dissabte, 5 abril de 2014

L'arengada, cuina d'autor a Olot

Avui us volem descobrir una petita joia, un xic amagada, dins del gran ventall de bons establiments per menjar com un senyor a la Garrotxa, L'Arengada. Deixeu-vos sorprendre per la cuina d'en Pep, una cuina elaborada, amb molt bon producte i uns preus espectacularment ajustats.

Disposa de dos menús de temporada, de tres plats i postres, que inclou pa i vi blanc o negre (en el nostre cas un Temps de Flors de Sumarroca, D.O. Penedès, que ens va agradar molt), per 25€. A banda dels vins oferts amb el menú, disposa d'una bona carta de vins. I també, és clar, si no voleu fer menú, d'una carta amb plats molt suggerents i a molt bon preu. 

A més, recentment ha incorporat un menú degustació que consta d'entre 8 i 9 plats i 2 postres, amb possibilitat de maridatge per grups, que varia segons els productes de temporada apostant per un equilibri de qualitat i originalitat. Nosaltres ja frisem per fer-lo!! 

Us fem un tastet del que vam menjar nosaltres la darrera vegada que hi vam anar (que no serà la primera ni la darrera!):

Aperitiu: Tomata amb paté d'anxova i enciam





Menú avet
Coca de poma amb pernil ibèric i foie













Vieira amb romesco, suau i deliciosa.


Ravioli de cua de bou (el Pep ho fa tot ell, fins i tot la pasta del ravioli. Avui va amb formatge ratllat Mas Farró, però a vegades el substitueix per un aire de taronja).


Pastís de mató amb cacau











Carpaccio d'anguila (primer fuma l'anguila i després la talla en carpacció, molt gustosa).



Cruixent de peus de porc i sípia


No deixeu de tastar els gelats que fa en Pep, i els deliciosos vins dolços que té a la carta!

dimecres, 2 abril de 2014

Berenar a Fairvale

La Sra. Bates entra a la cuina i prepara el berenar. Talla curosament el pa, sense fer engrunes, 4 llesques perfectes. Estén sobre cadascuna d'elles la mateixa porció de mantega de cacauet, l'allisa amb el ganivet abans d'afegir sobre dues llesques una generosa porció de melmelada de nabius. Tanca els entrepans amb les llesques que ha reservat sense melmelada. Els posa en una disposició perfecta sobre el plat cobert amb un tovalló.
Xiula la tetera, l'apaga i serveix el te en dues tasses de porcellana, sense vessar-ne ni una sola gota. Disposa les tasses i un got de llet fresca sobre la safata on servirà el berenar.
Norman l'espera a taula amb les mans netes, una suor freda li recorre el clatell. Veu acostar-se el berenar i fa un somriure tímid que amaga la nàusea. La mare el mira amb un somriure fred. L'escena es repeteix cada tarda... 
Norman la recorda molts anys després mentre prepara el berenar per la seva vella mare. El mateix pa sucat amb mantega de cacauet, la mateixa porció de melmelada enmig sense vessar. Si cau una molla o vessa la llet o el te sap el que passarà, empassa saliva i somriu tímidament a la mare que l'espera a taula amb la mirada perduda.


Aprilskitch ens reptava a preparar un plat inspirat en una películ·la dels anys 50-60. Per ser la que més m'ha marcat i més vegades he vist he escollit un gran mite de les pelis de terror. Psycho (1960) és potser la millor película d'Alfred Hitchcock. Les seves escenes s'han convertit en icones i han estat parodiades en multitud d'ocasions. És pionera en el seu gènere i també innovadora per molts altres motius, com les escenes on la sexualitat i la violència tan tabús fins aleshores es fan explícites. De petita passava molta por mirant-la, però sempre la volia veure una altra vegada. Per això he pensat una escena on fos Norman Bates qui passés por una i altra vegada. Per què té tanta aversió als entrepans de mantega de cacahuet Norman Bates? Què li farà la seva mare si fa engrunes o vessa la llet o el te? això ho deixo a la vostra imaginació...

dissabte, 22 març de 2014

Pollastre amb mel i mostassa

Ahir er sopar vam adaptar una recepta del llibre que lékué i la Fundació Alícia van fer de receptes sanes i sobretot senzilles per fer amb l'estoig al forn o microones. Un llibre molt útil per aquells que no s'atreveixen gaire a cuinar i volen fórmules senzilletes i que no fallin.
En aquest cas ho hem fet al microones, al forn tradicional haurieu d'augmentar els temps de cocció.
Ingredients
100g de pastanagues per persona.
100g de pollastre per persona
Mostassa antiga
Mel
Oli d'oliva
Estoig lékué
Pelem i tallem les pastanagues i les posem dins l'estoig amb 3 cull d aigua, coem a 900w 2 min.
Mentrestant en un got barregem: 3 cull oli +1 cull mostassa +1 cull mel.
Tallem el pit de pollastre i el posem sobre les pastanagues, i la salsa per sobre. Coem a 900w 4 minuts.
Deixar reposar 1 min amb estoig tancat.

diumenge, 16 març de 2014

Arròs amb escamarlans

Aquest mes el Memòries d'una cuinera ens proposa fer un arròs. I nosaltres us proposem el que vam fer la darrera vegada que vam pujar a Olot. Per fer una mica de gana abans vam pujar a St Francesc, al cim del Montsacopa, i com que érem colla el vam fer a la barbacoa mentres feiem el vermut al solet. Que arriba el bon temps i s'ha d'aprofitar!!
La passejada per la fageda la vam fer a la tarda per fer baixar l'arròs, que ja sabeu que fa el ventre gros.



Ingredients
Ceba
Tomata
Oli d oliva
Bitxo
Pebre vermell
Escamarlans
Sipia
Rap
Arròs bomba
Cloïsses
Brou o fumet de peix
Julivert
Escalfem la paella amb oli. Marquem el rap i els escamarlans i els reservem.
Tallem la ceba a brunesa i la sofregim fins que quedi molt ben cuita (marroneta). Hi afegim la tomata triturada i la sípia tallada a daus (prèviament en separem la melsa). Deixem fer xup xup fins a obtenir un bon sofregit. Aleshores hi afegim el pebre vermell, el bitxo o cirereta, i la melsa de la sípia.
Un parell de voltes i hi posem l'arròs (80-90g per persona). El deixem torrar una mia abans d afegir el brou calent.
Passats uns 15-17 minuts hi afegim el rap, les cloïsses i els escamarlans.
Quan l'arròs estigui al punt (aprox 20 min de cocció), retirem la paella del foc, deixem reposar un minut i escampem per sobre l'arròs el julivert picadet.
Que vagi de gust!

dimecres, 12 març de 2014

El Taller de Cuina

Està clar que aquest restaurant ens va cridar l'atenció pel seu nom i la seva web. Però quin bon descobriment! 

Després de la trobada de bloggers ens vam quedar a passar el cap de setmana a Tarragona. Vam fer una volteta per la ciutat, amb solet i esmorzar de foruilla al Serrallo inclòs. Uns seitons amb tomàquet a La Puda que l'Aina va devorar amb alegria.


A l'hora del vermut vam pujar cap al casc antic, on vam passar per un mercat de brocanters. I vam flipar amb l'ambientassu de vermut que hi ha a la plaça del fòrum!!! Si ens en poguessim endur una mica a Terrassa...


I darrera la plaça del fòrum hi havia el nostre objectiu, el Taller de Cuina. Un petit restaurant que des del 2006 porten l'Òscar Garcia a sala, i en Jorge Huiman a la cuina. Un lloc modern i acollidor on des del 2012 poden fer-s'hi també tallers de cuina de la mà de Cintia Gardola. 



Vam gaudir d'un menú degstació de 5 plats i unes postres, que vam acompanyar amb un vi de la zona, un Clònic 2009 D.O. Montsant, que no coneixíem i que ens va agradar força. Cal destacar que a la carta de vins tots eren de la provincia de Tarragona, fent país.


Vam començar l'àpat amb un aperitiu molt nostrat: un calçot escabetxat amb romesco i una sardina en salaó. El romesco era molt finet.



De primer hi havia un tàrtar de gamba i carxofes amb fresses de tobiko (algues) regat amb sopa de miso. Tot i que la sopa era molt bona, aquí vam trobar a faltar que l'emplatessin a taula. Ja que en fer-ho el cambrer a la safata no vam poder veure el tartar abans de cobrir-se amb la sopa.
Vam continuar amb un caneló de pollastre de corral embolcallat de ceba amb salsa de tófona blanca i encenalls de foie. Em va agradar molt la idea de fer un caneló embolicat amb la ceba cuita. Li dona un toc dolç i molta finor. 




El bacallà confitat acompanyat d'un ravioli de pernil ibèric farcit de botifarra de perol i regat amb suc de rostit va ser el plat que més em va agradar. Estèticament molt atractiu i una combinació de sabors gustosa i encertada.



L'últim plat era un tataki de vedella amb chopsuey de verdures i salsa ponzu. La salsa er mi massa salada però la carn tenia un punt de cocció perfecte i era molt tendra.

Les postres van consistir en un deliciós financier d'ametlles on realment trobaves el crec crec de l'ametlla, amb gelat de rom i cacau. Molt bo.


L'Oscar, el cap de sala i soci del Taller de Cuina, ens va comentar que estan a punt d'entrar en el moviment Slow Food, els desitgem molta sort en aquest bon tomb.

També ens quedem amb les ganes de participar en un dels tallers de cuina que fan al mateix restaurant. On ens han dit que s'aprèn a cuinar però es passa també una estona divertida.


dijous, 6 març de 2014

Trobada a Tarragona

Què dir de la trobada a Tarragona que no hagin dit ja els altres blogs? és el que té anar tard... però no volíem deixar passar l'ocasió d'agrair una vegada més a la Nani de La Cuina Violeta per la magnífica jornada que ens va organitzar.

Vam començar la jornada de la millor manera, visitant el mercat de Tarragona. A nosaltres ens encanta visitar mercats i ho fem sempre quan visitem una ciutat. Vosaltres no? Aquest està pendent de reformar-se però tot i així és un lloc agradable, i quines parades de peix!! Llàstima de no haver dut el carretó perquè valia la pena.

Un cop tots junts en Julio ens va fer una ruta per la Tarragona històrica, i vam repassar des dels romans fins als modernistes. Si mai necessiteu un guia a Tarragona no us deixeu perdre en Julio, gràcies a ell la visita va ser amena i divertida, a part de molt interessant.



Un cop en Julio ens va deixar al balcó del Mediterrani, vam enfilar cap al Barquet, un restaurant emblemàtic a Tarragona. O potser pensàveu que en una trobada blocaire no faríem un bon tiberi?? El Barquet és un restaurant familiar queestà en mans dels germans Solé, en Fidel a sala i en David a la cuina. Els seus arrossos són una delícia, com vam poder comprovar. Per mi el millor el de sepietes! tot i que el romesco d'arròs amb bonítol amb els seu punt picant era molt bo, i l'Aina es va fotre les botes amb l'arròs negre!!
Abans de l'arròs però vam fer un pica pica amb productes de la zona: xató, pastís de peix blau Q, gambó de Tarragona, una sípia estofada amb patates i xocolata que feia saltar les llàgrimes, i bullida de musclos. Tot per llepar-se'n els dits.
I tot regadet amb un Blanc de Barbara Forés (un blanc potent de la Terra Alta, grarnatxa blanca amb un 3% de viognier, voluptuós i molt floral i aromàtic que deixa una boca untuosa i fresca) i un Perlat 2010, un Montsant dels que a mi m'agraden, amb cos i amb els seus torradets i els seus tocs de cacao.



La sorpresa final que la Nani ens tenia reservada, amenitzada amb l'acordió d'en Josep, era un lot d'obsequis que ben aviat veureu en acció: un motlle lekué de cake pops (haurem d'anar pensant recepta) obsequi de Comer Japonés, una deliciosa melmelada de figues dels Fruits Saborosos que em fa feliç cada matí, una xocolata CREO que l'Aina no va poder esperar a encetar, una ampolla d'Ètim Grenache que ja friso per obrir, una visita al Celler Falset Marsà que farem properament, motlles de galetes i per una petita quiche de Culinarium, una ampolleta d'oli d'oliva verge d'Olearum, un llibre de receptes de Cossetania edicions, una revista Descobrir Catalunya del patronat de turisme...

Però el millor regal va ser la vostra companyia i posar-vos cara a tots.

Moltes gràcies!!

dilluns, 3 març de 2014

Amanida amb sashimi de salmó

A l'hivern les amanides costen una mica més, però si hi afegeixes un xic de peix, i unes patates amb olivada... ja comença a costar menys, no creieu? Si a sobre hi poses una bona vinagreta i quatre maduixes... a vosaltres no sé, però a mi se'm fa la boca aigua.



Sashimi de Salmó: tallem el salmó a dauets i el marinem amb salsa de soja, mostassa, oli, i pebre.

Bullim una patata per cada dues persones, amb pell. Un cop cuita la tallem a rodanxes i la pintem amb olivada. 


Preparem una amanida de verds, taperes, sèsam, maduixes laminades i tapenada (olivada amb anxoves).



I fem una vinagreta amb parts iguals d'oli verge d'oliva, vinagre balsàmic de Mòdena i melmelada de taronja.


Ara ja només ens queda muntar el plat.



dilluns, 24 febrer de 2014

Carmanyola de cigrons amb butifarra de Calaf, bledes i pastanaga

La meva mare es va trencar el peroné dissabte en un petit accident a la muntanya. Avui hem anat amb l'Aina i li hem deixat algunes carmanyoles perquè no hagi de cuinar. Totes dues en menjaran aquesta setmana, així que havia de fer un plat de carmanyola bo, sa i apte per petits i grans.
Ingredients
1 pastanaga
Un manat de bledes
1 butifarra de Calaf
300g de cigrons cuits
2 cullerades de sofegit de tomata
Tallem la pastanaga a rodelles i la sofregim mentres tallem les bledes i les rentem. Afegim la butifarra esmicolada, remenem i quan la buti sigui mig cuita hi afegim les bledes. Passats 2-3 minuts remenem be i hi afegim el sofregit i els cigrons. Acabem de saltejar i rectifiquem si cal de sal i pebre (nosaltres no n hi hem afegit).
Servim o guardem en carmanyoles.
Bon profit!!!!

dimarts, 18 febrer de 2014

Carquinyolis d'olives i nous

Una altra recepta del taller de Galette, uns carquinyolis amb contrast de dolç i salat que podeu servir com a aperitius, o per sucar a les vostres salses preferides (hummus, guacamole, crema de formatge, sobrassada, Davidson's dip...). O fins i tot per berenar!!

Es fan en un moment, i al taller van agradar molt. Proveu-los i ja ens ho direu.



Ingredients: 
100g de farina, 
50g de sucre, 
un ou (i un altre per pintar), 
sal i pebre, 
1 grapat d’olives negres, 
1 grapat de nous


Deixatem un ou amb el sucre, hi afegim la farina, la sal, i fem una massa homogènia.
Tallem les olives a tires i les afegim a la massa.
Formem una barra d'aprox 3cm d'ample i 1 cm d'alçada. La pintem amb ou i empolsinem amb sal i pebre. L'enfornem uns 15 minuts a 180ºC.
Traiem la barreta del forn i la tallem al biaix fent llesquetes d'un cm de gruix. Les tornem a enfornar 5 minutets més perquè quedin torradetes i cruixents.