dijous, 16 d’octubre de 2014

Mimo d'en Damian

Dissabte passat, passejant pel barri vell de Girona vam tenir una grata sorpresa. en girar el cap em va cridar l'atenció un restaurant nou on hi havia l'antic Mimolet. El restaurant es deia Mimo d'en Damian i el que més em va cridar l'atenció es que anunciava una cuina basada amb el cacau. Damian... cacau... escolta Jordi, aquest Damian no deu ser el teu company del Celler? I just en aquell moment en Damian entrava al restaurant per començar el servei de la nit. El retrobament i la curiositat per la nova cuina d'en Damian ens van portar a dinar-hi l'endemà. I de debò que va pagar la pena!!

D'històries d'en Damian Allsop i la partida de postres del Celler de Can Roca n'havia sentit les que vulguis. Després del Celler de Can Roca i de 25 anys d'experiècia en restaurants gastronòmics, en Damian s'havia establert com a chocolatier, i destacava per la seva tècnica a l'hora d'elaborar les ganaches fetes amb aigua enlloc de làctics per mantenir la puresa del cacau. Ara, acaba d'obrir aquest nou restaurant a Girona amb el seu cunyat David Illa, un projecte gastronòmic innovador on podem gaudir de la seva passió per la xocolata, i la seva creativitat a la cuina.




Vam escollir un menú de la plantació de 8 plats, en que el cacau esdevé el principal element unificador en tots els plats. Us en fem un tastet, i us animem a provar-lo. Nosaltres ben segur que hi tornarem. Tenim pendent un menú xocolatada!!




Vam començar amb uns aperitius molt gustosos: cruixent de quico amb pimentó de la Vera, macaró de carbassa, i unes sorprenents croquetes de tàperes (que quasi no tasto perquè a l'Aina li van encantar).



El primer plat consistia en una sopa de fesols amb pa de cacau (fet amb un ferment de cacau) i un original gelat de bacó. Un plat molt, molt gustós sobretot per la intensitat del brou.

Imatge extreta de la web del restaurant, l'Aina no va esperar a la foto per tastar el gelat de bacó!!!


Ningú pot negar que entrem a la tardor en tastar la Royal de ciurenys amb escuma de ceba i terra de camamilla i cacau (amb Ocumare 72% de Duffy a la terra de cacau, faves de Venezuela rostides a baixa temperatura per evitar que els torrats tapin les aromes del cacau, i conxat a Anglaterra). 
Vam trobar que el contrast de sabors era molt encertat, la dolçor de la ceba, el gust potent dels bolets, el crec crec del cacau...



Un dels plats estrella va ser la Gamba vermella amb velouté de safra i mantega de cacau amb fonoll i taronja. Espectacular!! Jo no sóc massa amant del safrà, però no destacava en excés, i contrastava estupendament amb l'acidesa del fonoll i el gust potent de les gambes.



I l'altre plat de llagrimeta va ser el melós de porc, amb col lombarda, un purè de patata per caure de cul, i una salsa mole acabada amb "los ancores 65%" de Michel Cuizel.



Les prepostres van ser també molt sorprenents, imitant  la presentació del clàssic "corte" de gelat consistien en una merenga d'alfàbrega (que tenia una textura que recordava el sidral) i un sorbet d'aranja molt refrescant. Decorat amb la xocolata amb llet de Jordi Roca, Rocolat.



Les primeres postres consistien en un cremós sense làctics de Cru Virunga 70% (faves tipus Forastero del Congo fetes per Original Beans) amb financier d'oli d'oliva, cruixent de mora i escates d'aiga de mar. Novament un contrast deliciós de textures i sabors, i molt sorprenent la cremositat de la xocolata, que d'aspecte semblava el típic cremós fet amb nata però el seu sabor era intens i amarg.



A continuació vam tenir la sort que el mateix Damian ens deleités amb una explicació sobre el procés de transformació del cacau a xocolata de la planta fins al plat. Els sabors de tot aquest procés els podríem tastar en l'escuma calenta de Pacari Raw 70% (faves Arriba Nacional, amb baixa temperatura de rostit, alt en antioxidants i directe de plantació) amb un sorbet de tè de gessamí que ajudava a que cada cullerada de xocolata fos la primera, viatjant per acidesa, intensitat, amargor dolçor... i fins i tot una entrada en boca un xic picant.



Vam acabar amb una degustació de les ganaches de Damian Allsop, ganaches d'aigua directes del taller. En forma de tres bombons, un de xocolata blanca amb alfàbrega i gerds (el mateix Damian va reivindicar la xocolata blanca com a vehicle per potenciar altres gustos i donar-los intensitat), uns de xocolata negra i menta, i per mi els millors, una ganache amb un intens sabor de cacau que si ens despistem acaben tots en mans de l'Aina!!




4 comentaris:

  1. Quina bona pinta!! Queda apuntat, Alba!

    ResponElimina
  2. Per setmana santa vam estar un parell de dies a Girona però no vaig poder gaudir-ne tan com volia.. així que espero poder tornar ben aviat i m'apunto aquesta recomanació, sembla deliciós! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva sempre falta temps per visitar Girona!! si hi torneu, no us el perdeu!
      petonets

      Elimina