Recordeu que ens quedava mitja coliflor a la nevera? els seus enemics no patiu, altra vegada la podeu substituïr per patata, bròquil o carbassa. Avui us proposem un plat senzill, a base de verdures, però no per això menys gustós.
Els menys adeptes a la cuina vegetariana hi podeu afegir uns retallons de pernil, salsitxes o allò que us vingui de gust. Els ingredients són els que rondaven per la nevera, però com a bon plat d'aprofitament hi podeu fer tots els canvis que volgueu, i segur que queda igual de bo!
Ingredients
1 porro
1/2 carbassó
1/2 albergínia
1 pastanaga
1/2 coliflor
pinyons
pebre vermell (picant de la Vera)
sal, pebre, oli d'oliva
Per la beixamel
500ml de llet
50g de mantega
30g de farina
1 tallde formatge de nous
Formatge ratllat (parmesà)
Tallem i rentem la coliflor. La posem a bullir en un cassó amb aigua, sal i un rajolí d'oli.
Rentem les verdures, tallem el porro i la pastanaga a rodelles i l'albergínia i el carbassó a trossos d'uns 2 cm. Els sofregim amb oli d'oliva, sal pebre i el pimentó. Quan la coliflor sigui cuita l'afegim a les verdures. Hi afegim un grapadet de pinyons.
Rossegem la farina amb la mantega, i afegim la llet freda i anem remenant, hi afegim el formatge. no parem de remenar fins que la beixamel agafi la consistència adequada.
En una safata posem una capa de verdures, la cobrim amb beixamel, hi afegim la resta de verdures i acabem de cobrir-les amb la resta de beixamel. Cobrim amb el parmesà ratllat i cap al forn a gratinar.

"cocotte" perfecte...i un punt de pebre vermell!! jeje
ResponEliminaUn peto
Una manera diferent de menjar verdures....
ResponEliminaPer cert, em podries recordar on puc trobar la entrada del viatge a Venecia....es que marxem la setmana entrant i quan el vaig llegir estava força bé...
Gràcies.
Petonets.
Nosaltres no hi hem anat a Venècia! però potser a les receptes viatgeres trobes l'entrada que bueques. Bon viatge, passeu-ho molt bé!!
Eliminapetonets
http://www.eltallerdecuina.cat/2012/05/receptes-viatgeres-2012.html
http://www.eltallerdecuina.cat/2011/03/segon-aniversari-i-repte.html
Nena.....que m'he confos!!!! Que no sou vosaltres, els de Venecia...jejeje
EliminaGràcies de tota manera...
Petonets.
Oh, quina pinta! En aquesta cassoleta, que bo que es veu!
ResponEliminaMarta
ui que bo! I això que has dit de fer-ho amb carbassa... em tempta molt! Amb col-i-flor ja ho he provat i m'encanta... a veure si amb carbassa supera! Petons
ResponEliminammmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ho faré segur!!
ResponEliminaPlat vegetarià i amb toc de pebre vermell de la Vera??! Daaaaaameeeeeeeeeeee!!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
A mi la coliflors no em va. Però així amagalmada amb la resta d´ingredients crec que me la menjaria...Trobo que heu fet una bona recepta.
ResponEliminaA cas la coliflor ens encamta, així wue aquesta receta em sembla sensavional. Una manera molt gustoas deenjar verdura!
ResponEliminauna manera disfrasada genial para comer verduras,asi son mas buenas seguro
ResponEliminapeto
m'encanta que estiguin napades amb beixamel, és una bona manera que els que no els agradi les verdures en menjin! petons
ResponEliminaDoncs a mi no em treguis la colifor i amb molta beixamel!!!!! Petons
ResponEliminaAquestes receptes d'aprofitament m'encanten!!!
ResponEliminapetonets
Buenisimo este platito, me encanta la colifor con bechamel, el próximo día la hago asi. Petons
ResponEliminaTe una pinta mooolt bona...petons
ResponEliminaA mi tal qual ja em va bé, no hi afegeixo ni trec res!;)
ResponEliminaPetons.
com m'ha agradat aquesta proposta! 100% sana i ben gustosa amb aquesta beixamel, que bona....
ResponEliminaNo saps com envejo la gent que té cocottes! jeje enveja sana però ;)
Petons!!
buaaaaaaa, que dolenta ets!!! ;P ok, ja miro amb que la faig!!! petonets
ResponEliminaM´agrada molt!!! encara que el forn ara em fa un pal!!! la puc fer al forn de la meva mare allà s´està mes fresquet:)) Petons
ResponEliminaFa uns mesos vam comprar un romanesc, més per l'aspecte (i per poder-lo fotografiar) que pel coneixement culinari que en teníem. Va acabar fet al vapor i gratinat al forn amb beixamel. Va agradar tant que hem hagut de repetir diverses vegades! M'ha recordat molt a la teva recepta :-)
ResponEliminaAlba, aquest gratinat d'aprofitament ha d'estar molt bo. Jo uso el forn tot l'any.
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Boníssim!!! A mi m'encanta la beixamel, tot l'any també.
ResponEliminaSi senyora, visca les verdures i la creativitat. Així amb la beixamel i aquests pinyons...ha de ser un platet digne de la millor taula!. Una abraçada!
ResponEliminaSí, senyors, això és una bona recepta d'aprofitament!!
ResponEliminaA mi si que m'agrada tot el que hi heu posat; encara que a casa no sé si tendria molt d'èxit la coliflor...bé, si la camuflo mooolt amb la beixamel potser podria passar. Si ho provo la faré amb coliflor per a la gent gran (és a dir, per a mi ;D) i amb patates per al nen de la casa!
Aiiiiiiiiiii, com m'agraden aquestes olletes!!!!!
Petons!
Aquestes receptes d'aprofitament de vegades són les que queden més bones. Llavors passa que quan les vols repetir ja no recordes ni els ingredients que vas arreplegar de la nevera.
ResponEliminaUna altra cosa. Ahir vaig fer la coca de Sant Joan del teu post de l'any passat. Bé, tu hi posaves crema i jo només vaig posar-hi sucre i pinyons. No em pensava pas que em quedaria tan bona. No tinc gaire paciència amb aquestes masses que s'han de deixar reposar per això encara estic més sorpresa.
Petons
delicios.. i amb pinyons!! en prenc nota!..
ResponEliminaA ver quien se resiste a comer verduras así!!! Bss
ResponEliminaQue boníssima Alba!
ResponEliminaEi, a veure si més endavant us animeu a afegir un apartat de receptes pels petitons! Estic perduda en el món de la sèmola...
Mmmm , qué buenísima pinta , lo intento hacer ...
ResponEliminaUn besazo
Doncs a mi m'agradaria segur!!!
ResponEliminaHola guapus, de mica en mica vaig tornant, encara que durant l'estiu és difícil fer-ho ben bé del tot, a més, m'he enbrancat en alguns nous projectes que potser ja no em deixaran tan de temps pel i pels blogs, però me'n recordo de tots vosaltres.
Una forta abraçada ben forta, us porto al cor!