divendres, 30 de març de 2012

Appeltaart

El taller de cuina fa tres anys!!! Com passa el temps i com canvien les coses! en aquests tres anys ens n'han passat de tota mena, de bones, molt bones, dolentes i molt dolentes. Però la que és bona, bona, bona és haver-vos conegut i formar part d'aquest projecte. Poc ens ho pensàvem quan en Jordi va engegar el bloc fa tres anys, però fins hi tot en els moments més foscos el blog ens ha anat bé per anar tirant endevant.


L'any passat vam celebrar l'aniversari amb un repte viatger, recordeu la recepta viatgera? a la barra dreta del blog hi teniu el recull en pdf de les receptes estupendes que ens vau fer arribar. I com que ens vau deixar amb la boca oberta aquest any hem pensat de tornar-lo a repetir!!


Esperem les vostres propostes, el repte és senzill: una recepta que us recordi un lloc que us agradi (no cal que sigui un lloc exòtic ni llunyà), una petita explicació i una foto. Us hi apunteu?


Ens podeu deixar l'enllaç al blog o bé enviar-nos-la per mail. I per no estressar-vos, us donem temps fins el 14 de maig.


I per a que us aneu animant us deixem la nostra recepta viatgera, Appeltaart o pastís de poma holandès:






Heus aquí la recepta holandesa de pastís de poma que us vam prometre. Amsterdam és una ciutat plena de cafès, hi ha els cafès marrons, els blancs i els coffeshops. Si comparteixen una característica és que gairebé tots tenen el seu pastís de poma casolà.

Els més típics i coneguts són els Brown Coffee, que es diu que s'anomenen així perquè el fum de les cigarretes dels seus clients n'han tenyit les parets. Es caracteritzen per tenir llum suau, mobles i decoració de fusta i sostres baixos. S'hi pot fer una copa a la nit, o petits àpats durant el dia: entrepans, croquetes, sopes, costelles, creps... normalment a preus més econòmics que els restaurants. Tenen l'avantatge d'oferir aquestes menges a qualsevol hora, que pels que no seguim horari europeu ja va bé. Els més famosos es troben al casc antic, a les típiques cases del s.XVII, com és el cas de Hoppe, a la plaça Spui, fundat el 1670, i on uns servidors es van refugiar del fred i cruspir unes kroketten de gambes ben bones.






A més refugiar-nos del fred als cafès (vam tenir la sort d'aanr-hi la setmana de l'onada de fred siberià), a Amsterdam vam passejar pel barri roig, pel centre històric i pels canals, vam veure la casa d'Anna Frank, vam gaudir de bons museus, vam veure com es fa la cervesa Heinecken, i vam gaudir també d'una cosa que ens encanta: bons mercats! a amsterdam en fan de tota mena, el més conegut, visitat i variat és el d'Albert Cuyp, al barri de Pijp, on podeu trobar des de roba a formatges, estris de cuina, i peix cru i fumat, que és tan bo!!! Els Amsterdanesos tenen per costum menjar arengades crues acompanyades de cebetes (boníssima!) i anguila fumada. Si hi aneu no deixeu de tastar-ne!











Ingredients

Per la massa:
2 ous
500g de farina
300g de mantega
90g de sucre moreno
un pessic de sal

Pel farcit:
1 kg de pomes
1 bon grapat de panses
1 tasseta de rom (o cognac, o brandy)
90g de sucre moreno
el suc de mitja llimona
2 culleradetes de canyella
1/2 culleradeta de gingebre
1/3 culleradeta de matafaluga
1/3 de culleradeta de nou moscada
1/3 de culleradeta de pebre blanc
2 claus d'espècie
1 gra de cardamom



Posem les panses dins la tasseta de rom i hi afegim les espècies. La recepta duia speculaaskruiden, com que nosaltres no en teníem n'hem fet una aproximació casolana. En cas que tingueu aquesta barreja d'espècies a la poma hi poseu una culleradeta de speculaaskruiden i dues culleradetes de canyella.

Mentre les panses maceren i el rom s'impregna del gust de les espècies, passem a fer la massa:
Batem els ous, en reservem un parell de cullerades que farem servir després per pintar. Hi afegim la mantega freda i tallada a dauets, la farina passada pel sedàs, la sal, la pela de la llimona ratllada i el sucre. Ho pastem bé fins obtenir una massa consistent. Formem una bola i la deixem reposar 20 minuts.

Mentrestant, fem el farcit: pelem i tallem a dauets les pomes, que posarem en un bol on afegirem el suc de llimona, el sucre, les panses i el rom (retirant-ne abans el cardamom i el clau). Remenem bé els ingredients, que quedin ben barrejats.

Amb un corró estirem dues terceres parts de la massa que farem servir per folrar les parets d'un motlle (prèviament untades amb mantega o oli si es tracta d'un motlle de llauna). Apretem bé la massa a les parets amb els dits. Hi afegim el farcit, l'apretem també amb les mans.
Estirem la resta de la massa i la tallem a tires per fer l'enreixat que taparà el pastís.
Pintem l'enreixat amb ou i l'empolsinem de sucre.
Enfornem a 180º uns 45 minuts.



dilluns, 26 de març de 2012

Bunyols que es mengen sols

Com que la recepta de bunyols de bacallà ja la teníem publicada, hem canviat la versió de Quaresma per la versió "De cap a l'infern". Tot sigui per participar al Memòries d'una cuinera, que aquest més va de bunyols.


Així que hem fet bunyols de bacallà, i bunyols de sobrassada, pera i ceba, una idea pecaminosa inspirada en aquest plat de bacallà d'en Ferran Balet.





Ingredients

1/4 de litre de brou
100g de mantega
135g de farina de rebosteria
4 Ous
100g de bacallà esqueixat
80g de sobrassada

1 pera blanquilla
ceba fregida
sal
pebre vermell de la Vera
1 cullerada de mel
oli d'oliva



Posarem a bullir el brou, la mantega, i un polsim de sal.
Quan ens arrenqui el bull, ho retirarem del foc i hi afegirem la farina barrejant-ho enèrgicament amb l’espàtula.
Continuant fora del foc hi anem afegint cada ou amb la seva sal corresopnent, un a un i sense parar de barrejar.

Separem la massa en dos bols.
En un hi afegim el bacallà esmicolat i una cullerada de postres de pebre vermell picant de la Vera.
A l'altra hi barregem la sobrassada esmicolada, la pera pelada i tallada a brunesa i la ceba de l'Ikea.

Escalfarem en un cassó l’oli d’oliva i quan ja estigui ben calent (175*C) podrem començar a fregir els bunyols donant forma a la pasta amb l’ajuda de dues culleres de postres.




divendres, 23 de març de 2012

Galetes de Sant Josep

La crema
quan crema
no és bona crema.
Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l’endemà.
L’endemà fa un tel gruixut
que si se’l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.
Dessota hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.
La crema
quan crema
no és bona crema.

Miquel Martí Pol

Amb aquest poema de Martí Pol va començar en Jordi el seu taller de Galetes de Sant Josep amb un grup de senyores amb molta marxa. Com que la crema de Sant Josep, i una crema catalana diferent ja les teníem penjades al blog, avui compartireu amb aquestes senyores el berenar.

La idea del taller és senzilla i divertida, de manera que el podeu fer amb nenes, sempre i quan hi hagi un adult que supervisi el foc. També podeu tenir la crema feta del dia abans.





Ingredients  
1l. de llet fresca
6 rovells
200g sucre
80 maizena
pell de llimona, de tronja

 mig canó de canyella 
maduixots
cucurutxos de galeta

Farem servir:
cassola, colador xinès, cullera de fusta, batedor de varetes, màniga pastissera, una copa de cava, un ganivet

Com ho fem

En una cassola fem bullir la llet amb la pell dels cítrics i la canyella, reservant-ne una miqueta per disoldre la maicena.
Blanquegem els rovells amb el sucre.
Quan hagi arrencat el bull la llet la tapem deixant que infusioni 3 minuts i l'afegim al bol dels rovells.
Deixatem la maicena amb la llet reservada a temperatura ambient i l'afegim també a la barreja.
Ara d'aquí ho tornem a incorporar a la cassola on ho teníem abans però passant-ho pel xinès.
A foc baix anem remenant suament (la intenció no és incorporar-hi aire) amb una espàtula,  perquè no s'enganxi, fins que agafi la consistència desitjada. Important: no ens ha de bullir mai.
Si es vol fer us d'ella al moment el que es pot fer és escampar-la sobre el marbre de la cuina i anar treballant-la perquè es refredi. Si no, la podem guardar directament al recipient tapada sempre a pell amb plàstic film perquè no faci crosta.
Un cop tenim la crema freda la posem en una màniga pastissera.
Rentem i traiem el mànec a les maduixes i les tallem a dauets.
Posem la galeta dins una copa de cava, i l'omplim fent capes de crema i de maduixes.




Gràcies a l'Andrea que em va donar l'oportunitat de fer el taller, em va acompanyar i va fer les fotos!!
Jordi

dimecres, 21 de març de 2012

Pa de pagès amb cervesa i mel

Aquest mes la revista CUINA ens proposava fer pa, amb una colla de receptes d'Idris Cruz i un pas a pas amb fotos, que segur que us agradarà. Com ell mateix diu, fer pa a casa no és difícil, però cal respectar cada pas i els temps d'espera (o desespero). Nosaltres hi afegiríem que el forn no et faci la murga...

Per participar al seu repte hem adaptat la recepta del pa de pagès, canviant l'aigua per cervesa i afegint-hi un rajolí de mel que ajudi a la fermentació. Estem contents del resultat, i no serà la darrera vegada que fem aquest pa (de fet ja l'hem fet dues vegades!).

I ens acaben de comunicar que aquesta recepta ha estat seleccionada com la guanyadora del Repte del mes!!!!

I vosaltres, us animeu a fer pa?





Ingredients
Per la massa mare:
125g de farina de força
75g d'aigua tèbia
2g de sal
1g de llevat fresc


Per la massa final:
la massa mare
500g de farina de força
330ml de cervesa
10g de sal
5g de llevat fresc
1 cullerada de mel




Preparació de la massa mare (el dia abans):
Barregem els ingredients amassant-los 5 minuts, fins a aconseguir una massa homogènia. Li donem forma de bola i la deixem reposar a temperatura ambient, en un bol tapat fins l'endemà.


Preparació del pa de pagès:
1. En un bol hi aboquem la farina i la sal, hi anem incorporant la mel i la cervesa fins aconseguir una pasta lligada, tova i enganxosa.
2. Passem la massa al marbre de la cuina i la treballem pastant tot fent plecs. Tallem la massa mare a bocinets, anem incorporant aquests a la massa treballant-la de nou fins a aconseguir uan massa fina, llisa i elàstica.
3. Donem forma de bola a la massa i la deixem reposar en un bol, tapada amb un drap de fil, fins que dobli els seu volum (unes dues hores).
4. Fem uns plecs a la massa i li donem la forma desitjada. La tapem amb un drap i la deixem fermentar de nou fins que gairebé dobli el volum.
5. Escalfem el forn a 250ºC per dalt i per baix, sense ventilador.
6. Enfornem 10 minuts a 250º i 40-50 min a 200ºC fins que agafi un color daurat i una crosta cruixent.
7. Deixem refredat el pa en una reixeta abans de tallar-lo.

dijous, 15 de març de 2012

Amanida de colors

Diumenge 4 de març vam assistir a Olot al Xou de cuina que es va organitzar per anar fent boca per la Fira de l'embotit que era el cap de setmana següent. En Pep Nogué ens va preparar 6 senzilles i delicioses receptes amb embotit, i amb productes de proximitat. Avui no farem cap d'aquelles receptes (no duien llenties), però si que farem un plat inspirat en una recepta seva. La resta de protagonistes del xou eren la sommelier Meritxell Falgueras, i la nutricionista Rosa Mª Espinosa. Aquesta darrera ens va dir que podem saber que un aliment porta molts nutrients i vitamines pel seu color, és a dir, que els aliments de colors vius són plens de vitamines. I nosaltres avui us presentem un plat ple de coloraines!

Però primer anem per les llenties, que són les protagonistes d'aquesta recepta del 15 del mes de març. Originàries de l'Orient Mitjà, les llenties són, amb el blat i la civada, possiblement les plantes cultivades més antigues, ja que les primeres referències daten del 6000 a.C. En el seu currículum poden dir que ja surten a la Bíblia, on ens diuen que Esaú va vendre els seus drets de primogènit per un plat de llenties.

Se n'ha cultivat de moltes varietats, de gra petit i gros, verdes, marrons i taronges a la ribera mediterrània i també a altres llocs de clima càlid. Els indis per exemple, no conceben un àpat sense dahl (llenties).

La seva cocció és senzilla, si són de la varietat del Puy o pardines, no caldrà deixar-les en remull abans, tot i que es poden remullar un parell d'hores. Un cop netes i esbandides, es posen a coure amb aigua freda a foc molt suau amb una cabeça d'alls, mitja ceba, una pastanaga, clau d'espècia i herbes aromàtiques. Quan siguin gairebé cuites, les salem.

I per fi, anem per l'amanida, una recepta molt senzilla però molt complerta, ja que hi trobem tots els grups d'aliments i moltes vitamines.






Ingredients
300g de llenties del Puy cuites
1 taronja
1 pebrot verd
1 tomata madura
1 ceba tendra
mató
remolatxa
encenalls de pernil


Per la vinagreta
1 cullerada de mostassa antiga
oli d'oliva verge
sal i pebre
vinagre de cava


Pelem la taronja. Tallem totes les fruites i hortalises a dauets, i les mesclem amb les llenties i el mató.
Fem la vinagreta barrejant tots els ingredients, amanim, hi posem el pernil al cim i servim.
Si li volem donar un toc més festiu, muntem l'amanida en motlles d'emplatar.

La idea de l'amanida, i tota la informació sobre les llenties l'hem tret del llibre Cuinar per un euro, d'en Pep Nogué.

diumenge, 11 de març de 2012

Bundt cake de llimona

Fa un temps vam comprar a My lovely food un motlle preciós que encara no us havíem ensenyat. A més de ser ben bonic desenmotlla perfectament! Aquest dissabte feia un dia de sol esplèndid, i després de jazz a la vella, amb alguns colletaires vam improvisar una calçotada.  Era una bona ocasió per presentar el motlle en societat amb un bundt cake deliciós que havíem vist a Gescmak, un bloc molt llaminer i amb unes fotos precioses. 

El pastís és dolç, però a la vegada té el puntet àcid de la llimona. Va ser tot un èxit, proveu-lo i ja veureu com repetireu!






Ingredients



225g de mantega
450g de sucre
6 ous
200 gr formatge crema
1 cullerada de llevat químic
285g de farina
les llavors d'una beina de vainilla
2 cullerades de suc de llimona
la pell d'una llimona



Com el fem

Escalfem el forn a 200 º. Batem amb les varetes elèctriques (o KA) la mantega a punt de pomada amb el formatge durant 2 minuts. Hi afegim el sucre i continuem batent fins que la mescla blanquegi. Hi anem afegint els ous, d'un en un sense parar de batre. Hi incorporem l'essència de vainilla, el suc i la pell de la llimona (ratllada amb microplane o amb un ratllador fi), ho barregem bé. Finalment hi incorporem farina passada epl sedàs (amb el llevat) poc a poc i batent sense parar fins que tota quedi ben integrada a la massa. 
Untem amb mantega fosa el motlle de Bundt Cake, hi posem la massa abocant-la en un sol punt i que ella mateixa es vagi repartint. Colpegem el motlle sobre el marbre de la cuina per assegurar que no quedin bombolles d'aire. I enfornem a 180º durant una hora aproximadament (uns 30 minuts de baix i 20 minuts de dalt i de baix) comprovant que quedi cuit amb un escuradents (si surt net és cuit).
Traiem el pastis del forn i el deixem refredar al motlle, sobre una reixeta, 10 minuts exactes, posterioment fem uns cops al motlle, i el desenmotllem i el deixem refredar del tot.