dilluns, 15 d’octubre de 2012

Carbonada volcànica

Aquest més el repte de la recepta del 15 va de carabasses, cadascú que s'ho prengui com vulgui, fins segur que n'hi ha que aprofiteu per preparar el Güendolín!! Inicialment teníem pensada una recepta dolça, però en Jordi va anar al taller que el seu amic Pep Nogué feia a l'Espai Bonpreu, que anava d'estofats. I allà li deuria picar el cuquet, perquè quan va arribar a casa havia canviat d'idea.

Cal dir que la idea de fer la carbonada amb la cervesa Keks, totes dues de terra volcànica ja la teníem en ment fa temps, però una mala (molt mala) passada de l'empresa de transports Chrono Express no ens ho va permetre. Però d'aquesta empresa, la seva trencadissa, i falta de seriositat ja en parlarem un altre dia.

Un altre motiu per escollir una recepta de cassola segur que ja l'heu endevinat, què fan els nens amb les joguines noves? en Jordi no pararà de fer menjars de cullera fins que la cocotte estigui ben estrenada.

He de dir que aquesta recepta ha ocasionat una baralla a casa, el motiu de la discussió ha estat el moment de posar la carn a la cassola (jo la volia posar abans de les patates i la carabassa). Com que es tracta d'una recepta garrotxina, i la cuinava en Jordi, l'ha fet a la seva manera.



Ingredients

Primer dia:
700g de tall que es pela
1 Keks negra de fajol
4 tomàquets
2 cebes
4 alls
1 branca d'api
1 pastanaga
1/2 porro

Segon dia:
1 litre de brou de pollastre
1 ceba
2 tomàquets
1 grapat de trompetes de la mort
1/2 carbassa petita
1 patata grossa
1 pessic de sucre

Per la picada:
2 carquinyolis
1 ametllat
1 presa de xocolata

Pelem i trossegem els tomàquets, la ceba, pastanaga, api, porro i alls. 
Tallem a daus la carn.
Ho posem tot plegat en un recipient amb tapa que pugui anar a la nevera, cobert amb la cervesa negra. Ho deixem macerar a la nevera durant 24 hores.

L'endemà triem per un cantó la carn i per l'altre les verdures de la bresa. Colem el suc de la maceració.

Enfarinem la carn i la marquem a la cassola.
Sofregim la bresa fins que quedi caramelitzada, hi afegim el suc de la maceració i la fem reduir. Hi afegim el brou i deixem coure uns 30 minuts. Colem i reservem.

A la cassola, sofregim una ceba tallada a brunesa i les trompetes, hi afegim dues tomates ratllades i les fem sofregir amb un pessic de sucre. Tallem les patates i la carbassa a boles o a daus, i les afegim al sofregit. Els fem donar un parell de tombs per la cassola, i hi afegim el brou que deixem fer xup-xup uns 10 minuts. Per acabar hi afegim la carn i deixem fer xup-xup tres minuts més. Passat aquest temps hi afegim la picada.

Retirem del foc i deixem reposar. Recordeu que aquest és un plat que és més bo d'un dia per l'altre.

Maridatge
Keks de fajol negra amb ratafia Russet. Una cervesa garrotxina, d'alta fermentació amb la personalitat de les diferents maltes, el record del fajol i la personalitat del xarop de ratafia Russet. Ple d'herbes fresques, pell de nous verdes i espècies. Una cervesa singular, que acompanya molt bé les carns de caça, estofats i xocolata.

32 comentaris:

  1. Ara hem de votar, no? Jo també l'hagués daurat una mica abans la carn :P
    Però segur que així també està bonísima :)

    ResponElimina
  2. Recepta del Pep i amb olla nova, èxit assegurat!!!
    I ara que comença el fred, aquests guisats calents ja vénen molt de gust :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La recepta no és d'en Pep és adaptada de casa en Jordi (si no se'ns enfadaran) però la cervesa si que és d'en pep i hi dóna un toc boníssim!!!

      Elimina
  3. Carai! QUina cassola, tu! Amb això ja tenim un plat únic complet! Bona proposta amb carbassa, tradicional i original alhora! Petons

    ResponElimina
  4. Aquell taller va obrir moltes possibilitats, oi Jordi?? i a l'hora de cuina, ja se sap, tothom te el seu estil...i sort en tenim d'això, sinó la cuina seria molt avorrida!
    Felicitats parella. Fa molt bona pinta!!!
    Jordi

    ResponElimina
  5. quin aspecte més tentador que té aquesta cassola.... original i trencadora!!

    ResponElimina
  6. Un estofat amb denominació d'origen, segur que a l'endemà ha d'estar per a sucar-hi pa.

    ResponElimina
  7. He sentit a parlar de la cervessa, encara que no la he tastat.
    La carbonada fa molt bona pinta.
    De les empreses de transports hi hauría per pescriure un llibre.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Mmmmmmm.... mira que la carbassa dona de si, oi!!??? Quina tentació... Boníssim!!!!


    Al nostre bloc, t'engreguem el premi "THE VERSATILE BLOGGER AWARD".
    Esperem que et faci il.lusió.

    Petonets
    http://tastdecuina.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! sempre ens fa il·lusió que penseu en nosaltres!
      petonets

      Elimina
  9. té molt bona pinta aquest estofat, segur bonissim, petons

    ResponElimina
  10. Carai amb la carbassa.... potser haurem de donar al final la culpa a La recepta del 15, jeje! No cal que hi patiu, que sigui amb carn, sense carn, amb cocotte o sense, segur que aquest plat devia ser boníssim!!!
    Cuideu-vos molt!!!

    ResponElimina
  11. Ah! la foto genial!!! qui l'ha feta??????

    ResponElimina
  12. mmm plat salat, i estofat!!!! M'encanta i a mès segons sembla el procès es "un pel elaborat" tal i com m'agreden a mi!!! me'l guardo peruqe sembla ben bò!

    ResponElimina
  13. plato de cuchara!!!! que ganas tengo ya de ponderme con estos estofados! debe estar buenísimo! un beso

    ResponElimina
  14. Que bien que al Jordi le da por platos de cuchara,esta tremendo esta version volcanica y dejalo que su inspiracion le va muy bien.Buena cerveza la Keps,me encanto cuando con el Pep hicimos una cata en Olot
    peto

    ResponElimina
  15. no m'estranya que el Jordi vulgui fer plats amb la cocotte,....qui la tingués!!!! Aquest estofat ha d'estar boníssim...i si és recepta familiar encara més!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. Ara mateix me'n menjaria un platet, que amb la fresca deu sentar molt bé!
    Marta

    ResponElimina
  17. que bo!!! ja veig que la recepta va estar amb discrepancies fins a l'últim moment! però suposo que devia quedar boníssima, en això si que us vau posar d'acord, oi?

    petonets

    ResponElimina
  18. Hace un montón que no me pasaba por tu cocina, por culpa de mi google reader que no me avisa cuando actualizas, pero ahora ya no me pasa más!!

    Esto es una delicia total, me encanta cada ingrediente y los sabores de lujo.

    Besos!

    ResponElimina
  19. Hem fet una bona col·lecció de receotes amb carbassa!! no us baralleu!! feu-la entre tots dos i rifeu-la!! per l'aspecte ara mateix i posava cullerada!!

    ResponElimina
  20. Abans o després segur que us heu llepat els dits...

    ResponElimina
  21. Quina recepta més complerta!
    Cada xef té les seves normes i costums,així que més val no discutir-les! jeje!!
    ptns!!

    ResponElimina
  22. Si m'aparto la carn quedo fatal, no? Doncs em bec la cervessa! ja,ja,ja
    Molts petonets.

    ResponElimina
  23. complimenti ho trovato i tuoi piatti molto particolari!!!!da oggi ti seguo se ti fa piacere passa da me...un saluto...

    ResponElimina
  24. ha de ser boníssim! segir que el tall es desfà a la boca

    ResponElimina
  25. doncs crec que em quedo amb la versió d'en Jordi! jajajajajja. com et cuiden ;))))) petonets reineta

    ResponElimina
  26. Visca!! Una recepta ben Garrotxina!! M'encanta la Garrotxa i en Pep Nogué també! Ah! I les cocottes!!! Renoi quantes coses en comú! :P
    Una GRAN recepta! Felicitats parella!

    Petons!

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
  27. Ha quedat de fàbula!. Aquest plat bé mereix una discusió a casa, si cal, oi?. Però sempre de bon rotllo, eh?.

    ResponElimina
  28. No us baralleu noooois, el torneu a provar amb la teva manera i així em podeu convidar a dinar... caaaaaap problema! jajajaja Jo també vull poder estrenar una cocotte! :P
    Moltes gràcies per participar!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina