Segon aniversari i repte!!

Avui el taller de cuina fa dos anys!!! Ja sabeu que va començar com un receptari per emmagatzemar receptes i compartir-les amb els usuaris dels tallers de cuina d'en Jordi al Sortidor. No pensàvem que aniria creixent i convertint-se en aquest blog que no sabríem com definir. El que ens fa més il·lusió és que s'hagi convertit en un espai de trobada! I haver-vos conegut a vosaltres i les vostres receptes.

Ja sabeu també que la nostra altra gran passió és viatjar, de fet així vam entrar al món dels blogs. Per això, combinant les dues aficions, cuina i viatges us volíem proposar un petit repte per celebrar els dos anys de receptes, i les 12000 visites (qui ens ho havia de dir, estem flipant!!) del taller de cuina.




Es tractaria de presentar-nos una recepta que us faci viatjar a un lloc que us agradi. Pot ser un aperitiu, un plat, unes postres... el que volgueu! Només us demanaríem que anés acompanyat d'una foto i una petita explicació sobre el lloc on us transporta. Què us sembla??

No cal que sigueu seguidors del blog (tot i que sempre fa il·lusió), ni que pengeu cap logo, ni res... Només que deixeu un comentari amb l'enllaç a la recepta o que ens envieu un mail si no teniu blog.

Si voleu, podeu deixar un enllaç d'aquesta entrada al vostre blog per dir que participeu en aquest repte. Repetim, si voleu!

Per no estressar-vos, ara que hi ha tants reptes blocaires, teniu temps fins el 7 de maig.

Amb totes les receptes farem un pdf que us podreu descarregar com a record de l'eventu. Ens agradaria més convidar-vos a tots a sopar... però no tenim la bossa de Rutxil... Això si, hi haurà una recepta afortunada que tindrà una sorpresilla. Com que nosaltres ens veiem incapaços de fer de jurat n'hem buscat un. El primer membre del jurat no pot ser ningú més que en Jaume, que sempre s'ha ofert voluntari!! Ja ho diu, que ell de cuinar no tant, però de menjar... en sap i força! De tota manera perquè no faci un pet com un aglà li hem buscat dues ajudants: l'Helena i la Muntsa!!

Bé, ja us anirem dient cosetes, però esperem que us animeu a paricipar. I per no ser menys, us deixem la nostra recepta més viatgera:

Nomadic life: menjar blanc

Amb la llet de vaca (süü) els pastors nòmades de Mongòlia fan tot un process que es divideix en 5 passes:

La primera la vem aprendre ja la primera nit que vam passar a un campament nòmada prop de Gurvanbulag Soum. Havent sopat, vam posar una caldera de llet a l'estufa de llenya i la vem fer bullir. La noia la anava remenant com si fos un rom cremat amb un cullerot, i aixi anava fent escuma. Aixo va durar potser una horeta. Després la vam deixar reposar tota la nit. I per esmorzar, tatxan!! ja teniem l' oroom, el primer producte làctic. Es una mena de tel de la llet molt gruixut i cremós que se suca a una mena de pans i s'hi posa sucre per sobre. Es pren per esmorzar acompanyat del tè mongol, que es pren ben salat i amb llet. "Buenu", l'esmorzar mongol no esta malament!

els ingredients de l'esmorzar: oroom, sucre, te i les pastes

El següent producte és el tarag: la llet que ha quedat després de treure'n l'oroom. Aquesta llet es deixa fermentar i es converteix en una mena de curd o iogurt.

Fent destilar el tarag s'obté l'arikh, el vodka mongol. Que no sembla massa fort, però calentot i amb aquella fortor de llet, ja us dic jo que tomba!!

Una altra beguda fermentada, que té un xic d'alcohol però que beuen petits i grans és l'airag, la cervesa mongol, que es fa amb llet d'euga. Per fer-la cal posar una mica d'airag antiga en un bidó amb llet de d'euga, i remenar molt enèrgicament i sense parar durant 1-2 hores. Després cal deixar la llet a temperatura ambient perquè fermenti durant un dia sencer. L'airag es fa a l'estiu que és quan les eugues alleten. Com a curiositat, us direm que cal munyir les eugues cada 2 hores!!

El nostre ger, factoria de menjar blanc

L'aruul es una mena de formatge molt sec que poden conservar durant tots els mesos d'hivern. Per fer-lo deixen la llet en unes bosses de roba penjades al costat del ger. Un cop quallat, es talla i es deixa assecar sobre la teulada.

Tallant l'arul

preparant els talls per posar-los a assecar al sol al sostre del ger

Diuen els nòmades que l'aarul els ajuda a conservar bé les dents, pq és tant dur que actua com a respall de dents. A més és com una llaminadura i sempre s'ofereix als visitants que acudeixin al ger. Els nomades són molt hospitalaris. Com que viuen en condicions climàtiques molt dures, acullen (i són acollits) a qualsevol que necessiti aixopluc. Així doncs si viatgeu per Mongolia sereu ben rebuts a qualsevol ger. Pero alerta amb els gossos que mosseguen !!

Timbal de verdures confitades i butifarra de figues i ceba.

Segur que tots heu sentit a parlar de la botifarreria del Born, fins hi tot alguns blocaires hi veu estar aquest cap de setmana. Nosaltres la coneixíem però feia temps que no hi anàvem, però com que sóm uns envejosos quan vem veure que la Judith hi havia comprat una butifarra de figues i ceba caramelitzada vam córrer a comprar-ne.

La botifarra l'hem feta al forn, no té secret, i l'hem acompanyada d'un timbalet de verdures molt senzill però gustós.

Ingredients

un tall de carbassa

una patata rosseta

1 pebrot verd

1/2 carbassó

espinacs

olives mortes

oli d'oliva

farigola

romaní

llorer

sal

Elaboració

En un cassó posem oli d'oliva a escalfar sense que bulli, i hi confitem l'all. Tot seguit hi anem afegint les herbes aromàtiques, les olives, i les verdures tallades primetes i per ordre de duresa: la patata, la carbassa, el pebrot, el carbassó i finalment els espinacs.

Quan les verdures siguin tovetes, escorrem bé i emplatem amb un motlle d'acer.

Confit d'ànec amb platan i purè d'esbergínia

Avui no celebràvem res, ni era cap dia especial, però teníem dues cuixes d'ànec i ens hem fet un dinar de festa major: confit d'ànec amb salsa de plàtan flambejat i purè d'esbergínies. Sí, a Terrassa, de l'albergínia sempre n'hem dit esbergínia. Ho he buscat al diccionari i diu que és una variant dialectal acceptada al català central. Tant si en diem esbergínia com albergínia a nosaltres ens encanta!!

Aquesta planta és originària del sud de la Índia, i a Europa no es va cultivar fins que la van introduir els àrabs (com tantes coses bones) a l'Edat Mitjana. Com a curiositat us direm que en italià es diu melanzana, aquest nom vé de mela insana que vol dir poma que embogeix. Els Papes de Roma medievals van ser els responsables d'aquest mal nom, perseguint la pobre albergínia per tenir alcaloides entre els seus components.

Va, prou preàmbuls que hi ha gana!!

Ingredients

2 cuixes d'anec confitades

1 platan

1 poma reineta


1 ceba tendra


1 albergínies


1 cc de sucre


sal i pebre

Obrim les albergínies per la meitat i les marquem a la planxa. Mentrestant escalfem el forn a 200º. Escalivem al forn les albergínies.

En una safata posem les dues cuixes amb el seu greix excepte una cullerada que guardem per la salsa. Deixem al forn uns 15 minuts fins que quedin dauradetes. A darrera hora hi podem posar un polsim de sucre al damunt per caramelitzar.

Mentrestant sofregim la ceba tendra talladeta a bornoise, amb la cullerada de llard de l'ànec. Tallem la poma a dauets i l'afegim a la ceba. Quan sigui ben toveta i dauradeta hi afegim el platan tallat a rodelles. Anem remenant bé fins que quedi una salsa lligada i espessa.

Buidem les esbergínies i les emulsionem a la TMX o amb batedora, amb un raig d'oli, sal i pebre.

Ja podem emplatar.

Aquest ànec pot ser un plat principal o fer-ne vasets per l'aperitiu.



Bon profit!!
Maridatge

Per aquest plat us hem escollit el Gotim Bru, de Castell del Remei, D.O. Costers del Segre. Un negre jove amb criança, envellit durant 10 mesos en botes de roure francès i americà, i amb un cupatge de merlot, garnatxa, ull de llebre i cabernet sauvignon. HI trobareu aromes de fruits vermells, confitura, vainilla i torrefactes. A boca és amable i rodó, amb torradets al postgust.

Niu de pèsols ofegats en mar i muntanya

Hem agafat de la biblioteca "Panes" de Richard Bertinet, i mentres experimentem en el món de la massa mare ens ha cridat l'atenció un pa en forma de plat que Bertinet proposa per menjar sopa. D'altra banda al mercat comença a haver-hi pèsols del mareseme, de temporada, tendríssims! ceba tendra i tomàquets d'Ullastrell, botifarra tarregada de Terrassa... mentres passejava pel mercat vaig anar inventant un mar i muntanya amb productes de proximitat (del Maresme i el Vallès), un slow food per omplir el plat de pa, força més contundent que la sopa de tomata que proposava Bertinet...

La botifarra tarregada és una botifarra rústica i natural, elaborada a base de menuts de porc, tomata, ceba, all, atmetlle, vi ranci, sal i pebre negre. D'aspecte semblant a la botifarra negrem però amb una textura més trencadissa. Era un plat característic de la cuina terrassenca de principis de segle XX, però amb els anys s'ha anat perdent fins que el xef Artur Martínez i la cansaladeria Casanovas n'han impulsat la recuperació. La podeu trobar a mercats i cansaladeries, així com a la Fira Modernista de Terrassa.

Per cert, avui al Mercat del Triomf ens han regalat un llibre: "Del mercat a la taula. Receptes de baix cost" :)

Ingredients

Mar i muntanya

1 sipia de platja mitjaneta

1 cueta de rap

750 gr de pèsols del Maresme (sencers)

2 tomates d'Ullastrell

1 ceba tendra d'Ullastrell

1 tall de cansalada viada

1/2 botifarra tarregada (de Terrassa)

1 safata de mandonguilles petitetes

brou de verdures o fumet

unes fulles de menta

un rajolí d'anís

Nius de pa

280gr de farina de força

30 gr de farina d'espelta

60 gr de farina de sègol

8 gr de llevat fresc

5 gr de sal

50 gr d'oli d'oliva

160 gr d'aigua

julivert picat

Elaboració dels nius de pa

Psem tots els ingredients a la panificadora en el programa de pastar i llevar, o pastem a ma, i deixem reposar 30 minuts la massa.

Escalfem el forn a 200ºC. Untem amb oli 4 bols que puguin posaar-se al forn d'uns 10 -12 cm de diàmetre.

Dividim la massa en 4 parts d'aprox 100gr. Sobre una superfície enfarinada treballem cada part fins a fer-ne una placa rodona amb la que folrarem la cara externa del bol. Deixem reposar 10 minuts.

Enfornem els bols de cap per avall 20-25 minuts fins que la massa adquireixi un color marró daurat. Els deixem refredar sobre una reixeta abans de desemmotllar.

Elaboració del mar i muntanya

Pelem els pèsols, i posem el brou a escalfar.

En una cassola fregim, la cansalada tallada a trossets i reservem. Tallem el rap a dauets i el fregim a la mateixa cassola. Fem el mateix amb les mandonguilletes.

Piquem la ceba tendra i la posema sofregir amb la sèpia a foc lent, quan sigui toveta hi afegim la tomata. Quan aquesta estigui ben sofregida, afegim els pèsols, la menta, sal i pebre i un rajolí d'anís. Ho remenem un parell de voltes i cobrim amb brou, deixem fer xup xup, remenant de tant en tant, uns 15 minuts. Quan el pèsol estigui ben tendre hi posem les mandonguilles, la cansalada i el rap i deixem fer xup xup una mica més.

Mentrestant en una paella marquem uns bocins de botifarra tarregada.

Emplatem dins dels bols de pa i acompanyem amb la botifarra tarregada i uns tomàquets amanits.

Maridatge

Hem volgut, per aquest plat, un maridatge també de proximitat. Per això hem escollit Catot negre 2007, un vi de Mura. Elaborat amb merlot, sumoll i ull de llebre en aquest bonic poble veí.

Crema de Sant Josep

Ahir era Sant Josep i ara si, malgrat que amb un xic de retard, ara toca la clàssica! I per clàssic de la cuina catalana Josep Lladonosa i Giró, a qui manllevem la recepta d' "El Gran llibre de la Cuina Catalana" i felicitem en el dia del seu sant!

Resulta que des del s.XVII la festa de Sant Josep és celebrada a Catlunya preparant i menjant crema. I, per què? us preguntareu... resulta que aquestes postres que aleshores eren tot un luxe, es feien en aquesta data perquè era el moment en que la llet dels animals començava a ser més abundant, ja que les vaques i ovelles havien criat. Per aquest motiu per Sant Josep també es feia mató, que es guarnia amb flors de paper. A més en aquesta època també és quan les gallines ponen més, per tant són dates d'abundància, ideals per fer tan nostrada crema.

Ingredients

(per a 6 persones)

1l de llet

200 gr de sucre

7 rovells d'ou

1 canó de canyella

la pela d'una llimona

25 gr de midó o farina refinada de blat de moro

Elaboració

Deixatem els ous i el midó amb una tasseta de llet freda.

En un cassó posem a bullir la llet amb el sucre, la canyella i la pell de llimona. Deixem que arranqui el bull i esperem 3 minutets. Hi afegim els rovells tot remenant, ho colem i tornem a posar al foc. Quan torni a arrancar el bull, ho retirem del foc.

La tradició diu que si la fem per Sant Josep hem de servir la crema en una platera. Escampem doncs la crema en una platera, l'empolsinem amb sucre i la cremem amb una pala o amb el soplet.

Malgrat avui tocava servir-la en platera nosaltres n'hem fet racions individuals, pel perill que corríem de menjar-nos tota la platera d'una atacada! Podeu creure que a casa no tenim ni una sola cassoleta de fang en les que sempre s'ha servit la crema?

Aquesta crema la dediquem a tres Joseps, Reixach, Satorres i Martínez, que ja no hi són. Que la gaudiu en el dia del pare allà on sigueu!

Rostit amb verdures, per sucar-hi pa

Diumenge vam estar al col·loqui que Carme Ruscalleda i Joaquim Oristrell van fer amb Tana Collados dins del cicle Film and Cook. Aquest cicle, dedicat a la gastronomia i el cinema es va fer aquest passat cap de setmana a l'edifici del FAD. Ens en vam assabentar a darrera hora, gairebé per casualitat, i de seguida ens hi vam apuntar. De fet estem començant la casa per la taulada, ja que us parlem de la darrera activitat quan encara no us hem parlat de les primeres... però ja sabeu que sóm una mica caòtics!

En principi, cada col·loqui o demostració girava a l'entorn d'una pel·lícula o documental. en aquest cas la pel·lícula era Dieta mediterranea de Joaquim Oristrell. Una pel·lícula divertida que narra les aventures d'una cuinera immersa en un triangle amorós. Oristrell reflexa la vida a les cuines de diferents tipus de restaurants pel que va passant la protagonista: des d'una tasca de platja, fins a un gastronòmic amb dues estrelles Michelin.

Carme Ruscalleda va parlar, com no podria ser d'altra manera, de la dieta mediterrània. Ens va agradar com definia aquesta com una cuina basada en el plaer de compartir, de menjar amb temps i calma, i de gaudir de la sobretaula. Estem d'acord en que un punt comú de totes les cuines d'ambdues riveres del Medterrani és aquest, es menja en família, se seu a taula, es comparteix, i totes les celebracions i decisions importants se celebren al voltant d'una taula. I com tornar a fer els àpats a casa seria una manera de fer salut.

Definien també la cuina mediterrània com la cuina tradicional, la que feien els nostres avis i besavis, que menjaven productes de proximitat i de temporada perquè no n'hi havia d'altres.

Finalment Carme Ruscalleda va parlar de la seva experiència al Japó, de com l'havia sorprès que una cuina tan llunyana podia ser i partir d'una filosofia (gastronòmica) tan propera a la nostra. Afortunadament, va dir, dins de la terrible situació que s'està vivnt aquest dies al Japó l'equip humà del seu restaurant i les seves famílies estan bé.

Bé doncs, i quina recepta us podíem fer? per fer honor a la pel·lícula un entrepà de sardines amb xocolata, però amb aquest dia ensopit que fa, per seure a taula i recuperar la cuina dels avis, què millor que un rostidet? no es tracta d'un rostit tradicional, però si fet a poc a poc i amb productes de proximitat (sortits de la cistella ecològica). Esperem que us agradi!

Ingredients

(per 4)

2 cuixes de pollastre desossades
2 butifarres de bolets
1 pastanaga
1/4 de bròquil
1/2 carbassó
12 prunes seques
1 raig de cognac
1 all
1 bitxo

1 got d'oli d'oliva D.O. Siurana


sofregit:
1/2 tomata madura
1/2 poma
1/2 cta de mel

Posem una cassola (jo ho he fet amb el wok) al foc amb un got d'oli d'oliva, un gra d'all i un bitxo sec. Fem la botifarra a bocins i l'afegim a l'olla. Trossegem el bròquil i cap dins. Treiem la pell i el greix del pollastre, el trossegem, salpebrem i cap a l'olla. Hi afegim també la pastanaga pelada i tallada a rodanxes.

Fem un sofregit amb la tomata i la poma triturades, quan sigui cuit hi afegim la mel, sal i pebre. Reservem.

Quan la carn sigui rossa hi afegim el carbassó tallat a trossos i les prunes, reguem amb un raig generós de cognac. Hi afegim el sofregit, rectifiquem de sal i pebre i deixem fer xup xup, tot remenant de tant en tant, uns 25 minuts. El podem acabar al forn.

És per sucar-hi pa!! i nosaltres hi hem sucat la nostra primera xapata amb farina d'espelta i massa mare!!!

Maridatge

Per fer baixar aquest rostit us recomanem un vi de l'Empordà, de la Serra de Balmeta, una vinya de muntanya amb sòl de licorella i clima sec i atemperat pel mar i ventilat per la tramuntana. Es tracta de Mas Pòlit Negre 2008, fet amb les varietats garnatxa, cabernet sauvignon i syrah.

Tasteu-lo, us agradarà!

I ens acomiadem amb una reflexió de la Carme: la cuina més que assemblar-se al cinema és com el teatre: no hi ha producte acabat, cada vespre has de tornar a pujar a l'escenari i actuar de nou, aprenent dels errors anteriors!

Una crema catalana diferent

Fer un plat del Celler de Can Roca és tirar-se a la gola del llop, esperem que no ens ho tingueu en compte! Però en Jordi recordava amb carinyo aquestes postres d'en Jordi Roca. Al seu costat va aprendre a fer quenelles fa molts anys, i també va trencar molts plats (oi Pep?). Quan vam veure que la recepta del 15 anava de cremes ens va fer il·lusió aquest petit homenatge. No us penseu, ens ha portat algun mal de cap. Gelat de canyella duia el plat... si no tens geladora d'on eltreus el gelat de canyella a ple mes de març??? total que hem fet una fusió de dos mestres pastissers, el petit dels Roca i en Carles Mampel. Tot i que per aquest tenim pendent un altre post, hem improvisat una versió del caviar de mel que ens va ensenyar a fer diumenge, convertint-lo en caviar de canyella. Patilleros? doncs si, què més podíem fer?

Ingredients

Per la crema:

8 rovells d'ou

375 ml de nata 36%

125 ml de llet

1 vaina de vainilla

75 gr de sucre

1 poma Granny Smith

Per la sopa:

1 poma Granny Smith

el suc de mitja llimona

unes fulles de menta

aigua

pel caviar de canyella:

1 tassa de mermelada de poma i canyella

1/2 cullerada de canyella en pols

4 fulles de gelatina

oli de girasol

Amb una mandolina tallem llesquetes de poma, les passem per un almíbar fet amb parts iguals de sucre i aigua i les posem dues hores al forn a 85ºC.

Ens posem a fer la crema: en un cassó posem la llet a escalfar. Obrim la vaina de vainilla, amb una cullereta en rasquem la polpa i la posem a la llet, posem també a infusionar-hi les vaines. Anem remenant i quan arrenqui el bull resevem.

Mentrestant en un bol hem barrejat els rovells i el sucre amb l'ajuda d'unes varilles. Hi anem afegint la llet amb compte i sense deixar de remenar.

Posem la barreja en flameres i enfornem a 85º uns 45 minuts.

Per fer el caviar de canyella: hidratem la gelatina amb una mica d'aigua. En un cassó escalfem la melmelada amb la canyella, que estigui calenta però que no cremi. Hi afegim la gelatina i no parem de remenar. Posem la barreja en un biberó de cuina i deixem refredar una mica.

Amb el biberó anem tirant gotetes de melmelada a l'oli que prèviament haurem deixar refredant almenys tota la nit dins la nevera. Quan les gotetes arribin al fons del pot s'hauran convertit en boletes, ja tenim el caviar de canyella.

La sopa: si tenim liquadora fem un suc amb la poma, si no en teniu, com nosaltres, trutureu la poma pelada i sense cor amb una mica d'aigua i el suc de mitja llimona. Passeu per un colador fi i afegiu-hi la menta talladeta a juliana.

Montem el plat: amb l'ajuda d'un ganivet treiem la crema dels motlles, l'empolsinem de sucre que cremem amb el soplet o amb una pala calenta. Col·loquem els xips de poma al voltant de la crema. Sobre una fulla de menta hi posem una muntanyeta de caviar. Acabem el plat amb la sopeta àcida.

Maridatge

Un plat d'un dels germans Roca mereix un maridatge de luxe, com que no tenim en Pitu per què ens assessori us proposem un valor segur: Guillem Carol Brut Blanc Gran Reserva Millenium, que té un nom tan llarg com la seva criança: 60 mesos!

D'un groc daurat amb aroma d'intensitat molt elevada de caramels torrats que maridarà perfectament amb la crema i el seu caramel. Molt persistent a la boca i amb una bombolla finíssima. Un cava per ocasions especials com aquesta!

Bon profit!!!

Llaminera a la sal amb poma, carxofes i gelea de vi

Aquest plat el vam veure a la Cuina de l'Eri i no vam poder evitar baixar tot seguit a la carnisseria de sota a casa i fer-lo per dinar. No ens va decepcionar, és un plat senzill de fer, gustós i sa. Què més es pot demanar?

Nosaltres com l'Eri el vam acompanyar de compota de poma, però pensem que pot quedar bé amb qualsevol salsa (d'ametlles, de fruites...) ja que la cocció de la carn és molt gustosa però més aviat eixuta.

D'altra banda l'any passat vam anar a la festa de la verema del Pla del Bages, i a l'estand de Jaumeandreu hi vam trobar una gelea de vi que ens va sorprendre, i que ara sabem que és ni més ni menys que del Rebost de l'Empordanet. Es tracta d'una gelea dolça de vi negre que en Pep Palau, reconegut gastrònom i amic de Jaumeandreu, definia així:

Aquesta gelea és pura d’essència de records tendres. És vi del bo, perquè és un merlot de Jaumandreu, el Cedrus, amb caràcter i temperament i sentiments de tardor. És vi bo ensucrat, endolcit i compotat.
És tan bo com aquell vi roig que amarava la llesca de pa blanc eixut.
I al cim un polsim de sucre. Pa amb vi i sucre: suca-mulla!

Fa temps que rumiàvem amb què fer-la servir, i aquesta llaminera ens ha semblat molt encertada. La combinació de dolç i salat amb el gustet del vi... ja m'ho sabreu dir!

Ingredients

(per tres persones)

600 gr de llaminera de porc

500 gr de sal gruixuda

farigola

romaní

clau d'espècie

poupurri de pebres

4 carxofes

2 pomes golden

1 nou de mantega

1 rajolí de cognac

Gelea de vi Cedrus Jaumeandreu

Elaboració

Posem el forn a escalfar a 190ºC. En una safata posem una capa de sal i al damunt i col·loquem la llaminera que empolsinem de pebre i herbes. Acabem de cobrir bé amb sal gruixuda, i hi ruixem un xic d'aiga amb pulveritzador perquè quedi ben agafada. Nosaltres per gastar menys sal i que quedi ben coberta ho hem fet en un motlle de cake de pirex i ens ha anat prou bé. deixem la carn al forn uns 40-45 minuts.

En un recipient apte per microones i que es pugui tapar hi posem la poma tallada a dauets amb la mantega i coem a màxima potència 3-5 minuts. Obrim, remenem, hi afegim el cognac i una culleradeta de mel si ens hi agrada, i coem 2-3 minuts més.

Mentrestant netegem les carxofes, les tallem a octaus i les fregim en una paella.

Un cop tot està cuit només queda montar el plat al nostre gust i afegir-hi la gelea de vi.

Maridatge

Evidentment aquest plat només el podíem acompanyar d'un vi de Jaumeandreu, la nostra proposta és el Més que paraules, un merlot jove amb criança que vem tastar a la

mateixa fira. Un vi amb una qualitat preu excel·lent, d'un color vermell robí i un

nas amb alta intensitat aromàtica en que destaquen la fruita madura i notes especiades, amb aromes torrats de fons propis del seu pas per la bóta. A la boca és un vi amb estructura i amb tanins suaus. Té un final llarg on retrobarem les notes afruitades.

El taller de cuina no té cap relació comercial amb el Rebost de l'Empordanet ni amb els vins que us presentem, simplement compartim amb vosaltres l'experiència de tastar productes que ens sorprenen o ens agraden.

DEP sardinilla!!

Amb la coca de recapte ens vam anar animant, havíem de fer un enterrament de la sardina com deu mana, i ens faltava una sardina en condicions per tenir de cos present a tan solemne funeral. Aquí la teniu, amb la seva mirada tristona però més digna que mai. DEP sardinilla!!

Per fer aquesta sardinilla hem necessitat la meitat dels ingredients de la massa de la recepta anterior, i hi hem afegit mig gra d'all picat. Els ingredients us els tornem a posar per que no hagueu de dividir, però el procés per fer la massa el podeu mirar aquí.

Ingredients

Per la massa:

50 gr de farina de força
40 gr de farina d'espelta

un pessic de sal

1/2 culleradeta de mel

1/2 gra d'all picat

55 ml d'aigua

1/2 cc d'alfàbrega

10 ml d'oli d'oliva

Per sobre la coca:

1/2 carbassó
6 sardinetes o seitons

1 oliva

1 raig d'oli

1 rajolí de mel

Fem la massa com a la recepta anterior. Sobre el marbre de la cuina enfarinat l'estirem i li donem forma de peix. Tallem el carbassó en forma d'escates i omplim el cos del peix. Enfornem a 220ºC.

Mentrestant netegem i filetegem les sardines. Un cop el carbassó està cuitet posem les sardines i enfornem uns minutets més. Afegim una oliva que faci d'ull del pobre peix.

Barregem l'oli d'oliva amb la mel i ho aboquem per sobre la coca.

Apali!! ja la podeu enterrar, us aconello que ho feu dins la vostra panxa!!

Coca de recapte

Avui és dimecres de cendra, toca enterrar el carnestoltes, menjar sardines a la brasa i coca de recapte!! La meva mare és de Linyola on feien la coca de recapte amb arengades salades, també amb llangonissa (butifarra), però la clàssica, la de Quaresma era amb arengades salades. Però nosaltres ens hem permès la llicència de fer-la amb sardines marinades que són més suaus. Per si no les coneixeu les hem trobat a la parada de salaons del mercat, són sardines lleugerament salades, molt bones!!

Aquest any treballem tots dos fins tard, de manera que ens perdrem l'enterrament de la sardina i el ball dels esquelets de Terrassa. Potser arribarem al vall de vidues?

D'altra banda, la Judith, l'Yves i la Mònica han endegat una nova iniciativa: Memòries d'una Cuinera, per rememorar totes les receptes tradicionals, de la mare i de l'àvia, les que sempre hem menjat a casa. I no podien començar de manera més encertada, la coca de recapte no pot recordar-nos a ningú més que a la MªCarme i a la Rusita, la meva mare i la meva àvia!!

Ingredients

Per la massa:

100 gr de farina

75 gr de farina d'espelta

3 gr de sal

3 gr de sucre

12 gr de llevat fresc

10 gr d'oli d'oliva

110 ml d'aigua

1 cc d'alfàbrega

Per sobre la coca:

2 pebrots escalivats

1 esbergínia escalivada

8 sardines marinades

oli d'oliva,all i julivert

Per fer la massa nosaltres hem posat tots els ingredients a la panificadora amb el programa d'amassar i llevar. Però ni la mare ni l'àvia no tenien panificadora i posaven tots els ingredients secs en un bol fent forma de cràter i l'aigua i l'oli al mig. Ho remenaven amb una cullera de fusta i tot seguit pastaven a ma.

Estirem la massa en una safata de forn, sobre un paper sulfuritzat. Hi anem afegint tires de pebrot escalivat alternades amb tires d'esbergínia. Si en fer l'escalivada hem fet ceba també l'hi podem afegir. Enfornem a 220ºC. Filetegem les sardines, quan la coca estigui gairebé cuita les posem pel cim. Fem un oli d'all i julivert, abans de servir en posem una mica per damunt les sardines. Si sóm més agosarats us proposem posar enlloc d'aquest oli, un rajolinet doli d'oliva i un filet de mel pel damunt de cada sardina.

Maridatge

Una coca de recapte ja sigui d'arengada o de llangonissa, convida a un vinet negre, oi? i la D.O. en aquesta ocasió només podia ser Costers del Segre, per tant us proposem un Raimat Abadia. Un cupatge de cabernet, merlot i ull de llebre envellit 10 mesos en botes semi-noves de roure americà i sis mesos més en tines de roure francès. Té un color vermell cirera i un nas potent amb notes compotades, de pruna i fins de tabac. A la boca és estructurat amb matisos de pebre, coco i torrefactes i amb un retronassal llarg.

Crema de carxofes i espàrrecs

Abans que acabés la temporada de carxofes en vem voler fer una cremeta. Quan acaba l'hivern i van acabant les carxofes comencen a aparèixer els espàrrecs. Aprofitant aquests dies de cojuntura hem fet una saludable crema amb els dos ingredients, amb molta fibra i vitamines!! I un plat apte pels qui aneu de tupper.

Ingredients

4 carxofes
1/2 manat d'espàrrecs
1 tomàquet madur
1/2 ceba grossa
1 bocí de pebrot verd
brou
oli d'oliva
1 rajolí de crema de llet

Elaboració

A l'olla a pressió posem a coure les carxofes pelades i la part tendra dels espàrrecs. Mentres es cou la verdura fem un sofregit amb la ceba, el pebrot i la tomata. Nosaltres hi hem posat aquests ingredients que ens rondaven per la nevera, podrieu fer també un sofregit de ceba i porro.

Un cop tot cuit posem la verdura i el sofregit en una cassola amb una mica d'aigua de la cocció de les verdures, amb la batedora en fem una crema que rectifiquem amb brou al gust, posant-ne més si preferim una textura líquida o menys si ens agrada més tipus purè.

Finalment hi afegim un rajolí de nata o un formatget perquè ens agafi una textura més cremosa. Passem per un colador xinès i emplatem.

Feliç dia de la dona treballadora !!!!

Brownie de maduixots

Teníem un dinar amb la colleta per treure fruit de la paella que vam adquirir en comú, i teníem ganes de portar-hi un pastissoi, aquí el teniu!

Aquest pastís és la nostra versió del brownie blanc de maduixots que el xef i amic Pep Nogué va presentar a la secció petit xef de la revista CUINA que com el seu nom indica va dirigida a receptes que es puguin fer amb la mainada. A nosaltres la xocolata negra ens agrada més que la blanca, així que el brownie ha deixat de ser blanc. Vosaltres , és clar, la podeu fer amb la xocolata que més us agradi. També pot quedar ben bo amb altres fruites com gerds o, per què no? platan!

Ingredients

50 gr de rovell d'ou

72 gr de farina tamisada
120 gr de xocolata de cobertura fosa

120 gr de mantega a punt de pomada
80 gr de clara d'ou
300 gr de maduixots

Elaboració

Rentem els maduixots i en treiem el peduncle.
Barregem el rovell d'ou amb la xocolata fosa.
Muntem la mantega amb unes varilles elèctriques fins que quedi blanquinosa i esponjosa. A part, en un altre bol muntem les clares a punt de neu.

Barregem delicadament la mantega amb la mescla de xocolata i rovell. Hi incorporem en dues vegades les clares a punt de neu. I finalment, amb compte, la farina tamisada, tot mesclant delicadament.

I no us ho creureu!!!! però resulta que em vaig oblidar el pas de la farina, i el brownie de la foto no en porta de farina!!!! No va quedar gens malament, tot i que molt concentrat amb fortor de xocolata, així que si sou molt xocoadictes, si voleu no cal que hi poseu farina jejejeje!! El que jo hi afegiria és una cullerada de sucre.

Encamisem un motlle, i hi posem una capa d'un centímetre de la massa del brownie. Hi escampem els maduixots tallats a meitats pel damunt.

Ho tapem amb la resta de la massa.

Coem 20 minuts amb el forn a 180º. Desenmotllem i servim tebi amb una bola de gelat. O un cop fred amb una crema anglesa.

Bon profit!!

Maridatge

Aquest pastís de gustos intensos us el presentem amb un vi de postres que a nosaltres ens agrada força, es tracta del Vi de Gel Gewürstraminer, de Gramona.

A Alemanya el vide gel o Eiswen, reb aquest nom perquè es fa collint el raïm de matinada quan glaça. És un procés que implica risc, si el raïm es congela massa es pot perdre la collita. Per això els vins de gel assoleixen uns preus inassequibles. A Gramona no elaboren aques vi de la manera tradicional sinó que el que fan és una verema normal, i de manera molt més conntrolada fan una congelació parcial del most.

Aquest vi de postres té un color groc pàlid amb reflexes daurats, amb un aroma fresc on trobarem fruites tropicals, cítrics i préssecs així com aroma floral. A boca és dolç i fluid amb una acidesa molt equilibrada. S'aconsella a servir ben fred, entre 6 i 8ºC.