dimarts, 31 de maig de 2011

Tarta de xocolata amb coco





Una vegada més arribem pels pèls al repte de Film&Food. Aquesta vegada ens han proposat un joc de receptes creuades a partir de la pel·lícula Chocolat. A nosaltres ens ha tocat fer una Tarta de xocolata amb coco per la Pilar del bloc Cau de cuina. La Pilar ens ha donat llibertat total per fer-la com volguéssim, o això ens han dit les noies de Film&Foood, i nosaltres, que mai havíem fet un pastís de xocolata i coco ens hem inventat aquest.






Per cert si no heu llegit el llibre ni vist la pel·lícula, us recomanem que ho feu!!

Per facilitar la feina, us hem posat les diferents preparacions del pastís per l'ordre que us aconsellem fer-les tenint en compte el temps de cocció o de repòs. Nosaltres l'hem fet així però en podeu variar el muntatge o eliminar capes segons us agradi més. Si aneu curts de temps, podeu fer la coca de xocolata en un motlle de cake i un cop freda obrir-la pel mig i farcir-la amb la mousse de coco sense més complicacions.


Per la glaça (de La cuina de casa)

33g d’aigua mineral
240g de sucre
160g de nata per muntar
50g de cacau en pols
2 fulles de gelatina

Escalfem la llet, el sucre, el cacao i l'aigua en un pot fins que bulli. Nosaltres ho hem fet a la thermomix a velocitat 1 i 90º, però es pot fer perfectament en un cassó. Ha de ser a baixa velocitat perquè no s'incorpori aire i fagi bombolles. Un cop ben diluït hi incorporem la gelatina, remenem perquè disolgui, i ho guardem a la nevera 6 hores.


Per la trufa cuita (opcional):
Hem seguit la recepta d'en Narcís de La lionesa:

70 dl de nata
10g de sucre
55g de cobertura
10g de mantega

Posem la nata i el sucre a escalfar al foc, remenem per que aquest disolgui bé. Un cop arrenqui el bull hi afegim la xocolata i baixem el foc. remenem, amb compte que no se'ns cremi la xocolata. quan sigui ben disolta hi afegim la mantega, remenem bé per que es fongui i retirem. Desem la mescla mínim dues hores a la nevera.
Passat aquest temps la muntem amb baretes elèctriques i posem en una màniga pastissera.


Per la base de coca de xocolata:

70 g de cacao en pols
3 ous grans a temperatura ambient
125 g de sucre llustre
100 g d'ametlles crues mòltes
100 g de mantega
5 g d'impulsor o llevat químic
50 g de farina fluixa tamisada
un pessic de sal
unes gotes d'essència de vainilla


Escalfem el forn a 180º i folrem una safata de forn amb paper vegetal.
Tamisem el sucre (menys un parell de cullerades), la farina d'ametlla, la farina, la sal i el llevat.
Amb una batedora de baretes blanquegem els ous amb les cullerades de sucre que hem reservat i unes gotes de vainilla. Un cop hagin doblat el volum hi afegim els ingredients secs. En un cassó al foc fonem la mantega i la torrem fins que quedi noisette (de color torrat i aroma que recorda l'avellana). L'afegim  a la resta i barregem fins obtenir una mescla homogènia.
Extenem la massa sobre la safata i la posem al forn fins que en punxar-la al centre l'escuradents surti sec.

Mousse de coco:
 125 g ne nata 35%
30 g de coco ratllat
20 g de sucre
50g de iogurt descremat
1 full de gelatina
un polsim de pebre negre


Posem en remull amb aigua molt freda la gelatina.
Reservem 25 g de nata i muntem la resta amb el coco i el sucre. Hi afegim amb cura el iogurt.
Escalfem al microones la nata amb un polsim de pebre negre recent molt. Escorrem la gelatina, l'afegim a la nata calenta i remenem bé per que dissolgui. La deixem refredar abans d'afegir-la a la nata muntada.
Posem la barreja en una mànega pastissera.

Amb un motlle d'acer inox tallem una circumferència de coca de xocolata que formarà la base. La cobrim amb mousse de coco i ho allisem per reservar-ho a la nevera.
Posem la glaça un moment al microones just perquè liqüi, no volem que s'escalfi més de 40º. Fem una última circumferència de pastís de xocolata i la posem sobre una reixa (amb un plat a sota) i la napem amb la glaça de xocolata. 
Cobrim el pastís amb aquest últim disc, i amb una mànega pastissera el decorem amb la trufa cuita i pebre rosa.



diumenge, 22 de maig de 2011

Al pot petit hi ha la bona confitura

 Aprofiant el repte que ens llançaven els amics de Memòries d'una cuinera hem fet una mica de rebost. Posats a passar una bona estona fent una confitura, ens llencem als fogons i en fem tres. I així solucionem tant les torrades de l'esmorzar, com la vinagreta d'una amanida, la salsa per un bon tall o l'acompanyament perfecte per una taula de formatges. Com ens agrada el formatge amb confitura...

La clàssica: confitura de maduixots amb un toc de vainilla
Ingredients

820 g de maduixots
200 g de sucre morè
1 bana de vainilla
un rajolí de suc de llimona


Rentem i treiem les cues als maduixots, partim els més grossos per la meitat. En un cassó a foc mig hi podem els maduixots coberts pel sucre i el suc de llimona. Anem remenant de tant en tant. El sucre es desfarà primer i formrà un almíbar verrmell amb l'aigua que aniran perdent els maduixots. Poc a poc els maduixots també aniran estovant-se, aleshores hi afegim la vainilla: primer l'obrim longitudinalment per la meitat, i amb una cullereta en rasquem les llavors que afegim a la confitura, la beina l'hi afegim també perquè infusioni i doni aroma. Alerta que la confitura no se us cremi, aneu remenant de tant en tant.
Per saber que la confitura està al punt, la podem tastar, que sigui dolça. Després n'estirem una cullerada sobre el marbre o un plat fred, perquè perdi temperatura ràpid i poguem veure si ja té la textura desitjada.

La de la mama: confitura de tomàquet
Recordo quan la meva mare ens explicava que a Linyola feien melmelada de tomata, i que era boníssima. Nosaltres fèiem cara extranya o ens en reiem. Més tard la melmelada de tomàquet ha reaparegut, ara no costa trobar-la als súpers i restaurants. La veritat és que queda molt bona amb un bon formatge. O amb gelat de mascarpone com les presentava en Carles Albert en unes postres del Restaurant Melange.
Ingredients
500 g de tomàquets de Montserrat ben madurs
200 g de sucre
un rajolinet de suc de llimona

Pelem les tomates, les posem en un cassó a foc lent amb el sucre i unes gotes de suc de llimons. Anem remenant fins que les tomates es desfacin i agafi la textura que ens agradi, a nosaltres ben espesseta.

La pícara: Confitura de ceba i pebrots del padró
Volíem fer una confitura amb un puntet de malícia, per això que la potet petit hi ha la bona confitura, però també el pitjor verí. la meva àvia sempre ho diu i per això li dediquem una confitura amb un toc picantó.

Ingredients
150g de pebrots del padró
150 g d'escalunyes
150 g de sucre
1 ceba tendra
farigola
el suc de mitja llimon
les llavors de 1/2 beina de vainilla
Pelem les cebes, treiem el mànec i les llavors (si en queden no passa res) als pebrots, i ho tallem tot a brunesa. En un cassó al foc hi posem primer la ceba amb el sucre, quan la ceba sigui transparent hi posem el pebrot, i anem remenant com si es tractés d'un sofregit. Obrim la beina de vainilla i amb una cullereta en treiem les llavors que afegim a la confitura, hi posem també unes fulles de farigola, i el suc de llimona. Continuem el procés com a les altres confitures.

Per conservar la confitura: fem bullir pots i tapes per esterilitzar-los (una altra opció és el rentaplats). Un cop esterilitzats hi posem la confitura, que el pot quedi ben ple. Tapem i posem els pots dins d'una cassola folrada per dins amb un drap, amb aigua calenta. Els fem bullir 20 minuts perquè facin el buit. Els deixem refredar, i els girem de cap per avall re el marbre de la cuina on els deixarem reposar unes hores.
Aquest sistema d'autoclau casola l'hem après d' Els Fogons de la Bordeta.


dijous, 19 de maig de 2011

Gratinat d'esbergínies, rap i gambes

Com alguns ja sabeu, el Raval ha format part de la meva vida i de la meva formació. Els dies ravaleros potser han acabat, a vegades encara els enyoro, d'altres no tant. No ens enganyem, ara la meva vida és més tranquila, però també menys emocionant. Per això en plantejar-me fer una recepta literària vaig recórrer a un autor que com jo, s'estimava el raval: Manuel Vázquez Montalban.

"Bleda dormía junto al fuego como si fuera el animal más confiado de este mundo y Yes dormía en la habitación hecha a la medida de una taciturna soledad de hombre que quema los días, los años, como vicios imprescindibles y desagradables. Saltó del sofá y Bleda despertó alterada de su sueño, moviendo las orejas y los ojos, rasgados y lectores, hacia el Carvalho que se diría hacia la cocina como si hubiera oído un tam-tam inexcusable. Multiplicó las manos para puertas y cajones multiplicados, hasta disponer sobre el mármol un ejército de de programados ingredientes. Cortó tres berenjenas en rodajas de un centímetro, las saló. Puso en una sartén aceite y un ajo que sofrió hasta casi el tueste. Pasó en el mismo aceite unas cabezas de gambas mientras descascarillaba las colas y cortaba dados de jamón. Retiró las cabezas de gambas y las puso a hervir en un caldo corto mientras desalaba las berenjenas con agua y las secaba con un trapo, lámina a lámina. En el aceite de freir el ajo y las cabezas de las gambas fue friendo las berenjenas y luego las dejaba en un escurridor para que soltaran los aceites. Una vez fritas las berenjenas, en el mismo aceite sofrió cebolla rallada, una cucharada de harina y afrontó la bechamel con leche y caldo de las cabezas de gambas cocidas. Dispuso las berenjenas en capas en una cazuela de horno, dejóm caer sobre ellas una lluvia de desnudas colas de gambas, dados de jamón y lo bañó todo con la bechamel. De sus dedos cayó la nieve del queso rallado cubriendo la blancura tostada de la bechamel y metió la cazuela en el horno para que se gratinara. Con los codos derribó todo lo que ocupaba la mesa de la cocina y sobre la tabla blanca dispuo dos servicios y una botella de clarete Jumilla que sacó del armario-alacena situado junto a la cocina. Volvió a la habitación. Yes dormías de cara a la pared, con los lomos al aire. Carvalho la zarandeó hasta despertarla, la hizo ponerse en pie, la condujo casi en brazos hasta la cocina y la sentó ante un plato en el que cayó una paletada de berenjenas al gratén con gambas y jamón.
- Reconozco que es muy poco ortodoxo. Normalmente se hace con bechamel químicamente pura y con menos sabor a gamba. Pero tengo un paladar primario.
Yes miraba el plato y a Carvalho sin decir un comentario, o tal vez sin despertar aún del sueño. sumergió el tenedor en el magma tostado y lo retiró lleno de algodón sucio y humenate. Se lo llevó a la boca. Masrticó reflexiva.
- Está muy bueno. ¿Es de lata?"
Los Mares del Sur
Manuel Vázquez Montalbán
Nosaltres ho hem fet així:
Ingredients
(per 2 cassoletes)
1 esbergínia
1/2 cueta de rap
200 g de gambes pelades
100 ml de fumet
100 ml de llet
1 cullerada de farina
1 ceba
oli, sal i pebre
formatge ratllat
1 tall gruixut de pernil dolç
picada d'all, julivert i fruits secs
4 gambes vermelles
1 raig de rom

Tallem l'esbergínia a rodelles de mig cm de gruix, salpebrem i les fem a la planxa. En una paella fregim les gambes vermelles, volta i volta, amb sal, pebre i un raig de rom. Les retirem i en el mateix oli fregim les gambetes i el rap talladet petit. Ho retirem. A la mateixa paella sofregim la ceba tallada a brunesa, un cop cuita hi afegim una cullerada de farina, llet i fumet, fent una beixamel ben cremosa. Si ens hi aggrada hi podem ratllar una espurna de nou moscada. Afegim a la beixamel la picada, el pernil picadet petit, les gambes i el rap. Retirem del foc.
En una cassoleta fem capes d'esbergínia i beixamel com en una lassanya. Posem el formatge ratllat pel cim i posem a gratinar al forn.
Acabem el plat amb les gambes vermelles.
Maridatge: tot i que en Carvalho el marida amb un clarete Jjumillla, nosaltres considerem que aquest plat amb ell gustet de les gambes, i l'untuositat de la beixamel demana un blanc fermentat en barrica: un sauvignon blanc o un chardonay. Us proposem l'Abadal Chardoonnay Fermentat en barrica 2007, de les Masies d'Avinyó, D.O. Pla del Bages.

Com us deia els dies ravaleros van ser de tota mena, alegres, diivertits, commovedors, d'indignació, estressants, festius... però si alguna cosa m'emporto del raval és la gent amb qui he compratit tots aquests dies ravaleros. El que ravalero crece, ravalero se queda!! Us poso el video que per mi resumeix tots els sentiments que el raval em genera. I ho sé, ara tocaria posar el Lip Dub Resistiré! però a mi el que realment em toca la fibra és aquest!!





Amb aquesta recepta participem al repte del mes de maig d' HEMC #54 - inspirados

diumenge, 15 de maig de 2011

Bacallà amb maduixa




Darrerament tenim una etapa un xic desastrosa, el blog mig abandonat, i per poc i no arribem a la recepta del 15. El dia conegut com a Frank Spencer's Night, en que també va succeir l'afer Barretina, l'Alba va fer un pastís de mousse de maduixa pensant en la recepta del 15. Pero en la "vorágine" de desastres encadenats que van succeïr aquella nit (pastís de Julia Child infumable, pa que no puja, retard...) es va oblidar de fer la foto.
Per això presentem una recepta totalment diferent, molt senzilla però resultona, que vam veure aquesta setmana al Cuines. Esperem que us agradi.

Ingredients

4 talls de llom de bacallà
8 maduixots
2 grans d'all
1 branca de farigola
pela de llimona o taronja
oli d'oliva
olives mortes
pèsols del maresme

Com el fem:

En una cassola posem a confitar, a foc lent, l'oli, els alls, la pela de llimona i els maduixots. En cap moment ha de bullir l'oli, ho mantenim a foc lent fins que
les maduixes tinguin textura de confitura. Aleshores les retirem i les triturem amb la batedora per fer la salsa que acompanyarà el bacallà.
Posem una olla amb aigua al foc, quan bulli hi aboquem els pèsols uns 4 minuts, retirem i escorrem.
Desescumem l'oli de les maduixes amb un girapeix, i en la mateixa cassola hi posem el bacallà i les olives, també a foc lent. Quan aquest sigui cuit, emplatem sobre un
llit de canonges, i hi aboquem la salsa pel damunt.
Acabem el plat amb els pèsols (al Cuines ho feien amb tirabecs saltejats però no en teníem).



Maridatge: Castell del Remei Oda blanc 2009. Chardonay i macabeu. D.O. Costers del Segre.

dimarts, 10 de maig de 2011

Pastissets de mousse de crema catalana

Aquest cap de setmana ha estat ple d'activitats: Fira Modernista, dinar a Vacarisses amb els companys de feina d'en Jordi, aniversari de la Glòria, i comiat d'en Nate que a hores d'ara deu estar volant cap a Arizona. Era impossible fer unes postres per cada ocasió, així que hem fet un bon grapat de pastissets de crema. Unes postres que hja vem fer en versió pastís pel diumenge de rams i que van tenir molt d'èxit. Esperem que a vosaltres també us agradin!!


Ingredients per 25 pastissets

Per la base de pastís de xocolata

2 ous frescos mitjans
175 g de sucre100 g de farina
90 g de cacau sense sucre5 g de llevat químic
120 g de llet
120 gr de nata amb 35% de matèria grassa
125 ml d’oli


Per a la mousse de crema catalana:

1125 g de llet fresca

1 branca de canyella
pela d'una llimona
9 rovells d'ous frescos200 g de sucre
75 g de midó (o maizena)
250 ml de nata 35%
9 fulls de gelatina


Com fem la base:

Posem el forn a 180 graus.
En un bol muntem els ous amb l’oli i el sucre. La mescla ha de quedar d’un color pàlid i ben esponjosa. Hi afegim la nata, a poc a poc i barrejant bé.

En un altre bol hi tamisem la farina, el cacau i el llevat. Ho afegim a la mescla dels ous, oli, sucre i nata. S’ha d’incorporar a poc a poc, un cop fet, hi afegim la llet, lentament.

Aboquem la massa a dues plaques de forn cobertes amb paper sulfuritzat, amb un gruix d'aproximadament 0'5-1 cm. Enfornem a 180 graus, fins que punxant al centre amb un escuradents aquest surti sec. El treiem del forn i deixem refredar .

Ajudant-nos amb un got de la mida dels futurs pastissets fem motlles amb una tira de pvc (tallem a la mida per envoltar el got, l'envoltem i tanquem l'aro amb un tall de cel·lo).
Amb els mateixos motlles tallem circumferències de pastís de xocolata fent la base dels pastissets.


Com fem la mousse:

Reservem una tassa de llet, i posem la resta en una cassola al foc (foc lent), amb la pell de la llimona i la branca de canyella. El que volem és que la llet infusioni i agafi gustet. La deixem fer, i un cop arrenqui el bull apaguem el foc.

En la tassa de llet freda que hem reservat deixatem el midó (maizena).
En una altra tassa amb aigua ben freda, hi posem els fulls de gelatina perquè vagin hidratant-se.

Separem una part de la llet infusionada i la posem al pot de la batedora oin la deixarem refredar (podem fer un bany maria fred posant el pot de la batedora dins un recipient més gran ple d'aigua i gel).

Mentrestant posem la resta de llet altra vegada al foc (suau) i hi afegim el sucre i el midó, tot remenant. Retirem la canyella i la pela de llimona.

Batem els ous amb la llet que hem refredat, i ho aboquem de nou a la cassola. Barregem sense parar fins que la barreja espesseixi.

Colem amb un colador fi, i aboquem en un bol gran. Hi afegim les cues de peix, i remenem bé perquè es disolguin. Deixem refredar.

Quan la crema estigui a temperatura ambient, montem la nata amb una cullerada de sucre llustre. La incorporem a la crema remenant de baix a dalt amb una espàtula.

Amb l'ajuda d'una màniga o una gerreta, aboquem la crema als motlles.

Guardem els pastissets al congelador, almenys 12 hores.

Els treiem i desenmotllem com a mínim una hora abans de servir. Us aconsellem decorar-los amb maduixetes o altres fruits vermells, que contrasten deliciosament amb la crema.


Nota:

Amb 2/3 dels ingredients obteniu un pastís per 10-12 persones.



Bon profit!!


dilluns, 9 de maig de 2011

Les vostres receptes viatgeres!

Quin èxit gentada!! moltes gràcies!!

De debò, era la primera vegada que plantejàvem un repte i no esperàvem tant d'èxit, fins i tot teníem el cangueli de si n'arribaria cap, jejeje...

Mentres preparem del recull de receptes viatgeres, les podeu trobar aquí. I siusplau, si en trobeu a faltar alguna feu-nos-ho saber!!

Bona setmana i... bon viatge!


ÀFRICA

Egipte

- Falafel d' En Roc a la cuina

Etiòpia

- Enjera de Levoiture

Marroc

- Bocadios de Receptes de cuina del Marroc

- Pastelas marroquies de Cocina con Catalina

Tuníssia

- Cuscús aromatitzat amb taronja i menta de La cuina de l’Angel

- Káber Elluz de Salsenado en la cocina

AMÈRICA

Costa Rica

- Mousse de mojito de Les receptes del Miquel

Lago Chapala, Mèxic

- Tejuino de Rústica, el arte de los sencillo.

Nova York, EEUU

- Bagels d'El meu blog de cuina

ÀSIA

Japó

- Hosomakis i uramakis de El món de Juju

Tailàndia

- Pad Thai de La cuina de l'Eri

EUROPA

Catalunya

- Pa amb tomàquet i llonganissa de La cuina de l’Angel

Espanya

Madrid

- Revuelto "Botin" de morcilla de El que no mata engreixa

De creuer

- Berenjenas con pimientos del piquillo y queso Gruyère de Chez Silvia

França

Còrsega

- U Fiadone d'Elisabet Figueras

París

- Canelons de maduixes en balsàmic de mango de Coses de Llàbiro

- Magret d'ànec de Sergi Alegre

Grècia

Illa de Kalymnos

- Saragli (Σαραγλι) de La cuina de casa

Itàlia

- Spaghetti al aglio e olio de My lovely food

Roma

- Pizza alluovo de Els Fogons de la Bordeta.

Sicília

- Crema de llimona de Bufet de postres

Venècia

- Amanida de rúcula de La cuina de la Isabel.

- Risotto con rucola e pomodori secchi de Como siempre madreando.

- Escuma de Tiramissú d' El cafè de nit

Portugal

Oporto

- Francesinha de Le fabuleux destin du chocolat

Rússia, Estònia, Polònia

- Blinis amb salmó d'Elisabet Florensa

Suïssa

Affoltern im Emmental

- Emmental Landfrauenbrot d' El pa dels Ferrer

Turquia

Istanbul

- Lahmacun o pizza turca de Bon Tiberi

dijous, 5 de maig de 2011

Magret d'ànec - Recepta viatgera d'en Sergi


Avui l'entrada del blog no és nostra! us volem presentar la recepta viatgera que ens ha fet arribar per mail en Sergi. No ens direu que no és original!!
Dir-vos que estem molt il·lusionats i contents amb les receptes viatgeres que ens esteu fent arribar! Era la primera vegada que proposàvem un repte i teniem una mica de canguelis, però gràcies per la vostra resposta!!!

I sense més preàmbuls, la recepta d'en Sergi:

Ja sé que seré més cutre que la Xaquira del chisqueic arándanos, però no se m'ha acudit res més que un magret d'ànec sense ni tan sols guarnició ni salsa. I com que no se'm dona bé escriure us ho envio dibuixat, com en aquell article que ens vam trobar a la revista dels vueling.

La història és que ens ho van servir així a París, crec que com a guarnició portava unes tristes pommes de terre fregides (french fries), però estava molt bo. I va maridar molt bé amb un vi negre de la DO de Touraine, a la Vall del Loira. Per internet trobareu molts cellers amb denominació Touraine (que és als voltants de la ciutat de Tours).

dilluns, 2 de maig de 2011

Pastís de mousse de nutella

Fa unes setmanes vam fer un dinar a Vacarisses amb la colla, en Jordi ens va fer un arròs negre. Bé, tothom va participar en la seva elaboració. Teníem ganes de fer una mousse i els dinars de grup sempre són una bona ocasió per experimentar (sempre i quan no tinguis un dia Frank Spencer). Sobretot amb la colleta!! A la colleta hi ha uns quants xocoadictes, i fans de la nutella, per això ens vam decidir per aquesta mousse amb regustet d'avellana.

La base d'aquest pastís és el pastís de xocolata d'Alain Ducassé. Els amics de La Cuina Vermella deien que simplement és el millor pastís de xocolata que han tastat mai. Feu-lo i veureu per què: és esponjós, amb el punt exacte de dolçor, gustós... ideal per xocoadictes! I la mousse és una recepta de Clemenvilla, de Bocados de cielo, un bloc amb unes postres excel·lents, que si no coneixeu no us podeu perdre.

Ingredients

Per la base:

1 ou
115 g de sucre
70 g de farina
60 g de cacau sense sucre
3 g de llevat80 g de llet
80 gr de nata amb 35% de matèria grassa
85 ml d’oli

Per la mousse:

400ml de nata
2 clares d'ou (70 g)
200g de Nutella
100g de llet
4 fulls de gelatina
50g de xocolata de cobertura
2 tarrines de maduixetes

Preparació de la base

Preescalfar el forn a 180 graus.

Engreixem el motlle amb mantega i cacau. En un bol muntem els ous amb l’oli i el sucre. La mescla ha de quedar d’un color pàlid i ben esponjosa. Hi afegim la nata, a poc a poc i barrejant bé.

En un altre bol hi tamisem la farina, el cacau i el llevat. Ho afegim a la mescla dels ous, oli, sucre i nata. S’ha d’incorporar a poc a poc, un cop fet, hi afegim la llet, lentament.

Aboquem la massa al motlle, amb un gruix d'aproximadament 1-2 cm. Enfornem a 180 graus, fins que punxant al centre amb un escuradents aquest surti sec. El treiem del forn i deixem refredar.

Preparació de la mousse:

Posem els fulls de gelatina en un bol abm aigua amb gel.

Amb unes varetes elèctriques muntem les clares (fredes de nevera) a punt de neu (amb un polsim desal) i reservem.

Fem el mateix amb la nata (sense sal, però també freda de nevera).

En un cassó posem a foc lent la llet, la xocolata i la nutella i remenem fins que la xocolata s'hagi fos, i quedi una barreja uniforme. Hi afegim els fulls de gelatina ben escorreguts i remenem amb unes varetes.

Amb compte i remenant de baix cap a dalt amb una espàtula anem incorporant la barreja de xocolata a la nata. Després, de la mateixa manera, hi incorporem les clares.

Posem la barreja sobre la base de pastís de xocolata i tot plegat al congelador.

Treurem el pastís del congelador almenys 2 hores abans de servir-lo.

Us aconsellem decorar-lo amb maduixetes, el contrast del gustet àcid de les maduixes amb la xocolata és deliciós!

Aprofitem per recordar-vos que teniu tota aquesta setmana per fer-nos arribar les vostres receptes viatgeres!!