divendres, 27 abril de 2012

Carquinyolis de tomata seca i parmesà

I aquí teniu la versió salada dels carquinyolis que us vam prometre per Memòries d'una cuinera, de tomàquet sec i formatge parmesà. Ideals per un apertiu diferent i molt gustós, i per què no regadets amb un bon vermut negre de Reus, va bé un Yzaguirre?
Va, que s'acosta el cap de setmana i els més afortunats tenim pont, nosaltres anem cap al Delta!! però segur que vosaltres també trobareu temps per fer un vermutillo, oi? aprofiteu doncs per celebrar el primer aniversari del blog Terecetario, que ha organitzat el concurs Con T de recetario.

Intentarem tornar del Delta carregats d'idees i receptes, o si més no amb un bon arròs a banda a l'estómac.






Ingredients
150g de farina
50g de sucre
un ou (i un altre per pintar)
sal i pebre
1 raig d'oli d'oliva
1 grapat de tomates seques
3 cullerades de parmesà ratllat


Posem les tomates en remull amb aigua calenta.
Deixatem els ous amb el sucre, hi afegim la farina, la sal, l'oli i el formatge i fem una massa homogènia.
Tallem les tomates a tires i les afegim a la massa.
Formem una barra d'aprox 3cm d'ample i 1 cm d'alçada. La pintem amb ou i empolsinem amb sal i pebre.
L'enfornem uns 15 minuts a 180ºC.
Traiem la barreta del forn i la tallem al biaix fent llesquetes d'un cm de gruix. Les tornem a enfornar 5 minutets més perquè quedin torradetes i cruixents.

dilluns, 23 abril de 2012

Carquinyolis

Sant Jordi cau en dilluns i en Jordi i jo no ens veurem en tot el dia, veus que bé? esperem que vosaltres tingueu la tarda lliure i pugueu gaudir de passejar entre roses i llibres. I que llegiu, no només el llibre que us regalin avui sinó tot l'any!!! que si en aquest país s'hagués donat més importància als llibres i menys al totxo "otro gallo cantaría".

I per endolcir-vos la lectura us proposem uns carquinyolis, d'aquells que vas rosegant mentre llegeixes i quan te'n vols adonar s'ha acabat el llibre i trobes el bol buit. 

Els companys de Memòries d'una Cuinera aquest més ens han proposat aquestes pastetes tan nostrades, que tradicionalment, acompanyades d'un gotet de vi dolç, i un grapat de ganyips han endolcit tants dinars i berenars. De primer em va passar pel cap de fer-ne uns de salats i diferents. Però en Jordi va dir que primer s'ha de fer la recepta al peu de la lletra, i fer uns carquinyolis com els de sempre, i després ja es pot innovar. Jo crec que és que li venien de gust... però com que a la cuina mana ell (a vegades) així ho hem fet. Això si, si voleu tastar uns carquinyolis diferents estigueu atents els propers dies!

Per fer els carquinyolis de tota la vida vaig recórrer a la recepta de La cuina de casa, que sabia que no em fallaria.



Ingredients

150g de farina
100g de sucre
1 ou
1 culleradeta de llevat químic
canyella
1 xarrup de Grand Marnier
100g d'ametlles

Deixatem els ous amb el sucre i hi afegim la resta d'ingredients menys les ametlles. Fem una massa i quan aquesta sigui homogènia hi afegim les ametlles. Formem un xurro amb la massa d'aprox 3cm d'ample i 1 d'alçada. El pintem amb ou batut i l'enfornem a 180ºC uns 15 minuts.
Treiem la barreta del forn i la tallem al biaix. Tronem a enfornar els carquinyolis a 180ºC uns 5 minutets més.

Amb aquesta recepta aprofitem per participar a la primera convocatòria de la Marina de Tapa’t de tapes i la Clara de Quins fogons al repte  Enfogona’t.


diumenge, 15 abril de 2012

Nigiri sushi

El temps passa volant i torna a arribar la recepta del 15, aquesta vegada els companys de la Bordeta ens han reptat a fer un plat d'arròs. Acabats d'arribar d'Andalusia ens trobàvem un xic empatxats, així que volíem fer un plat lleuger. I què millor que un bon sushi quan et vols fer un homenatge lleugeret?


La recepta dels makis i california roll ja us la vam penjar, així que avui us proposem uns nigri sushi de salmó, que combinats amb els anteriors us permetran ja confeccionar la vostra capsa de bento.


Per cert, sabeu que inicialment el suhi era una barreja de peix, vinagre i arròs que es preparava un parell de dies abans? i que quan es menjava el sushi es llençava l'arròs i es menjava només el peix? No va ser fins a mitjans del s XVIII que es va començar a menjar sushi amb peix fresc sense envinagrar.




Ingredients
200g d'arròs per sushi

200g d'aigua
un tros d'alga kombu de 2 dits
30ml de vinagre d'arròs
20g de sucre
1 pessic de sal

lloms de salmó

Preparem l'arròs a la manera japonesa:
Rentem l'arròs amb aigua abundant, fins que aquesta surti neta. Aleshores el deixem en remull amb excés d'aigua, un mínim de mitja hora (nosaltres l'hi vam deixar una hora).
Escorrem bé l'arròs i el posem en una olla amb tapa; hi afegim el mateix volum d'aigua que d'arròs, i l'alga kombu. Posem l'olla a foc fort.
Quan arrenqui el bull, tapem l'olla i baixem el foc al mínim (com que tenim vitroceràmica, que no controla bé la temperatura el que hem fet ha estat canviar l'olla de fogó). Deixem coure l'arròs a foc suau i tapat (podem posar un drap sobre la tapa perquè no es destapi) 5 minuts. Passat aquest temps parem el foc, i sense destapar l'olla deixem reposar l'arròs 10 minuts més.
Mentrestant, barregem el vinagre d'arròs, el sucre i la sal en un cassó. Escalfem la barreja sense que arribi a bullir.
Amanim l'arròs, encara calent amb la preparació anterior. Escampem l'arròs sobre una superfície de fusta, i amb una ma el remenem amb una espàtula, mentre amb l'altre el ventem amb un ventall per ajudar a que refredi. El deixem ben estès perquè s'acabi de refredar.
Tallem el salmó a blocs rectangulars, i després, a filets prims (uns 5mm) al biaix, amb un ganivet ben esmolat.
Preparem boles d'arròs amb forma de croqueta, i les cobrim amb els filets de salmó, pressionant lleugerament, de fet nigiri significa prémer, d'aquí el nom d'aquestes peces de sushi..
Podem posar un xic de wasabi entre el peix i l'arròs, o barrejar-lo a la salsa de soja en la que sucarem el sushi.


dilluns, 2 abril de 2012

Risotto de faves

En Marc i la Maria de Kubkiss ens van regalar una caixa de fruita i verdures delicioses. Hi havia un bon grapat de faves, molt tendretes. Vam decidir recórrer a l'índex de la recepta del 15, i ens vam quedar amb la recepta dels amfitrions: risotto de faves amb butifarra negra i cruixent de parmesà, que a casa s'ha convertit en el risotto Martirio. Sabeu per què?



Ingredients

100g d'arròs bomba
1 bol de faves tendres pelades
1 manat d'espàrrecs tendres
1 pastanaga
1 ceba tendra
parmesà
crema d'idiazabal
butifarra negra de ceba
Brou de verdures

Pel cruixent
parmesà ratllat
llavors de sèsam ros i sèsam negre

Com ho fem?

Sobre un silpat o paper de forn fem unes muntanyetes de parmesà ratllat i unes llavors de sèsam pel cim. Ho enfornem uns 5 minuts amb el forn prescalfat a 190ºC. Quan quedi com una galeta cruixent, retirem i reservem.

Posem el brou a escalfar.

En una cassola sofregim la ceba, la pastanaga i els espàrrecs tallats a brunesa. Hi afegim l'arròs i el saltegem una mica. Hi anem afegint el brou calen, corregim amb més brou calent quan l'arròs ho demani. A mitja cocció hi afegim les faves pelades. Un cop cuit, hi afegim el parmesà ratllat i una cullerada de crema d'idiazabal o de mantega.
Deixem reposar 5 minuts, mentrestant fregim uns dauets de butifarra.

Emplatem donant forma de cara al risotto, i guarnim amb la butifarra a mode d'ulleres i el cruixent de peineta. és o no és la Martirio???



Bon profit!!