dimecres, 25 de juliol de 2012

MÉLANGE restaurant

La Laia i el Nate tenien pensat fer un sopar romàntic al Mélange, però com que sóm uns mals amics, i a més ens xifla la cuina d'en Carles Albert vam decidir que no podíem deixar passar l'ocasió de compartir la taula amb ells. Pobrissons van quedar-se sense sopar romàntic, però tots plegats vam sopar tan bé que segur que ens perdonaran.


C/ Baix, nº19 TERRASSA 93-7895144 info@melange-restaurant.com



La Laia i jo vam començar amb un tartar de salmó amb un toc de cítrics, acompanyat d'una finíssima crema d'alvocat i llesquetes de pa de cereals. per llepar-se'n els dits!!



En canvi l'Albert i l'Alfons no van poder resisitir la temptació de repetir el que ja és un clàssic del restaurant terrassenc, El nostre foie mi-cuit amb panet de figues.



El Nate va fer una Quiche de carbassó, formatge de cabra i pernil d'ànec sublim, cremosa i gustosa de dins, i amb una pasta brisa rústica, cruixent i perfecta. Tan bona que se la va cruspir abans que poguéssim fer-ne la foto! I el mateix va passar amb el carpaccio de bou d'en Daniel. Aquests americans no deixen passar volada!

Els segons ens van agradar tant o més que els primers. Des del pop confitat amb ceba i trinxat de patata i pebre vermell. El pop ben cuitet, la ceba dolcíssima i la patata amb un toc mantecós deliciós.



La blanqueta de turbot, amb espàrrecs verds i blancs. Tendre i deliciós, l'Albert per poc i no ens el deixa tastar!!! El nano no havia tastat mai aquest peix i de l'emoció es va proclamar amant de tots els animals del món i fan de Noé i la seva arca per haver-los salvat... però dic jo que el turbot no necessitava arca per salvar-se de l'aiguat, no?



I pels carnívors, un magret d'ànec cuit al punt, ben torradet de fora i cruet de dins. Acompanyat d'un taboulé de quinoa amb aire de cítrics que li donava un toc refrescant i molt original.
I un entrecot acompanyat de patates panaderes amb cruixent de pernil que... no hase falta desir nada más.

I faltava un dels moments més esperat de la nit, les postres. I és que en Carles Albert hi té molta ma.  Els cinc repetidors ho teníem clar, el milfulls de poma amb nata i canyella. Si ens deixem guiar per la foto (cutre, del mòbil) poden semblar unes postres senzilles, però si les tasteu estic segura que repetireu!!!!

 


En Daniel va flipar amb el gelat de violeta que acompanyava un bracet de gitano de nata i maduixes. Ara, que el nano té clar que abans de tornar als USA pensa tornar al Mélange per tastar el Moelleux de xocolata amb sopeta de crema catalana i altres delicatessen de la carta!

Com no podia ser d'altra manera, vam acabar amb uns cafès, unes copes d'amaretto, i una tertulia que semblava que no havia d'acabar mai.



dimarts, 17 de juliol de 2012

Petit suisse de cireres

El temps passa volant i últimament no ens arriba per res. Per això arribem amb retard a la recepta del 15. Però encara que fos amb retard no volíem deixar de participar-hi.
Hem preparat una recepta molt senzilleta però dolceta i bona. Sigui un, o fossin dos gairebé tots vam menjar petit suisse de petits. La Judith del món de Juju en va fer uns de maduixa, i a casa en vam fer de plàtan. És veritat que quan érem petits de cireres no n'hi havia, però pensàvem que havien de quedar unes postres cremoses ben bones, i així ha estat.





Ingredients

200g de cireres
1 cullerada de sucre
200g de crema de formatge fresc

Ens posem un davantal. Rentem i traiem els pinyols de les cireres. Les triturem amb el sucre, hi barregem el formatge d'untar. Distrubuïm en gotets i reservem a la nevera fins a l'hora de servir.