dilluns, 23 d’abril de 2012

Carquinyolis

Sant Jordi cau en dilluns i en Jordi i jo no ens veurem en tot el dia, veus que bé? esperem que vosaltres tingueu la tarda lliure i pugueu gaudir de passejar entre roses i llibres. I que llegiu, no només el llibre que us regalin avui sinó tot l'any!!! que si en aquest país s'hagués donat més importància als llibres i menys al totxo "otro gallo cantaría".

I per endolcir-vos la lectura us proposem uns carquinyolis, d'aquells que vas rosegant mentre llegeixes i quan te'n vols adonar s'ha acabat el llibre i trobes el bol buit. 

Els companys de Memòries d'una Cuinera aquest més ens han proposat aquestes pastetes tan nostrades, que tradicionalment, acompanyades d'un gotet de vi dolç, i un grapat de ganyips han endolcit tants dinars i berenars. De primer em va passar pel cap de fer-ne uns de salats i diferents. Però en Jordi va dir que primer s'ha de fer la recepta al peu de la lletra, i fer uns carquinyolis com els de sempre, i després ja es pot innovar. Jo crec que és que li venien de gust... però com que a la cuina mana ell (a vegades) així ho hem fet. Això si, si voleu tastar uns carquinyolis diferents estigueu atents els propers dies!

Per fer els carquinyolis de tota la vida vaig recórrer a la recepta de La cuina de casa, que sabia que no em fallaria.



Ingredients

150g de farina
100g de sucre
1 ou
1 culleradeta de llevat químic
canyella
1 xarrup de Grand Marnier
100g d'ametlles

Deixatem els ous amb el sucre i hi afegim la resta d'ingredients menys les ametlles. Fem una massa i quan aquesta sigui homogènia hi afegim les ametlles. Formem un xurro amb la massa d'aprox 3cm d'ample i 1 d'alçada. El pintem amb ou batut i l'enfornem a 180ºC uns 15 minuts.
Treiem la barreta del forn i la tallem al biaix. Tronem a enfornar els carquinyolis a 180ºC uns 5 minutets més.

Amb aquesta recepta aprofitem per participar a la primera convocatòria de la Marina de Tapa’t de tapes i la Clara de Quins fogons al repte  Enfogona’t.


28 comentaris:

  1. us han quedat espectaculars!!! estic desitjant veure la següent proposta!!! ;P gràcies guapos per participar. Feliç Sant Jordi!!!!

    ResponElimina
  2. Doncs, ja m'hi veig llegint el llibre i menjant els teus carquinyolis. Es veuen deliciosos!!! Quina bona pinta!!!
    Petonets

    ResponElimina
  3. magnifica opcio per anar fent boca, tot acompanyant una lectura escollida... i xarrupant un gotet de moscatell...
    Feliç diada!!

    ResponElimina
  4. quina pinta.... no tinc cap dubte que el bol quedi buit, perquè quan n'agafes un ja no pots parar!! t'han quedat de luxe!

    ResponElimina
  5. son tremendamente buenos los carquinyolis.Feliç Diada de Sant Jordi i felicitas al Jordi
    peto

    ResponElimina
  6. Els de sempre no poden fallar. Boníssims! Bona diada, malgrat no us veieu...
    Marta

    ResponElimina
  7. Una bona idea per acompanyar la lectura d'un bon llibre, a mi em tornen boja.
    T'han quedat sensacionals!

    ResponElimina
  8. Us han quedat genials!!! em sembla que triaré aquesta recepta, jo també!!!;-)
    Si, semblava que els totxos combinaven amb tot, pa amb tomàquet i totxos, lasagna de totxos, fideus a la cassola amb totxos... i ara mira com estem, ens volen lapidar a cop de totxos :-(
    Bé, guapus, que acabeu de passar un feliç dia i moltes felicitats als dos.

    ResponElimina
  9. Qué color tan divino que tienen tus carquiñolis, te han quedado ideales! un beso

    ResponElimina
  10. Felicitats al teu Jordi, i molt bons els carquinyolis.
    Petons.

    ResponElimina
  11. Felicitats a en Jordi...
    I bonissims aquets carquinyolis, jo tambe fare els clàssics...per començar.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma! segur que et surten molt bons.
      Jordi

      Elimina
  12. que bons que son els carquinyolis!! petons

    ResponElimina
  13. I tant que no falla mai aquesta recepta de la Gemma, son autèntics... petons,

    ResponElimina
  14. Felicitats al Jordi!!
    Mon pare em reclama els de veritat després de l'invent de pipes... els clàssics mai moren!
    Petonets guapos
    Sandra

    ResponElimina
  15. Alba, jo demà faré els meus, perquè aquest cap de setmana he fet la recepta viatgera...La posaré dintre d'uns dies. Si els meus carquinyolis surten com els teus seré feliç...
    Nani

    ResponElimina
  16. Ja sóc aquí per posar-me al dia de les darreres publicacions. Ja ho sé, ja ho sé que no tenc remei, però quan entro em poso al dia!!
    Quina bona pinta que tenen aquests carquinyolis! És que són taan boonssss!! Jo sóc de les que menjo mentre vaig llegint i després sempre dic: m'he menjat tota la bossa de galetes?? M'he acabat tot el bol de...(el que sigui)?? Millor no tenir els carquinyolis al costat quan llegeixo que me'ls menjaré tots!!
    Totalment d'acord amb el tema totxos! Ens volien fer creure que els "intel·ligents" eren els que no es miraven els llibres i feien feina amb totxos. Estudiar??? I ara!!!! Ara es troben sense totxo i sense llibre...què trist!!
    Felicitats Jordi!!

    ResponElimina
  17. Ui! quina bona idea, menjar-los mentre llegim un bon llibre...m'ho apunto! Us han quedat molt macos!!

    Àngels

    http://cuinaigaudeix.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  18. Mare meua! Quant de temps que no menge carquinyolis. T'han quedat de cine, o si vols, de llibre, Ha ha ha!!! Una foto molt bona, que invita a pegar un mosset. Gràcies pel teu comentari. Sí que és veritat que hem de llegir molt, no només avui, sino tot l'any, ens estimula la imaginació, ens fa sommiar i s'aprén molt amb els llibres. Bona diada de Sant Jordi.

    ResponElimina
  19. Els carquinyolis són un vici. Nosaltres els vam deixar sobre el marbre de la cuina i cada cop que entràvem a la cuina, n'agafàvem un. Com et pots imaginar, van volar de seguida. És un no parar. No m'imagino llegint i tenir aquestes pastes al costat. Acabaria amb un empatx de cavall.

    Una abraçada i bona diada de St. Jordi (encara que sigui separats)!

    ResponElimina
  20. Alba opino igual que en Jordi. Quan es fa una recepta per primera vegada s'ha de guardar una mica fidelment i si surt bé llavors es fan variacions. Je,je. De tota manera em penso que heu superat amb nota aquesta primera fornada de carquinyolis. Espero atenta la propera recepta!!!! (per cert hem fet servir la mateixa recepta. Perquè serà? je,je amb la Gemma tenim l'èxit garantit)

    ResponElimina
  21. Dos en un! M'encanta! T'han quedat perfectes, et felicito. Gràcies per participar ;) Un petonet

    ResponElimina
  22. Espectaculars, les receptes de la Gemma no fallen, però la gràcia del cuiner/a també té molt a veure, no?
    Mai els he acompanyat de vi dolç.
    Totalment d'acord amb la reflexió del primer paràgraf!
    Felicitats al Jordi(ho sento, últimament vaig tard...)
    Petons i moltíssimes gràcies.

    ResponElimina
  23. Mmmm quin vici els carquinyolis!!!i tens tota la raó...tot aniria millor si es llegís més!!!

    Petonets!!

    ResponElimina
  24. llaminers a més no poder... i amb la copeta de moscatell... vici 100% !!

    ResponElimina