquet a trossos no gaire fins (en funció de la textura que vulguem obtenir).

Un cop bullit i endurit, l’ou es deixa refredar, es pot posar en un recipient amb aigua freda per tal d’accelerar-ne el procés.

En un morter hi posarem un polsim de sal gruixuda, les boletes de pebre i l’all i ho anirem picant. Després, quan tinguem l’ou definitivament fred separarem el rovell de la clara. Afegirem el rovell al morter i ho picarem tot junt amb l’all, la sal i el pebre, i a poc a poc afegirem oli fins que se’ns faci una pasta.
Tot seguit tallarem la clara de l’ou en trossos grans i la barrejarem amb la resta del tomàquet, el pebrot, la ceba i afegirem la barreja del morter.
Desfarem la tonyina i l’afegirem a la resta dels ingredients juntament amb un polsim d’orenga, afegirem oli i vinagre i ho servirem tot en un recipient.






20 comentaris:

  1. Felicitats al cuiner convidat, en Sergi, perque ha escollit una recepta boníssima, molt típica de la meva família ja que encara que sóc madrilenya de mare catalana les arrels provenen d'Andalusia.
    Petonets per tots tres!
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Acostumats com estem a les innovacions, quan veus un plat de cuina antic, veus que les coses bones es conserven i no cauen en l'oblit. Tot i que m'agrada la innovació, visca la cuina tradicional!

    ResponElimina
  3. Quina bona recepta!!! M'agraden tots els ingredients...
    Un petonet

    ResponElimina
  4. Hola,
    Enhorabona al Sergi per aquesta recepta, de tota la vida i tant bona! A mi m'agrada moltíssim!! petons

    ResponElimina
  5. que bona! ja estic desitjant veure la resta de receptes!!! petonets parella

    ResponElimina
  6. Que guai! Feia temps que anava darrera d'una pipirrana ben explicada! Gracies i felicitats!

    ResponElimina
  7. M'encanta la pipirrana, una amiga meva amb arrels andaluses ens la fa a l'estiu i està de bona...
    Petonets macos!!
    Sandra

    ResponElimina
  8. Ostras que els meus pares son de Sevilla i mai havia sentit a parlar d´això!! Però mirant els ingredients es algo semblant que fa la meva mare però no se si li diu d´alguna manera.....li preguntaré! En tot cas m´agrada molt Sergi! Petons a tots!

    ResponElimina
  9. Una receta que no conocía y me parece fantástica!

    Me la llevo...besiños y buena semana.

    ResponElimina
  10. Felicitaciones al cocinero! Esta riquisima receta me ha recordado a una gran amiga de Granada que tb la hacía a menudo y muy rica. Es verdad que menuda calorina nos ha caído así de golpe! Espero ese publireportaje festivo!!

    Besis!

    ResponElimina
  11. Aquesta setmana es nota la calor, tots els blogs van plens de amanides i plats fresquets... aquest es veu fantàstic, com el de tota la vida i molt complert amb l'ou i la tonyina pot ser un plat únic perfecte.
    petons gastronòmics

    ResponElimina
  12. Aquestes col·laboracions són molt enriquidores, oi? No he cuinat mai pipirrana, però deu ser força semblant a la nostra samfaina, oi?

    ResponElimina
  13. De la pipirrana em pirra el nom. Pi-pi-rra-na. Sensacional.

    L'he menjat a Extremadura i el plat com a tal també m'agrada, es clar :)

    ResponElimina
  14. Sempre m'ha intrigat, suposo que pel nom que té. A veure si la tasto i s'acaba el misteri!
    Va, a veure si veiem les fotos.
    Petonets.

    ResponElimina
  15. Els andalusos en saben molt de fer receptes anticalorades...pipirrana, salmorejo, gaspatxo: bones i saludables per tots els seus ingredients.Quina capacitat de treure partit als tomàquets...

    ResponElimina
  16. Nois com és que feia tants dies que no venia???' aixxxxx..... m'he perdut uns pastissos deliciosos!! gràcies per la menció en el cake de taronja, espero que us agradés!!!
    Aquest plat que ens presenteu, no el coneixia, però ha d'estar d'allò més bo, amb els ingredients que porta, Sergi Felicitats!!
    Segur que va ser una celebració genial!!!
    Molts petonetss guapos i espero aquest cap de setmana fer la recepta pel vostre concurs!

    ResponElimina
  17. Si senyor les receptes de tota la vida!!!m´agrada i aviat la resta!ptons

    ResponElimina
  18. Hola!
    Sempre m´ha fet molta gràcia aquest nom! El meu pare es andalús, i em recorda els estius que anavem a pasar al poble d´on es ell!
    PEtons

    ResponElimina
  19. Felicitats al cuine Sergi i la pipirrana me agrada
    miquel

    ResponElimina