Al pot petit hi ha la bona confitura

 Aprofiant el repte que ens llançaven els amics de Memòries d'una cuinera hem fet una mica de rebost. Posats a passar una bona estona fent una confitura, ens llencem als fogons i en fem tres. I així solucionem tant les torrades de l'esmorzar, com la vinagreta d'una amanida, la salsa per un bon tall o l'acompanyament perfecte per una taula de formatges. Com ens agrada el formatge amb confitura...

La clàssica: confitura de maduixots amb un toc de vainilla
Ingredients

820 g de maduixots
200 g de sucre morè
1 bana de vainilla
un rajolí de suc de llimona

Rentem i treiem les cues als maduixots, partim els més grossos per la meitat. En un cassó a foc mig hi podem els maduixots coberts pel sucre i el suc de llimona. Anem remenant de tant en tant. El sucre es desfarà primer i formrà un almíbar verrmell amb l'aigua que aniran perdent els maduixots. Poc a poc els maduixots també aniran estovant-se, aleshores hi afegim la vainilla: primer l'obrim longitudinalment per la meitat, i amb una cullereta en rasquem les llavors que afegim a la confitura, la beina l'hi afegim també perquè infusioni i doni aroma. Alerta que la confitura no se us cremi, aneu remenant de tant en tant.

Per saber que la confitura està al punt, la podem tastar, que sigui dolça. Després n'estirem una cullerada sobre el marbre o un plat fred, perquè perdi temperatura ràpid i poguem veure si ja té la textura desitjada.

La de la mama: confitura de tomàquet

Recordo quan la meva mare ens explicava que a Linyola feien melmelada de tomata, i que era boníssima. Nosaltres fèiem cara extranya o ens en reiem. Més tard la melmelada de tomàquet ha reaparegut, ara no costa trobar-la als súpers i restaurants. La veritat és que queda molt bona amb un bon formatge. O amb gelat de mascarpone com les presentava en Carles Albert en unes postres del Restaurant Melange.

Ingredients

500 g de tomàquets de Montserrat ben madurs
200 g de sucre
un rajolinet de suc de llimona

Pelem les tomates, les posem en un cassó a foc lent amb el sucre i unes gotes de suc de llimons. Anem remenant fins que les tomates es desfacin i agafi la textura que ens agradi, a nosaltres ben espesseta.

La pícara: Confitura de ceba i pebrots del padró

Volíem fer una confitura amb un puntet de malícia, per això que la potet petit hi ha la bona confitura, però també el pitjor verí. la meva àvia sempre ho diu i per això li dediquem una confitura amb un toc picantó.

Ingredients

150g de pebrots del padró
150 g d'escalunyes
150 g de sucre
1 ceba tendra
farigola
el suc de mitja llimon
les llavors de 1/2 beina de vainilla

Pelem les cebes, treiem el mànec i les llavors (si en queden no passa res) als pebrots, i ho tallem tot a brunesa. En un cassó al foc hi posem primer la ceba amb el sucre, quan la ceba sigui transparent hi posem el pebrot, i anem remenant com si es tractés d'un sofregit. Obrim la beina de vainilla i amb una cullereta en treiem les llavors que afegim a la confitura, hi posem també unes fulles de farigola, i el suc de llimona. Continuem el procés com a les altres confitures.

Per conservar la confitura: fem bullir pots i tapes per esterilitzar-los (una altra opció és el rentaplats). Un cop esterilitzats hi posem la confitura, que el pot quedi ben ple. Tapem i posem els pots dins d'una cassola folrada per dins amb un drap, amb aigua calenta. Els fem bullir 20 minuts perquè facin el buit. Els deixem refredar, i els girem de cap per avall re el marbre de la cuina on els deixarem reposar unes hores.

Aquest sistema d'autoclau casola l'hem après d' Els Fogons de la Bordeta.