diumenge, 22 maig de 2011

Al pot petit hi ha la bona confitura

 Aprofiant el repte que ens llançaven els amics de Memòries d'una cuinera hem fet una mica de rebost. Posats a passar una bona estona fent una confitura, ens llencem als fogons i en fem tres. I així solucionem tant les torrades de l'esmorzar, com la vinagreta d'una amanida, la salsa per un bon tall o l'acompanyament perfecte per una taula de formatges. Com ens agrada el formatge amb confitura...

La clàssica: confitura de maduixots amb un toc de vainilla
Ingredients

820 g de maduixots
200 g de sucre morè
1 bana de vainilla
un rajolí de suc de llimona


Rentem i treiem les cues als maduixots, partim els més grossos per la meitat. En un cassó a foc mig hi podem els maduixots coberts pel sucre i el suc de llimona. Anem remenant de tant en tant. El sucre es desfarà primer i formrà un almíbar verrmell amb l'aigua que aniran perdent els maduixots. Poc a poc els maduixots també aniran estovant-se, aleshores hi afegim la vainilla: primer l'obrim longitudinalment per la meitat, i amb una cullereta en rasquem les llavors que afegim a la confitura, la beina l'hi afegim també perquè infusioni i doni aroma. Alerta que la confitura no se us cremi, aneu remenant de tant en tant.
Per saber que la confitura està al punt, la podem tastar, que sigui dolça. Després n'estirem una cullerada sobre el marbre o un plat fred, perquè perdi temperatura ràpid i poguem veure si ja té la textura desitjada.

La de la mama: confitura de tomàquet
Recordo quan la meva mare ens explicava que a Linyola feien melmelada de tomata, i que era boníssima. Nosaltres fèiem cara extranya o ens en reiem. Més tard la melmelada de tomàquet ha reaparegut, ara no costa trobar-la als súpers i restaurants. La veritat és que queda molt bona amb un bon formatge. O amb gelat de mascarpone com les presentava en Carles Albert en unes postres del Restaurant Melange.
Ingredients
500 g de tomàquets de Montserrat ben madurs
200 g de sucre
un rajolinet de suc de llimona

Pelem les tomates, les posem en un cassó a foc lent amb el sucre i unes gotes de suc de llimons. Anem remenant fins que les tomates es desfacin i agafi la textura que ens agradi, a nosaltres ben espesseta.

La pícara: Confitura de ceba i pebrots del padró
Volíem fer una confitura amb un puntet de malícia, per això que la potet petit hi ha la bona confitura, però també el pitjor verí. la meva àvia sempre ho diu i per això li dediquem una confitura amb un toc picantó.

Ingredients
150g de pebrots del padró
150 g d'escalunyes
150 g de sucre
1 ceba tendra
farigola
el suc de mitja llimon
les llavors de 1/2 beina de vainilla
Pelem les cebes, treiem el mànec i les llavors (si en queden no passa res) als pebrots, i ho tallem tot a brunesa. En un cassó al foc hi posem primer la ceba amb el sucre, quan la ceba sigui transparent hi posem el pebrot, i anem remenant com si es tractés d'un sofregit. Obrim la beina de vainilla i amb una cullereta en treiem les llavors que afegim a la confitura, hi posem també unes fulles de farigola, i el suc de llimona. Continuem el procés com a les altres confitures.

Per conservar la confitura: fem bullir pots i tapes per esterilitzar-los (una altra opció és el rentaplats). Un cop esterilitzats hi posem la confitura, que el pot quedi ben ple. Tapem i posem els pots dins d'una cassola folrada per dins amb un drap, amb aigua calenta. Els fem bullir 20 minuts perquè facin el buit. Els deixem refredar, i els girem de cap per avall re el marbre de la cuina on els deixarem reposar unes hores.
Aquest sistema d'autoclau casola l'hem après d' Els Fogons de la Bordeta.


35 comentaris:

  1. Oh, oh, oh! A cada qual més bona nois! Però em quedo amb la pícara, la trobo brutal!
    Espero que funcioni la manera d'esterilitzar... jajajaja
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Uiiii!!!!! Quina delicia de mermelades!!! M'agraden totes però la picara.....ja ja.petons!!!!

    ResponElimina
  3. Ostras pero quin treball!! M'agraden les tres tot i que la ultima per mi es la mes especial! Vull esmorzar dema amb vosaltres!! Petons!

    ResponElimina
  4. Carai tu, això és una delicia.... bs. montse.

    ResponElimina
  5. Les tres son una delicia, ma mare tambe fea la melmelada de tomaquet, i era especial!!!
    Bessets

    http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/

    ResponElimina
  6. Quanta raó teniu en lo "del pot petit...." només cal veure el que heu fet.

    ResponElimina
  7. jajajajajja, a falta d'una tres!!!! sou uns cracs! totes m'encanten, però la de pebrots l'haig de tastar ja!!!! gràcies guapos per participar!!!! petonets

    ResponElimina
  8. de ceba i pebrots??? que original!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  9. Fantàstiques! La de tomàquet la provaré de fer perquè sempre m'ha cridat l'atenció.

    ResponElimina
  10. Mmmmm.... totes tres deuen ser delicioses!!! La picara m'ha picat l'ullet ;-)
    Un petonas
    Sònia

    ResponElimina
  11. Jo tambe faig la de maduixes pero amb vainilla no la he fet mai.La propera que faci hi posare vainilla.
    petonets

    ResponElimina
  12. Que rica, nunca, nunca le he puesto vainilla, y merece ser probada :D!!

    Mil besiños.

    ResponElimina
  13. Las dos primeras las he probado pero la de pimientos, me ha encantado, me la apunto para ya!
    Un besote

    ResponElimina
  14. Això si que es tenir melmelada per escollir. A mi totes em semblen fantàstiques però.. la Pícara, és la bomba!!! enhorabona per que heu fet tres versions ben diferents i boníssimes!!! Petonets

    ResponElimina
  15. Molt bona pinta i unes fotos precioses.

    Un petonet i bona setmana

    ResponElimina
  16. Quines melmelades que ens proposeu, totes boníssimes i ben diferents, me les apunto!

    ResponElimina
  17. Renoi parelleta, quines propostes més bones!!!
    Petons!

    ResponElimina
  18. Un monogràfic fantàstic. M´agradat que hàgiu resseguit la dita i la seva transformació en confitura...visca les tradiciones, les iaies i les mames!

    ResponElimina
  19. Totes tres propostes em semblen fantàstiques, però la última m'ha sorprès de veritat... la trobo molt original i ha de quedar molt gustosa. Recepta apuntada!

    ResponElimina
  20. quines confitures més bones....! m'agradaria provar la de tomàquet per combinar amb formatges...mmmmm....

    muakis

    ResponElimina
  21. Uala, no una, ni dos: TRES!!!! La última ha de ser la bomba, això de la incógnita de si picarà o no!
    Petonets i moltes gràcies per participar!

    ResponElimina
  22. Quines tres opcions nois!!! com m'agraden!! la pícara ha de ser bestial!! la trobo super original!! totes han d'estar d'escàndol!! Enhorabona nois! genials
    Petonetsss

    ResponElimina
  23. ooooohhh quina varietat i tot tant bo,ara amb unes torradetes uffff petonsss

    ResponElimina
  24. Les tres són molt bones!!! la de ceba i pebrot és ben original!

    ResponElimina
  25. Bueno avui tenim per triar...jo les 2 ultimes, que de la primera no puc menjar... i seria la que menjaria...jajaja
    petonets

    ResponElimina
  26. Quines melmelades més guapes, m'agafen ganes de tastar-les... les tres!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  27. Holaa!! acabo de veure el vostre comentari al Clubdecuines i he vingut directament a veure què havíeu fet!! quina coincidència! jejeje i que guai la pícara!! vosaltres sí que sou uns artistes, petonets!

    ResponElimina
  28. Bona idea això del toc de vainilla. Me l'anoto!

    Fins aviat!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  29. Quin repertori de melmelades més bo, jo no triaria i em quedaria amb totes.
    Petons!

    ResponElimina
  30. Un bon assortiment de melmelades. La de maduixa amb vainilla té que quedar molt bona.
    La de tomàquet la feia també la meva mare i a nosaltres ens sonaba extrany també, ara com dius està de moda i triomfa.
    Petons.

    ResponElimina
  31. magnifica aquesta decisió .. tres d'una tacada !! per a mi, la de tomaquet... Ah!!i. felicitats per aquesta mama tan moderna!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  32. Cuan era pequeña, yo la comía,y voy camino de los 60, a mi me encantaba.
    La primera vez que la volví a comer, ará 12 años y me la pusieron en una ensalada con queso, me encantó.
    Y mira por donde ayer me regalaron una...

    Sorry, mi catalán escrito es mortal, pero soc catalana, i nascuda a Sabadell eh!!
    Petons bonica.
    Margot

    ResponElimina
  33. todas me gustan y estan buenas seguro aunque la picara iria con pies de plomo por si acaso pica je,je
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  34. Hola Alba,me puedes escribir a este correo?
    margot53_3@hotmail.com
    Quiero decirte una cosa...
    Besos

    ResponElimina
  35. Hola nois!!
    Quines confitures tant bones, em queda pendent la de tomàquet, jo en faig una amb pebrots del piquillo boníssima amb formatges està de mort!!!

    Petons

    ResponElimina