dimecres, 25 de juliol de 2012

MÉLANGE restaurant

La Laia i el Nate tenien pensat fer un sopar romàntic al Mélange, però com que sóm uns mals amics, i a més ens xifla la cuina d'en Carles Albert vam decidir que no podíem deixar passar l'ocasió de compartir la taula amb ells. Pobrissons van quedar-se sense sopar romàntic, però tots plegats vam sopar tan bé que segur que ens perdonaran.


C/ Baix, nº19 TERRASSA 93-7895144 info@melange-restaurant.com



La Laia i jo vam començar amb un tartar de salmó amb un toc de cítrics, acompanyat d'una finíssima crema d'alvocat i llesquetes de pa de cereals. per llepar-se'n els dits!!



En canvi l'Albert i l'Alfons no van poder resisitir la temptació de repetir el que ja és un clàssic del restaurant terrassenc, El nostre foie mi-cuit amb panet de figues.



El Nate va fer una Quiche de carbassó, formatge de cabra i pernil d'ànec sublim, cremosa i gustosa de dins, i amb una pasta brisa rústica, cruixent i perfecta. Tan bona que se la va cruspir abans que poguéssim fer-ne la foto! I el mateix va passar amb el carpaccio de bou d'en Daniel. Aquests americans no deixen passar volada!

Els segons ens van agradar tant o més que els primers. Des del pop confitat amb ceba i trinxat de patata i pebre vermell. El pop ben cuitet, la ceba dolcíssima i la patata amb un toc mantecós deliciós.



La blanqueta de turbot, amb espàrrecs verds i blancs. Tendre i deliciós, l'Albert per poc i no ens el deixa tastar!!! El nano no havia tastat mai aquest peix i de l'emoció es va proclamar amant de tots els animals del món i fan de Noé i la seva arca per haver-los salvat... però dic jo que el turbot no necessitava arca per salvar-se de l'aiguat, no?



I pels carnívors, un magret d'ànec cuit al punt, ben torradet de fora i cruet de dins. Acompanyat d'un taboulé de quinoa amb aire de cítrics que li donava un toc refrescant i molt original.
I un entrecot acompanyat de patates panaderes amb cruixent de pernil que... no hase falta desir nada más.

I faltava un dels moments més esperat de la nit, les postres. I és que en Carles Albert hi té molta ma.  Els cinc repetidors ho teníem clar, el milfulls de poma amb nata i canyella. Si ens deixem guiar per la foto (cutre, del mòbil) poden semblar unes postres senzilles, però si les tasteu estic segura que repetireu!!!!

 


En Daniel va flipar amb el gelat de violeta que acompanyava un bracet de gitano de nata i maduixes. Ara, que el nano té clar que abans de tornar als USA pensa tornar al Mélange per tastar el Moelleux de xocolata amb sopeta de crema catalana i altres delicatessen de la carta!

Com no podia ser d'altra manera, vam acabar amb uns cafès, unes copes d'amaretto, i una tertulia que semblava que no havia d'acabar mai.



15 comentaris:

  1. que dolents que sou!!! això no es fa. No acostumo a anar a Terrassa, però per si de cas em guardo l'adreça perquè té molt bona pinta!!! un petonet molt fort guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això té fàcil solució, podem fer una trobada de bruixotes! això si, després del pícnic! petonets

      Elimina
  2. Queda apuntat! Terrassa ens queda al costat, i el Mélange encara m'és desconegut. I si el Carles Albert és un crack en postres (la meva debilitat) potser que no ens esperem gaire!!! gràcies per la recomanació. Petonet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te lo pierdas, aquí se come divinamente!!!

      Elimina
  3. Jo tampoc vaig mai per Terrassa però m'apunto l'adreça per si de cas. Un petó

    ResponElimina
  4. He anat a Terrassa; hi tinc amics però no he dinatmai allà...Ja no hi ha excusa.

    ResponElimina
  5. Quan dieu que hi fem dinar bruixetil???
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que vos agradarà Sandra, en Carles es un gran cuiner.

      Elimina
  6. Caray despues de ver este festin y tambien de la recomendación del Xesco a pendientes va el Melange
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Ostres!! ells que volien el sopar romàntic!! jajajjaj! segur qye ho vareu passar de luxe! quins plats reina!!
    Molts ptonetss! ahhh sí, trobada de bruixetesssssssss!!!

    ResponElimina
  8. Caraaaaaam! Això sí que és vida! :)

    ResponElimina
  9. El menjar fa molt bona pinta però em sembla que quan tingeu un sopar romàntic tindreu convidats... ja,ja,ja
    Petonets.

    ResponElimina
  10. un menú que és tot ell poesia!! que hi ha més romantic!!

    ResponElimina
  11. Alba, com us cuideu! Jo també hauria anat a desfer un sopar romàntic amb aquest menú...
    Nani

    ResponElimina
  12. Carai, quins homenatges que us doneu!!! Jo crec que si que us perdonaran, jeje, per això són els amics no? per perdonar quan calgui, encara que sigui ben grossa la malifeta.
    Una forta abraçada, guapa!!!

    ResponElimina