dissabte, 5 d’abril de 2014

L'arengada, cuina d'autor a Olot

Avui us volem descobrir una petita joia, un xic amagada, dins del gran ventall de bons establiments per menjar com un senyor a la Garrotxa, L'Arengada. Deixeu-vos sorprendre per la cuina d'en Pep, una cuina elaborada, amb molt bon producte i uns preus espectacularment ajustats.

Disposa de dos menús de temporada, de tres plats i postres, que inclou pa i vi blanc o negre (en el nostre cas un Temps de Flors de Sumarroca, D.O. Penedès, que ens va agradar molt), per 25€. A banda dels vins oferts amb el menú, disposa d'una bona carta de vins. I també, és clar, si no voleu fer menú, d'una carta amb plats molt suggerents i a molt bon preu. 

A més, recentment ha incorporat un menú degustació que consta d'entre 8 i 9 plats i 2 postres, amb possibilitat de maridatge per grups, que varia segons els productes de temporada apostant per un equilibri de qualitat i originalitat. Nosaltres ja frisem per fer-lo!! 

Us fem un tastet del que vam menjar nosaltres la darrera vegada que hi vam anar (que no serà la primera ni la darrera!):

Aperitiu: Tomata amb paté d'anxova i enciam





Menú avet
Coca de poma amb pernil ibèric i foie













Vieira amb romesco, suau i deliciosa.


Ravioli de cua de bou (el Pep ho fa tot ell, fins i tot la pasta del ravioli. Avui va amb formatge ratllat Mas Farró, però a vegades el substitueix per un aire de taronja).


Pastís de mató amb cacau











Carpaccio d'anguila (primer fuma l'anguila i després la talla en carpacció, molt gustosa).



Cruixent de peus de porc i sípia


No deixeu de tastar els gelats que fa en Pep, i els deliciosos vins dolços que té a la carta!

dimecres, 2 d’abril de 2014

Berenar a Fairvale

La Sra. Bates entra a la cuina i prepara el berenar. Talla curosament el pa, sense fer engrunes, 4 llesques perfectes. Estén sobre cadascuna d'elles la mateixa porció de mantega de cacauet, l'allisa amb el ganivet abans d'afegir sobre dues llesques una generosa porció de melmelada de nabius. Tanca els entrepans amb les llesques que ha reservat sense melmelada. Els posa en una disposició perfecta sobre el plat cobert amb un tovalló.
Xiula la tetera, l'apaga i serveix el te en dues tasses de porcellana, sense vessar-ne ni una sola gota. Disposa les tasses i un got de llet fresca sobre la safata on servirà el berenar.
Norman l'espera a taula amb les mans netes, una suor freda li recorre el clatell. Veu acostar-se el berenar i fa un somriure tímid que amaga la nàusea. La mare el mira amb un somriure fred. L'escena es repeteix cada tarda... 
Norman la recorda molts anys després mentre prepara el berenar per la seva vella mare. El mateix pa sucat amb mantega de cacauet, la mateixa porció de melmelada enmig sense vessar. Si cau una molla o vessa la llet o el te sap el que passarà, empassa saliva i somriu tímidament a la mare que l'espera a taula amb la mirada perduda.


Aprilskitch ens reptava a preparar un plat inspirat en una películ·la dels anys 50-60. Per ser la que més m'ha marcat i més vegades he vist he escollit un gran mite de les pelis de terror. Psycho (1960) és potser la millor película d'Alfred Hitchcock. Les seves escenes s'han convertit en icones i han estat parodiades en multitud d'ocasions. És pionera en el seu gènere i també innovadora per molts altres motius, com les escenes on la sexualitat i la violència tan tabús fins aleshores es fan explícites. De petita passava molta por mirant-la, però sempre la volia veure una altra vegada. Per això he pensat una escena on fos Norman Bates qui passés por una i altra vegada. Per què té tanta aversió als entrepans de mantega de cacahuet Norman Bates? Què li farà la seva mare si fa engrunes o vessa la llet o el te? això ho deixo a la vostra imaginació...