divendres, 7 de setembre de 2012

Albergínies farcides

L'albergínia a Catalunya ja es menjava a l'època medieval, gràcies als sarraïns que la van portar de la Índia. I no ens estranya gens, ens encanta!! passa com amb la carxofa que la mengis com la mengis és boníssima. Tant escalivada, com gratinada amb peix o carn de perol , en timbal, en purè acompanyant un ànec, o amb receptes de terres llunyanes com l'Imam-bayildi...
L'albergínia és aigua en un 90% i a més porta molta fibra, sobretot si la mengem amb pell, així doncs és una bona aliada d'aquells qui volen mantenir la línia. Actualment a Catalunya se n'està recuperant algunes varietats autòctones gairebé perdudes i de gust suau: l'albergínia blanca del Bages o l'albergínia bonica de l'Empordà. Com la majoria d'hortalisses és un fruit d'estiu, encara que en podem gaudir fins ben entrada la tardor.



Ingredients
2 albergínies
1 ceba de figueres grossa
8 tomàquets de pera
un grapat de panses
1 grapat de pinyons
100g de carn picada de porc
100g de carn picada de vedella
1 got de llet
una cullerada de farina
1 cullerada de mantega
formatge ratllat
oli d'oliva
sal, pebre, nou moscada


Com ho fem?
Escalfem el forn a 200º. 
Tallem les albergínies per la meitat, amb la punta del ganivet hi marquem un enreixat, les salpebrem i marquem amb un xic d'oli en una paella ben calenta.
Posem al forn, en una safata, les albergínies i les tomates.
Pelem i piquem la ceba i la posem a sofregir. Quan agafi bon color hi afegim les panses i pinyons. Treiem les tomates del forn, en reserrvem 2 o 3, la resta les pelem, les tallem a dauets i les afegim al sofregit. Deixem fer xup xup.
Quan tinguem un bon sofregit hi afegim la carn picada, salpebrem i anem remenant perquè la carn es desenganxi.
Quan les albergínies siguin cuites (passats 30-40 minuts des que les hem posat al forn) en treiem la polpa amb una cullera. Tallem la polpa a dauets i l'afegim a la carn i el sofregit.

Passem a fer la beixamel:
En un cassó posem a bullir la llet amb la nou moscada.
Soregim les tomates que hem reservat i pelat, amb la nou de mantega, hi afegim la cullerada de farina tamisada i un pessic de sal. Quan la farina sigui rossa hi afegim la llet i ho remenem bé. Rectifiquem de sal i pebre si cal.

Barregem la meitat de la beixamel amb el farcit de carn picada. Omplim les albergínies amb aquest farcit, i al cim hi posem la beixamel restant i formatge ratllat. Les posem al forn a gratinar.

18 comentaris:

  1. M'agraden molt les albergínies, farcides així super bones.
    Gràcies per compartir.
    Isabel


    ResponElimina
  2. Les albergínies em pirren!!! En vaig fer unes amb bolets i calçots que te les recomano...
    No havia fet mai la beixamel amb el tomàquet. Molt bona aquesta...
    Vas veure el que et comentava sobre l'estiu a "10 coses sobre nosaltres"?
    Ciaos
    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara hi dono voltes! a la colla hi ha una Helena, però Joan no...
      Aquestes albergínies que dius han de ser una delicia!!
      petonets

      Elimina
  3. nyam nyam!! a mi m'agraden de qualsevol manera les albergínies!! i farcídes és un clàssic que no falla!

    petonets
    Bon cap de setmana*

    ResponElimina
  4. Quina pintorra.... amb les panses al farcit m'has ben seduit! Quin plat més suculent ;)

    ResponElimina
  5. les panses li donen un toc que....fa esgarrifar!! tinc ganaaaaaaa!! jejejpetons

    ResponElimina
  6. A mi m'encanta, de tots maneres, però en faig poc perquè en sóc la única. Segur que aquesta havia d'estar boníssima!
    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. A casa en fem amb verdureta (carabasseta, carlota, ceba, albergínia) només i estan molt bones (i lleugeres). Aquestes teues, amb pinyonets i tot, deuen ser de pecat!

    ResponElimina
  8. hola guapossssssssssssss! us he dit mai que soc fan de les alberginies farcides????? m'encanten!!! molts petonets parella

    ResponElimina
  9. Ha estat sempre un dels plats preferits que em feia ma mare, es tant bo!!! Petons

    ResponElimina
  10. I a mi que m'encanten les albergínies però aquí al manso no li apassionen i no en cuino mai... a partir d'ara les coses canviaran a la Bordeta, hombre! jajaja
    Petonets guapos!
    Sandra

    ResponElimina
  11. M'agraden moltíssim les albergínies, és igual com es fagin, però les farcides són una de les meves debilitats. M'heu donat una idea pel cap de setmana.

    ResponElimina
  12. les alberginies m'agraden molt de totes maneres, farcides, rebossades, al fonr, a la planxa................

    ResponElimina
  13. No coneixia l'albergínia bonica, només pel nom ja ha de ser bona :)
    Ara que fa menys calor, ja ve de gust encendre el forn per preparar plats com aquest. A casa també ens encanten!

    ResponElimina
  14. Jo com la Gemma tampoc coneixia l'albergínia bonica, quina gràcia de nom, ara miraré l'enllaç a veure si li fa justícia, jjj!

    A mi també m'agraden molt les albergínies (i les carxofes!) i farcides són una de les meves maneres preferides de menjar-les!!

    Molts petonets guapos!!

    ResponElimina
  15. Ah!! sí que havia vist albergínies boniques, però no s'havia que es deien així!! jiji!!
    Ja he après algo nou, ja puc anar a dormir avui! :P

    Petonets!

    ResponElimina
  16. Albergínies boniques? Cada dia aprenem més. Jo tinc debilitat per elles: fregides, escalivades, farcides, en escabetx... Em falten tastar les boniques.
    Una abraçada i bona Diada!
    Nani

    ResponElimina
  17. Un plat exquisit!!! Les albergínes ens donen moltes possibilitats!! ...i aquesta és exquisita!!
    Olga

    ResponElimina