Orelletes

No sabria pas triar una recepta preferida d'infantesa, com ens demanen l'Alba i l'Íngrid de Film&Food, la txitxa que rasca, la xocolata desfeta, el lluç a la vasca, els macarrons... quedar-me'n amb una de sola seria impossible. però si hi ha una recepta que sens dubte em trasllada a la infantesa és la de les orelletes (aurelletes amb l'accent d'Anglesola) que feia el meu avi Pepe.

Tot i que no aixecava dos pams de terra, recordo que quan el meu avi feia orelletes era tot un esdeveniment. Recordo mirar-lo fascinada com feia anar el corró sobre el marbre de la cuina, a Vacarisses. Després les menjàvem amb els meus cosins, l'Alfons i la Laia. No sé si els petits les van arribar a tastar. Però aquell gustet d'anís, i aquella cruixentor... quin gran berenar!!

D'esquerra a dreta: iaia Ana, Enric, Marc, Alba, Ana, Alfons i Laia

Ingredients

350 g de farina
60g d'oli d'oliva
60g de sucre
1 ou
125g de bullit
pell ratllada de 1/2 llimona
un polsim de sal
5g de llevat quíic
1 rajolí d'anís

oli per fregir
sucre per empolsinar

Bullit: 
aigua
1 branca de canyella
2 anís estrellat
pell de 1/2 llimona

Com les fem?

Preparem el bullit infusionant l'aigua amb la canyella, l'anís i la pell de llimona. Ho deixem refredar.

Pastem la massa amb tots els ingredients. Fem boletes de massa amb les mans. Sobre una superfície enfarinada, o entre dos papers de forn, amb l'ajuda del corró, allisem les boles fins obtenir unes circumferències planes i primes.

Posem una paella o cassola de terrissa al foc amb oli abundant. Quan l'oli sigui ben calent hi fregim les orelletes d'una en una. Les escorrem sobre paper de cuina, i les empolsinem de sucre.

La recepta del meu avi va rondar durant molts anys pels calaixos de la cuina de Vacarisses. Malauradament ja fa molts anys també que en va desaparèixer. Aquesta recepta l'he tret del blog Masses dolces amb l'esperança que els orelletes d'Alcarràs s'assemblessin a les d'Anglesola. Tot i així, si la memòria no em falla,  les del meu avi tenien més gust d'anís.