dijous, 29 de maig de 2014

La Vinyeta, vinyes, oliveres i show de cuina

Fa unes setmanes vam tenir la sort que ens convidessin a visitar La Vinyeta. Dins de l'ampli ventall d'activitats que pots fer en aquest celler de l'Alt Empordà, vam fer una visita que comença per les vinyes, el centenari camp Fosc d'oliveres, el corral de les galines, les ovelles, visita al celler, i acaba amb un taller de cuina maridat, com no, amb els vins de La Vinyeta. Anem a pams.

En Josep va ser qui ens va guiar per les seves terres. En Josep i la Marta són una parella jove que fa 11 anys, mentre encara estudiaven agrònoms, van decidir començar a fer vi i van comprar unes terres on tots els veterans de la zona van estar d'acord que allà no s'hi podia fer vi. De fet s'havia fet vi a totes les terres del voltant excepte en aquelles. Per sort anaven errats, i al 2006 van sortir els primers vins de la Vinyeta. Com si d'un conte es tractés, donat que van ser els vins del principi, i que són els primers vins de la temporada, aquests vins van ser anomenats Heus, ja que és com comencen totes les rondalles (heus aquí una vegada...).

Tot i que vam tenir un dia de sol esplèndid i ideal per a fer la visita, no bufava la tramuntana, i la boira no ens va permetre gaudir del tot del paisatge de la plana de l' Empordà que s'estén als 4 vents. Un paisatge que per poc que no el perdem amb els incendis de l'estiu passat. L'anècdota, en Jordi el dia abans de l'incendi estava precisament a la Vinyeta. Sabeu que hi feia? de cuiner pel casament del Josep i la Marta!!

A les vinyes en Josep ens va explicar que tot just són el tercer celler de Catalunya que fa producció integrada (un sistema de producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, que identifica els seus productes amb una marieta). I vam riure en saber que despisten els mosquits amb feromones per que no trobin els ous i no malmetin el raïm.

Tot passejant per les vinyes vam passar també pel Camp Fosc (que dóna nom a l'oli que es fa a La Vinyeta) d'oliveres, on jugaven i rostollaven els veterans de la zona quan eren marrecs (si, els que no donaven un duro pel vi). Hi ha oliveres centenàries, i fins i tot alguna que es diu que té 500 anys. Quan ja sabien que certes varietats s'havien de plantar entre les altres perquè eren pol·linitzadores.

A La Vinyeta també crien gallines, d'una raça autòctona de l'Empordà, amb ous i plomatge aperdiuat. I ovelles, que ajuden a eliminar les herbes de les vinyes a l'hivern, i de la llet de les quals volen començar a fer formatges. Diu que tradicionalment quan s'acabava l'estiu els pastors ja feien passar les ovelles per les vinyes, perquè es cruspissin les herbes, i en agraïment els pastors donaven una ovella al pagès.

Vam aprofitar la visita per tastar unes tapes i uns vinets, de la ma d'I cook it






divendres, 23 de maig de 2014

Timbal de llenties i bacallà

Quan vam anar a la fira Alimentària a l'estan d'Aneto ens van rebre molt bé, i ens van obsequiar amb un davantal molón amb el nom del blog, i entre d'altres obsequis, un pot de sofregit Aneto 100% natural per a que el tastéssim i els en donéssim la opinió. 
Ahir l'Aina va començar a demanar sopar quan encara no tenia res previst, i els que la coneixeu sabeu que quan té gana no perdona. Tenia les llenties acabades de coure però encara no havia pensat com les faria i la nana tenia pressa. Així que vaig obrir l'armari del rebost a viam què trobava, i ohlalà! el pot de sofregit Aneto estava allà esperant.
El vaig obrir i en vaig tastar una punta amb la cullera, era dolcet i gustós i no m'equivocava quan vaig pensar que a l'Aina li agradaria amb les llenties. Va deixar el plat net!!
Per nosaltres vaig acabar de millorar el plat amb una mica de bacallà. El contrast dolç i salat va quedar boníssim!!!!



Ingredients

200g de llenties beluga
150g de bacallà esqueixat dessalat
4 cullerades de sofregit 
1 cullerada de ceba confitada
2 tomàquets
1 fulla de llorer
1 gra d'all
oli d'oliva


Per coure les llenties les posarem en una olla amb el triple del seu volum d'aigua, el gra d'all i la fulla de llorer. Les courem uns 35 minuts, quan faltin 5 minuts de cocció hi afegirem la cullerada de ceba confitada.

Escorrem el bacallà i l'amanim amb un raig d'oli doliva.

Escorrem les llenties i les barregem amb el sofregit. Muntem el plat amb un aro d'inox amb les llenties a la base i el bacallà al cim. Obrim un tomàquet i l'afegim per donar un toc de color al plat.

dimarts, 20 de maig de 2014

Boletes de pera i xocolata per la classe del Trenet de Vallparadís

L'aniversari de l'Aina el vam celebrar a casa amb la família, però a l'escola va quedar pendent perquè va estar malalta. La Rocío, la mestra, li guardava la corona i vam decidir que abans no acabés el curs s'hauria de celebrar. Com que son petits per menjar-se tot un pastís vaig pensar que els faria gràcia unes boletes fetes amb el motlle lékué de cake pops.
D'haver tingut temps els hauria decorat i clavat en un porexpan... però espero que hagin passat una bona estona jugant amb les boletes.

Hi havia un repte afegit, havíem de portar un pastis sense ou perquè a la classe de l'Aina hi ha un nen que n'és alèrgic.

La veritat és que van quedar unes boletes molt flonges i dolcetes. Espero que els hagin agradat!!!




Ingredients

180g de iogurt
5 peres en almívar
80g d'oli d'oliva suau
140g de sucre moreno
180g de farina
40g de colacao
1'5 culleradetes de llevat

Escalfem el forn a 190º
Triturem les peres i les batem amb el iogurt, l'oli i el sucre. Hi afegim els ingredients secs tamisats.
Pintem el motlle amb una mica d'oli.
Enfornem a 190º uns 20 minuts.
Deixem refredar una mica i desenmotllem.

dimarts, 13 de maig de 2014

La mona de la Martina, Campanilla

Com cada any arriba la pasqua i tocava fer la mona. Aquest any la Martina m'havia demanat una mona de la Campanilla. Copm que jo no sóc capaç de fer una campanilla de xocolata ni res que s'hi assembli, vaig decidir comprar la figureta i fer una mona que pogués agradar-li.
Una cosa tenia clara, havia de dur molta xocolata blanca i complements roses. Per internet havia vist algunes tartes kitkat amb una llaçada digna de la rateta que escombrava l'escaleta, i vaig decidir convertir-la en mona.




Ingredients

8 kitkats

Per la ganache de xocolata blanca

250g de xocolata blanca
125g de nata 35%


Escalfem la llet i la nata mig minut al microones. Anem remenant fins obtenir una massa homogenia. Si cal escalfem una mica mes, però anant molt alerta pq la xocolata blanca es crema de seguida.
Reservem a la nevera.


Pel pa de pessic:

120 ml d oli d oliva suau
200g de sucre
3 ous
200g de farina
1'5 culleradetes de llevat
120ml de llet
1 culleradeta de pasta de vainilla
3cullerades de farina d ametlla

Melmelada de maduixa per farcir.

Barregem l'oli amb el sucre, hi afegim els ous i batem fins obtenir mescla homogènia. Tamisem farina i llevt i els anem afegint tot barrejant amb les barilles (a ma). Hi afegim la llet i la vainilla, barregem i corregim la textura amb la farina d'ametlla.

Enfornem a 180° fins q en punxar ens surti el punxó sec.

Deixem refredar sobre una reixeta i desenmotllem.

Tallem el pa de pessic per la meitat i el farcim amb la melmelada.

Folrem el pastís amb la ganache per sobre i pels costats, on ens servirà de pega per enganxar els kit kat.

Decorem amb ous de xocolata, plomes, figuretes...