diumenge, 30 novembre de 2014

Brownie d'oreo

L'any passat en Nate ens va dir que li feia il•lusió celebrar el dinar de Thanksgiving amb les receptes de la seva mare. Com que va ser tot un èxit, aquest any vam decidir repetir. I a nosaltres ens va tocar portar les postres. Inicialment vaig pensar de fer un cheesecake, però un aiguat em va desdir de sortir a comprar els ingredients que em faltaven, així que em vaig decidir per un brownie que es fa rapidíssim i que podia fer amb l'Aina.

La recepta original (amb nous garrapinyades enlloc d'oreo) és d'en Jordi Roca i la va publicar la revista Cuina. Però la versió amb oreo (que feia més thanksgiving) la vain trobar al blog No tot són postres a la cuina.

Els lacasitos són idea de l'Aina, que no concep un pastís sense aquestes llaminadures.

Si teniu nens, animeu-vos a fer aquest brownie amb ells, no us en penedireu!!!


Ingredients

100g de xocolata 70%
200g de mantega
90g de farina fluixa
200g de sucre
65g de rovell d'ou
80g de clara
2 paquetets de mini oreo
Sucre llustre
Lacasitos

Escalfem el forn a 200°C

Fonem la xocolata amb la mantega al microones a baixa potencia.
Tamisem la farina.
Batem els ous amb el sucre.
Afegim la xocolata i la mantega ben barrejades a la massa.
Amb cura hi afegim la farina.
Quan tenim una massa homogènia la posem al motlle sobre un paper de forn.
Hi enfonsem lleugerament les galetones.
Enfornem 15 minuts a 200°
Decorem amb sucre llustre i, a petició de l'Aina, amb lacasitos.

dijous, 16 octubre de 2014

Mimo d'en Damian

Dissabte passat, passejant pel barri vell de Girona vam tenir una grata sorpresa. en girar el cap em va cridar l'atenció un restaurant nou on hi havia l'antic Mimolet. El restaurant es deia Mimo d'en Damian i el que més em va cridar l'atenció es que anunciava una cuina basada amb el cacau. Damian... cacau... escolta Jordi, aquest Damian no deu ser el teu company del Celler? I just en aquell moment en Damian entrava al restaurant per començar el servei de la nit. El retrobament i la curiositat per la nova cuina d'en Damian ens van portar a dinar-hi l'endemà. I de debò que va pagar la pena!!

D'històries d'en Damian Allsop i la partida de postres del Celler de Can Roca n'havia sentit les que vulguis. Després del Celler de Can Roca i de 25 anys d'experiècia en restaurants gastronòmics, en Damian s'havia establert com a chocolatier, i destacava per la seva tècnica a l'hora d'elaborar les ganaches fetes amb aigua enlloc de làctics per mantenir la puresa del cacau. Ara, acaba d'obrir aquest nou restaurant a Girona amb el seu cunyat David Illa, un projecte gastronòmic innovador on podem gaudir de la seva passió per la xocolata, i la seva creativitat a la cuina.




Vam escollir un menú de la plantació de 8 plats, en que el cacau esdevé el principal element unificador en tots els plats. Us en fem un tastet, i us animem a provar-lo. Nosaltres ben segur que hi tornarem. Tenim pendent un menú xocolatada!!




Vam començar amb uns aperitius molt gustosos: cruixent de quico amb pimentó de la Vera, macaró de carbassa, i unes sorprenents croquetes de tàperes (que quasi no tasto perquè a l'Aina li van encantar).



El primer plat consistia en una sopa de fesols amb pa de cacau (fet amb un ferment de cacau) i un original gelat de bacó. Un plat molt, molt gustós sobretot per la intensitat del brou.

Imatge extreta de la web del restaurant, l'Aina no va esperar a la foto per tastar el gelat de bacó!!!


Ningú pot negar que entrem a la tardor en tastar la Royal de ciurenys amb escuma de ceba i terra de camamilla i cacau (amb Ocumare 72% de Duffy a la terra de cacau, faves de Venezuela rostides a baixa temperatura per evitar que els torrats tapin les aromes del cacau, i conxat a Anglaterra). 
Vam trobar que el contrast de sabors era molt encertat, la dolçor de la ceba, el gust potent dels bolets, el crec crec del cacau...



Un dels plats estrella va ser la Gamba vermella amb velouté de safra i mantega de cacau amb fonoll i taronja. Espectacular!! Jo no sóc massa amant del safrà, però no destacava en excés, i contrastava estupendament amb l'acidesa del fonoll i el gust potent de les gambes.



I l'altre plat de llagrimeta va ser el melós de porc, amb col lombarda, un purè de patata per caure de cul, i una salsa mole acabada amb "los ancores 65%" de Michel Cuizel.



Les prepostres van ser també molt sorprenents, imitant  la presentació del clàssic "corte" de gelat consistien en una merenga d'alfàbrega (que tenia una textura que recordava el sidral) i un sorbet d'aranja molt refrescant. Decorat amb la xocolata amb llet de Jordi Roca, Rocolat.



Les primeres postres consistien en un cremós sense làctics de Cru Virunga 70% (faves tipus Forastero del Congo fetes per Original Beans) amb financier d'oli d'oliva, cruixent de mora i escates d'aiga de mar. Novament un contrast deliciós de textures i sabors, i molt sorprenent la cremositat de la xocolata, que d'aspecte semblava el típic cremós fet amb nata però el seu sabor era intens i amarg.



A continuació vam tenir la sort que el mateix Damian ens deleités amb una explicació sobre el procés de transformació del cacau a xocolata de la planta fins al plat. Els sabors de tot aquest procés els podríem tastar en l'escuma calenta de Pacari Raw 70% (faves Arriba Nacional, amb baixa temperatura de rostit, alt en antioxidants i directe de plantació) amb un sorbet de tè de gessamí que ajudava a que cada cullerada de xocolata fos la primera, viatjant per acidesa, intensitat, amargor dolçor... i fins i tot una entrada en boca un xic picant.



Vam acabar amb una degustació de les ganaches de Damian Allsop, ganaches d'aigua directes del taller. En forma de tres bombons, un de xocolata blanca amb alfàbrega i gerds (el mateix Damian va reivindicar la xocolata blanca com a vehicle per potenciar altres gustos i donar-los intensitat), uns de xocolata negra i menta, i per mi els millors, una ganache amb un intens sabor de cacau que si ens despistem acaben tots en mans de l'Aina!!




dijous, 29 maig de 2014

La Vinyeta, vinyes, oliveres i show de cuina

Fa unes setmanes vam tenir la sort que ens convidessin a visitar La Vinyeta. Dins de l'ampli ventall d'activitats que pots fer en aquest celler de l'Alt Empordà, vam fer una visita que comença per les vinyes, el centenari camp Fosc d'oliveres, el corral de les galines, les ovelles, visita al celler, i acaba amb un taller de cuina maridat, com no, amb els vins de La Vinyeta. Anem a pams.

En Josep va ser qui ens va guiar per les seves terres. En Josep i la Marta són una parella jove que fa 11 anys, mentre encara estudiaven agrònoms, van decidir començar a fer vi i van comprar unes terres on tots els veterans de la zona van estar d'acord que allà no s'hi podia fer vi. De fet s'havia fet vi a totes les terres del voltant excepte en aquelles. Per sort anaven errats, i al 2006 van sortir els primers vins de la Vinyeta. Com si d'un conte es tractés, donat que van ser els vins del principi, i que són els primers vins de la temporada, aquests vins van ser anomenats Heus, ja que és com comencen totes les rondalles (heus aquí una vegada...).

Tot i que vam tenir un dia de sol esplèndid i ideal per a fer la visita, no bufava la tramuntana, i la boira no ens va permetre gaudir del tot del paisatge de la plana de l' Empordà que s'estén als 4 vents. Un paisatge que per poc que no el perdem amb els incendis de l'estiu passat. L'anècdota, en Jordi el dia abans de l'incendi estava precisament a la Vinyeta. Sabeu que hi feia? de cuiner pel casament del Josep i la Marta!!

A les vinyes en Josep ens va explicar que tot just són el tercer celler de Catalunya que fa producció integrada (un sistema de producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, que identifica els seus productes amb una marieta). I vam riure en saber que despisten els mosquits amb feromones per que no trobin els ous i no malmetin el raïm.

Tot passejant per les vinyes vam passar també pel Camp Fosc (que dóna nom a l'oli que es fa a La Vinyeta) d'oliveres, on jugaven i rostollaven els veterans de la zona quan eren marrecs (si, els que no donaven un duro pel vi). Hi ha oliveres centenàries, i fins i tot alguna que es diu que té 500 anys. Quan ja sabien que certes varietats s'havien de plantar entre les altres perquè eren pol·linitzadores.

A La Vinyeta també crien gallines, d'una raça autòctona de l'Empordà, amb ous i plomatge aperdiuat. I ovelles, que ajuden a eliminar les herbes de les vinyes a l'hivern, i de la llet de les quals volen començar a fer formatges. Diu que tradicionalment quan s'acabava l'estiu els pastors ja feien passar les ovelles per les vinyes, perquè es cruspissin les herbes, i en agraïment els pastors donaven una ovella al pagès.

Vam aprofitar la visita per tastar unes tapes i uns vinets, de la ma d'I cook it






divendres, 23 maig de 2014

Timbal de llenties i bacallà

Quan vam anar a la fira Alimentària a l'estan d'Aneto ens van rebre molt bé, i ens van obsequiar amb un davantal molón amb el nom del blog, i entre d'altres obsequis, un pot de sofregit Aneto 100% natural per a que el tastéssim i els en donéssim la opinió. 
Ahir l'Aina va començar a demanar sopar quan encara no tenia res previst, i els que la coneixeu sabeu que quan té gana no perdona. Tenia les llenties acabades de coure però encara no havia pensat com les faria i la nana tenia pressa. Així que vaig obrir l'armari del rebost a viam què trobava, i ohlalà! el pot de sofregit Aneto estava allà esperant.
El vaig obrir i en vaig tastar una punta amb la cullera, era dolcet i gustós i no m'equivocava quan vaig pensar que a l'Aina li agradaria amb les llenties. Va deixar el plat net!!
Per nosaltres vaig acabar de millorar el plat amb una mica de bacallà. El contrast dolç i salat va quedar boníssim!!!!



Ingredients

200g de llenties beluga
150g de bacallà esqueixat dessalat
4 cullerades de sofregit 
1 cullerada de ceba confitada
2 tomàquets
1 fulla de llorer
1 gra d'all
oli d'oliva


Per coure les llenties les posarem en una olla amb el triple del seu volum d'aigua, el gra d'all i la fulla de llorer. Les courem uns 35 minuts, quan faltin 5 minuts de cocció hi afegirem la cullerada de ceba confitada.

Escorrem el bacallà i l'amanim amb un raig d'oli doliva.

Escorrem les llenties i les barregem amb el sofregit. Muntem el plat amb un aro d'inox amb les llenties a la base i el bacallà al cim. Obrim un tomàquet i l'afegim per donar un toc de color al plat.

dimarts, 20 maig de 2014

Boletes de pera i xocolata per la classe del Trenet de Vallparadís

L'aniversari de l'Aina el vam celebrar a casa amb la família, però a l'escola va quedar pendent perquè va estar malalta. La Rocío, la mestra, li guardava la corona i vam decidir que abans no acabés el curs s'hauria de celebrar. Com que son petits per menjar-se tot un pastís vaig pensar que els faria gràcia unes boletes fetes amb el motlle lékué de cake pops.
D'haver tingut temps els hauria decorat i clavat en un porexpan... però espero que hagin passat una bona estona jugant amb les boletes.

Hi havia un repte afegit, havíem de portar un pastis sense ou perquè a la classe de l'Aina hi ha un nen que n'és alèrgic.

La veritat és que van quedar unes boletes molt flonges i dolcetes. Espero que els hagin agradat!!!




Ingredients

180g de iogurt
5 peres en almívar
80g d'oli d'oliva suau
140g de sucre moreno
180g de farina
40g de colacao
1'5 culleradetes de llevat

Escalfem el forn a 190º
Triturem les peres i les batem amb el iogurt, l'oli i el sucre. Hi afegim els ingredients secs tamisats.
Pintem el motlle amb una mica d'oli.
Enfornem a 190º uns 20 minuts.
Deixem refredar una mica i desenmotllem.

dimarts, 13 maig de 2014

La mona de la Martina, Campanilla

Com cada any arriba la pasqua i tocava fer la mona. Aquest any la Martina m'havia demanat una mona de la Campanilla. Copm que jo no sóc capaç de fer una campanilla de xocolata ni res que s'hi assembli, vaig decidir comprar la figureta i fer una mona que pogués agradar-li.
Una cosa tenia clara, havia de dur molta xocolata blanca i complements roses. Per internet havia vist algunes tartes kitkat amb una llaçada digna de la rateta que escombrava l'escaleta, i vaig decidir convertir-la en mona.




Ingredients

8 kitkats

Per la ganache de xocolata blanca

250g de xocolata blanca
125g de nata 35%


Escalfem la llet i la nata mig minut al microones. Anem remenant fins obtenir una massa homogenia. Si cal escalfem una mica mes, però anant molt alerta pq la xocolata blanca es crema de seguida.
Reservem a la nevera.


Pel pa de pessic:

120 ml d oli d oliva suau
200g de sucre
3 ous
200g de farina
1'5 culleradetes de llevat
120ml de llet
1 culleradeta de pasta de vainilla
3cullerades de farina d ametlla

Melmelada de maduixa per farcir.

Barregem l'oli amb el sucre, hi afegim els ous i batem fins obtenir mescla homogènia. Tamisem farina i llevt i els anem afegint tot barrejant amb les barilles (a ma). Hi afegim la llet i la vainilla, barregem i corregim la textura amb la farina d'ametlla.

Enfornem a 180° fins q en punxar ens surti el punxó sec.

Deixem refredar sobre una reixeta i desenmotllem.

Tallem el pa de pessic per la meitat i el farcim amb la melmelada.

Folrem el pastís amb la ganache per sobre i pels costats, on ens servirà de pega per enganxar els kit kat.

Decorem amb ous de xocolata, plomes, figuretes...

dissabte, 5 abril de 2014

L'arengada, cuina d'autor a Olot

Avui us volem descobrir una petita joia, un xic amagada, dins del gran ventall de bons establiments per menjar com un senyor a la Garrotxa, L'Arengada. Deixeu-vos sorprendre per la cuina d'en Pep, una cuina elaborada, amb molt bon producte i uns preus espectacularment ajustats.

Disposa de dos menús de temporada, de tres plats i postres, que inclou pa i vi blanc o negre (en el nostre cas un Temps de Flors de Sumarroca, D.O. Penedès, que ens va agradar molt), per 25€. A banda dels vins oferts amb el menú, disposa d'una bona carta de vins. I també, és clar, si no voleu fer menú, d'una carta amb plats molt suggerents i a molt bon preu. 

A més, recentment ha incorporat un menú degustació que consta d'entre 8 i 9 plats i 2 postres, amb possibilitat de maridatge per grups, que varia segons els productes de temporada apostant per un equilibri de qualitat i originalitat. Nosaltres ja frisem per fer-lo!! 

Us fem un tastet del que vam menjar nosaltres la darrera vegada que hi vam anar (que no serà la primera ni la darrera!):

Aperitiu: Tomata amb paté d'anxova i enciam





Menú avet
Coca de poma amb pernil ibèric i foie













Vieira amb romesco, suau i deliciosa.


Ravioli de cua de bou (el Pep ho fa tot ell, fins i tot la pasta del ravioli. Avui va amb formatge ratllat Mas Farró, però a vegades el substitueix per un aire de taronja).


Pastís de mató amb cacau











Carpaccio d'anguila (primer fuma l'anguila i després la talla en carpacció, molt gustosa).



Cruixent de peus de porc i sípia


No deixeu de tastar els gelats que fa en Pep, i els deliciosos vins dolços que té a la carta!

dimecres, 2 abril de 2014

Berenar a Fairvale

La Sra. Bates entra a la cuina i prepara el berenar. Talla curosament el pa, sense fer engrunes, 4 llesques perfectes. Estén sobre cadascuna d'elles la mateixa porció de mantega de cacauet, l'allisa amb el ganivet abans d'afegir sobre dues llesques una generosa porció de melmelada de nabius. Tanca els entrepans amb les llesques que ha reservat sense melmelada. Els posa en una disposició perfecta sobre el plat cobert amb un tovalló.
Xiula la tetera, l'apaga i serveix el te en dues tasses de porcellana, sense vessar-ne ni una sola gota. Disposa les tasses i un got de llet fresca sobre la safata on servirà el berenar.
Norman l'espera a taula amb les mans netes, una suor freda li recorre el clatell. Veu acostar-se el berenar i fa un somriure tímid que amaga la nàusea. La mare el mira amb un somriure fred. L'escena es repeteix cada tarda... 
Norman la recorda molts anys després mentre prepara el berenar per la seva vella mare. El mateix pa sucat amb mantega de cacauet, la mateixa porció de melmelada enmig sense vessar. Si cau una molla o vessa la llet o el te sap el que passarà, empassa saliva i somriu tímidament a la mare que l'espera a taula amb la mirada perduda.


Aprilskitch ens reptava a preparar un plat inspirat en una películ·la dels anys 50-60. Per ser la que més m'ha marcat i més vegades he vist he escollit un gran mite de les pelis de terror. Psycho (1960) és potser la millor película d'Alfred Hitchcock. Les seves escenes s'han convertit en icones i han estat parodiades en multitud d'ocasions. És pionera en el seu gènere i també innovadora per molts altres motius, com les escenes on la sexualitat i la violència tan tabús fins aleshores es fan explícites. De petita passava molta por mirant-la, però sempre la volia veure una altra vegada. Per això he pensat una escena on fos Norman Bates qui passés por una i altra vegada. Per què té tanta aversió als entrepans de mantega de cacahuet Norman Bates? Què li farà la seva mare si fa engrunes o vessa la llet o el te? això ho deixo a la vostra imaginació...

dissabte, 22 març de 2014

Pollastre amb mel i mostassa

Ahir er sopar vam adaptar una recepta del llibre que lékué i la Fundació Alícia van fer de receptes sanes i sobretot senzilles per fer amb l'estoig al forn o microones. Un llibre molt útil per aquells que no s'atreveixen gaire a cuinar i volen fórmules senzilletes i que no fallin.
En aquest cas ho hem fet al microones, al forn tradicional haurieu d'augmentar els temps de cocció.
Ingredients
100g de pastanagues per persona.
100g de pollastre per persona
Mostassa antiga
Mel
Oli d'oliva
Estoig lékué
Pelem i tallem les pastanagues i les posem dins l'estoig amb 3 cull d aigua, coem a 900w 2 min.
Mentrestant en un got barregem: 3 cull oli +1 cull mostassa +1 cull mel.
Tallem el pit de pollastre i el posem sobre les pastanagues, i la salsa per sobre. Coem a 900w 4 minuts.
Deixar reposar 1 min amb estoig tancat.