dimecres, 2 d’abril de 2014

Berenar a Fairvale

La Sra. Bates entra a la cuina i prepara el berenar. Talla curosament el pa, sense fer engrunes, 4 llesques perfectes. Estén sobre cadascuna d'elles la mateixa porció de mantega de cacauet, l'allisa amb el ganivet abans d'afegir sobre dues llesques una generosa porció de melmelada de nabius. Tanca els entrepans amb les llesques que ha reservat sense melmelada. Els posa en una disposició perfecta sobre el plat cobert amb un tovalló.
Xiula la tetera, l'apaga i serveix el te en dues tasses de porcellana, sense vessar-ne ni una sola gota. Disposa les tasses i un got de llet fresca sobre la safata on servirà el berenar.
Norman l'espera a taula amb les mans netes, una suor freda li recorre el clatell. Veu acostar-se el berenar i fa un somriure tímid que amaga la nàusea. La mare el mira amb un somriure fred. L'escena es repeteix cada tarda... 
Norman la recorda molts anys després mentre prepara el berenar per la seva vella mare. El mateix pa sucat amb mantega de cacauet, la mateixa porció de melmelada enmig sense vessar. Si cau una molla o vessa la llet o el te sap el que passarà, empassa saliva i somriu tímidament a la mare que l'espera a taula amb la mirada perduda.


Aprilskitch ens reptava a preparar un plat inspirat en una películ·la dels anys 50-60. Per ser la que més m'ha marcat i més vegades he vist he escollit un gran mite de les pelis de terror. Psycho (1960) és potser la millor película d'Alfred Hitchcock. Les seves escenes s'han convertit en icones i han estat parodiades en multitud d'ocasions. És pionera en el seu gènere i també innovadora per molts altres motius, com les escenes on la sexualitat i la violència tan tabús fins aleshores es fan explícites. De petita passava molta por mirant-la, però sempre la volia veure una altra vegada. Per això he pensat una escena on fos Norman Bates qui passés por una i altra vegada. Per què té tanta aversió als entrepans de mantega de cacahuet Norman Bates? Què li farà la seva mare si fa engrunes o vessa la llet o el te? això ho deixo a la vostra imaginació...

5 comentaris:

  1. Boníssima entrada reina! Pshyco també és una peli que em va marcar, de fet sóc molt fan de les pelis d'en Hitchcock! Has recreat l'escena d'una manera genial
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Doncs jo tambè estic al.lucinada!! Quan començava a llegar m'ha semblat que seria una peli anglesa d'aquelles del servei però en quan he vist "norman" m'ha vingut al cap. Mare meva que originals amb la película escollida.
    M'agrada molt la entrada a mès perque heu entrat en el joc, i perfi, llegueixo alguna "escena" (sou pocs els que hi aposteu).
    La teva posta en escena es FANTASTICA, molt literaria i molt portant al lector a l'angoixa que produeix Psicosis....Molt bona!!!!
    Gràcies nois.... una gran aportació!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que t'hagi agradat!!! Pensar l'escena va ser el més divertit!!!
      Petonets

      Elimina
  3. Alucino, no sé por primera vez, que me gusta más, si la historia, si la receta, si cada detalle, es pura delicia de principio a fin en conjunto!! El listón sube y yo...tiemblo!

    Besos enormes.

    ResponElimina