dijous, 29 maig de 2014

La Vinyeta, vinyes, oliveres i show de cuina

Fa unes setmanes vam tenir la sort que ens convidessin a visitar La Vinyeta. Dins de l'ampli ventall d'activitats que pots fer en aquest celler de l'Alt Empordà, vam fer una visita que comença per les vinyes, el centenari camp Fosc d'oliveres, el corral de les galines, les ovelles, visita al celler, i acaba amb un taller de cuina maridat, com no, amb els vins de La Vinyeta. Anem a pams.

En Josep va ser qui ens va guiar per les seves terres. En Josep i la Marta són una parella jove que fa 11 anys, mentre encara estudiaven agrònoms, van decidir començar a fer vi i van comprar unes terres on tots els veterans de la zona van estar d'acord que allà no s'hi podia fer vi. De fet s'havia fet vi a totes les terres del voltant excepte en aquelles. Per sort anaven errats, i al 2006 van sortir els primers vins de la Vinyeta. Com si d'un conte es tractés, donat que van ser els vins del principi, i que són els primers vins de la temporada, aquests vins van ser anomenats Heus, ja que és com comencen totes les rondalles (heus aquí una vegada...).

Tot i que vam tenir un dia de sol esplèndid i ideal per a fer la visita, no bufava la tramuntana, i la boira no ens va permetre gaudir del tot del paisatge de la plana de l' Empordà que s'estén als 4 vents. Un paisatge que per poc que no el perdem amb els incendis de l'estiu passat. L'anècdota, en Jordi el dia abans de l'incendi estava precisament a la Vinyeta. Sabeu que hi feia? de cuiner pel casament del Josep i la Marta!!

A les vinyes en Josep ens va explicar que tot just són el tercer celler de Catalunya que fa producció integrada (un sistema de producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, que identifica els seus productes amb una marieta). I vam riure en saber que despisten els mosquits amb feromones per que no trobin els ous i no malmetin el raïm.

Tot passejant per les vinyes vam passar també pel Camp Fosc (que dóna nom a l'oli que es fa a La Vinyeta) d'oliveres, on jugaven i rostollaven els veterans de la zona quan eren marrecs (si, els que no donaven un duro pel vi). Hi ha oliveres centenàries, i fins i tot alguna que es diu que té 500 anys. Quan ja sabien que certes varietats s'havien de plantar entre les altres perquè eren pol·linitzadores.

A La Vinyeta també crien gallines, d'una raça autòctona de l'Empordà, amb ous i plomatge aperdiuat. I ovelles, que ajuden a eliminar les herbes de les vinyes a l'hivern, i de la llet de les quals volen començar a fer formatges. Diu que tradicionalment quan s'acabava l'estiu els pastors ja feien passar les ovelles per les vinyes, perquè es cruspissin les herbes, i en agraïment els pastors donaven una ovella al pagès.

Vam aprofitar la visita per tastar unes tapes i uns vinets, de la ma d'I cook it






divendres, 23 maig de 2014

Timbal de llenties i bacallà

Quan vam anar a la fira Alimentària a l'estan d'Aneto ens van rebre molt bé, i ens van obsequiar amb un davantal molón amb el nom del blog, i entre d'altres obsequis, un pot de sofregit Aneto 100% natural per a que el tastéssim i els en donéssim la opinió. 
Ahir l'Aina va començar a demanar sopar quan encara no tenia res previst, i els que la coneixeu sabeu que quan té gana no perdona. Tenia les llenties acabades de coure però encara no havia pensat com les faria i la nana tenia pressa. Així que vaig obrir l'armari del rebost a viam què trobava, i ohlalà! el pot de sofregit Aneto estava allà esperant.
El vaig obrir i en vaig tastar una punta amb la cullera, era dolcet i gustós i no m'equivocava quan vaig pensar que a l'Aina li agradaria amb les llenties. Va deixar el plat net!!
Per nosaltres vaig acabar de millorar el plat amb una mica de bacallà. El contrast dolç i salat va quedar boníssim!!!!



Ingredients

200g de llenties beluga
150g de bacallà esqueixat dessalat
4 cullerades de sofregit 
1 cullerada de ceba confitada
2 tomàquets
1 fulla de llorer
1 gra d'all
oli d'oliva


Per coure les llenties les posarem en una olla amb el triple del seu volum d'aigua, el gra d'all i la fulla de llorer. Les courem uns 35 minuts, quan faltin 5 minuts de cocció hi afegirem la cullerada de ceba confitada.

Escorrem el bacallà i l'amanim amb un raig d'oli doliva.

Escorrem les llenties i les barregem amb el sofregit. Muntem el plat amb un aro d'inox amb les llenties a la base i el bacallà al cim. Obrim un tomàquet i l'afegim per donar un toc de color al plat.

dimarts, 20 maig de 2014

Boletes de pera i xocolata per la classe del Trenet de Vallparadís

L'aniversari de l'Aina el vam celebrar a casa amb la família, però a l'escola va quedar pendent perquè va estar malalta. La Rocío, la mestra, li guardava la corona i vam decidir que abans no acabés el curs s'hauria de celebrar. Com que son petits per menjar-se tot un pastís vaig pensar que els faria gràcia unes boletes fetes amb el motlle lékué de cake pops.
D'haver tingut temps els hauria decorat i clavat en un porexpan... però espero que hagin passat una bona estona jugant amb les boletes.

Hi havia un repte afegit, havíem de portar un pastis sense ou perquè a la classe de l'Aina hi ha un nen que n'és alèrgic.

La veritat és que van quedar unes boletes molt flonges i dolcetes. Espero que els hagin agradat!!!




Ingredients

180g de iogurt
5 peres en almívar
80g d'oli d'oliva suau
140g de sucre moreno
180g de farina
40g de colacao
1'5 culleradetes de llevat

Escalfem el forn a 190º
Triturem les peres i les batem amb el iogurt, l'oli i el sucre. Hi afegim els ingredients secs tamisats.
Pintem el motlle amb una mica d'oli.
Enfornem a 190º uns 20 minuts.
Deixem refredar una mica i desenmotllem.

dimarts, 13 maig de 2014

La mona de la Martina, Campanilla

Com cada any arriba la pasqua i tocava fer la mona. Aquest any la Martina m'havia demanat una mona de la Campanilla. Copm que jo no sóc capaç de fer una campanilla de xocolata ni res que s'hi assembli, vaig decidir comprar la figureta i fer una mona que pogués agradar-li.
Una cosa tenia clara, havia de dur molta xocolata blanca i complements roses. Per internet havia vist algunes tartes kitkat amb una llaçada digna de la rateta que escombrava l'escaleta, i vaig decidir convertir-la en mona.




Ingredients

8 kitkats

Per la ganache de xocolata blanca

250g de xocolata blanca
125g de nata 35%


Escalfem la llet i la nata mig minut al microones. Anem remenant fins obtenir una massa homogenia. Si cal escalfem una mica mes, però anant molt alerta pq la xocolata blanca es crema de seguida.
Reservem a la nevera.


Pel pa de pessic:

120 ml d oli d oliva suau
200g de sucre
3 ous
200g de farina
1'5 culleradetes de llevat
120ml de llet
1 culleradeta de pasta de vainilla
3cullerades de farina d ametlla

Melmelada de maduixa per farcir.

Barregem l'oli amb el sucre, hi afegim els ous i batem fins obtenir mescla homogènia. Tamisem farina i llevt i els anem afegint tot barrejant amb les barilles (a ma). Hi afegim la llet i la vainilla, barregem i corregim la textura amb la farina d'ametlla.

Enfornem a 180° fins q en punxar ens surti el punxó sec.

Deixem refredar sobre una reixeta i desenmotllem.

Tallem el pa de pessic per la meitat i el farcim amb la melmelada.

Folrem el pastís amb la ganache per sobre i pels costats, on ens servirà de pega per enganxar els kit kat.

Decorem amb ous de xocolata, plomes, figuretes...

dissabte, 5 abril de 2014

L'arengada, cuina d'autor a Olot

Avui us volem descobrir una petita joia, un xic amagada, dins del gran ventall de bons establiments per menjar com un senyor a la Garrotxa, L'Arengada. Deixeu-vos sorprendre per la cuina d'en Pep, una cuina elaborada, amb molt bon producte i uns preus espectacularment ajustats.

Disposa de dos menús de temporada, de tres plats i postres, que inclou pa i vi blanc o negre (en el nostre cas un Temps de Flors de Sumarroca, D.O. Penedès, que ens va agradar molt), per 25€. A banda dels vins oferts amb el menú, disposa d'una bona carta de vins. I també, és clar, si no voleu fer menú, d'una carta amb plats molt suggerents i a molt bon preu. 

A més, recentment ha incorporat un menú degustació que consta d'entre 8 i 9 plats i 2 postres, amb possibilitat de maridatge per grups, que varia segons els productes de temporada apostant per un equilibri de qualitat i originalitat. Nosaltres ja frisem per fer-lo!! 

Us fem un tastet del que vam menjar nosaltres la darrera vegada que hi vam anar (que no serà la primera ni la darrera!):

Aperitiu: Tomata amb paté d'anxova i enciam





Menú avet
Coca de poma amb pernil ibèric i foie













Vieira amb romesco, suau i deliciosa.


Ravioli de cua de bou (el Pep ho fa tot ell, fins i tot la pasta del ravioli. Avui va amb formatge ratllat Mas Farró, però a vegades el substitueix per un aire de taronja).


Pastís de mató amb cacau











Carpaccio d'anguila (primer fuma l'anguila i després la talla en carpacció, molt gustosa).



Cruixent de peus de porc i sípia


No deixeu de tastar els gelats que fa en Pep, i els deliciosos vins dolços que té a la carta!

dimecres, 2 abril de 2014

Berenar a Fairvale

La Sra. Bates entra a la cuina i prepara el berenar. Talla curosament el pa, sense fer engrunes, 4 llesques perfectes. Estén sobre cadascuna d'elles la mateixa porció de mantega de cacauet, l'allisa amb el ganivet abans d'afegir sobre dues llesques una generosa porció de melmelada de nabius. Tanca els entrepans amb les llesques que ha reservat sense melmelada. Els posa en una disposició perfecta sobre el plat cobert amb un tovalló.
Xiula la tetera, l'apaga i serveix el te en dues tasses de porcellana, sense vessar-ne ni una sola gota. Disposa les tasses i un got de llet fresca sobre la safata on servirà el berenar.
Norman l'espera a taula amb les mans netes, una suor freda li recorre el clatell. Veu acostar-se el berenar i fa un somriure tímid que amaga la nàusea. La mare el mira amb un somriure fred. L'escena es repeteix cada tarda... 
Norman la recorda molts anys després mentre prepara el berenar per la seva vella mare. El mateix pa sucat amb mantega de cacauet, la mateixa porció de melmelada enmig sense vessar. Si cau una molla o vessa la llet o el te sap el que passarà, empassa saliva i somriu tímidament a la mare que l'espera a taula amb la mirada perduda.


Aprilskitch ens reptava a preparar un plat inspirat en una películ·la dels anys 50-60. Per ser la que més m'ha marcat i més vegades he vist he escollit un gran mite de les pelis de terror. Psycho (1960) és potser la millor película d'Alfred Hitchcock. Les seves escenes s'han convertit en icones i han estat parodiades en multitud d'ocasions. És pionera en el seu gènere i també innovadora per molts altres motius, com les escenes on la sexualitat i la violència tan tabús fins aleshores es fan explícites. De petita passava molta por mirant-la, però sempre la volia veure una altra vegada. Per això he pensat una escena on fos Norman Bates qui passés por una i altra vegada. Per què té tanta aversió als entrepans de mantega de cacahuet Norman Bates? Què li farà la seva mare si fa engrunes o vessa la llet o el te? això ho deixo a la vostra imaginació...

dissabte, 22 març de 2014

Pollastre amb mel i mostassa

Ahir er sopar vam adaptar una recepta del llibre que lékué i la Fundació Alícia van fer de receptes sanes i sobretot senzilles per fer amb l'estoig al forn o microones. Un llibre molt útil per aquells que no s'atreveixen gaire a cuinar i volen fórmules senzilletes i que no fallin.
En aquest cas ho hem fet al microones, al forn tradicional haurieu d'augmentar els temps de cocció.
Ingredients
100g de pastanagues per persona.
100g de pollastre per persona
Mostassa antiga
Mel
Oli d'oliva
Estoig lékué
Pelem i tallem les pastanagues i les posem dins l'estoig amb 3 cull d aigua, coem a 900w 2 min.
Mentrestant en un got barregem: 3 cull oli +1 cull mostassa +1 cull mel.
Tallem el pit de pollastre i el posem sobre les pastanagues, i la salsa per sobre. Coem a 900w 4 minuts.
Deixar reposar 1 min amb estoig tancat.

diumenge, 16 març de 2014

Arròs amb escamarlans

Aquest mes el Memòries d'una cuinera ens proposa fer un arròs. I nosaltres us proposem el que vam fer la darrera vegada que vam pujar a Olot. Per fer una mica de gana abans vam pujar a St Francesc, al cim del Montsacopa, i com que érem colla el vam fer a la barbacoa mentres feiem el vermut al solet. Que arriba el bon temps i s'ha d'aprofitar!!
La passejada per la fageda la vam fer a la tarda per fer baixar l'arròs, que ja sabeu que fa el ventre gros.



Ingredients
Ceba
Tomata
Oli d oliva
Bitxo
Pebre vermell
Escamarlans
Sipia
Rap
Arròs bomba
Cloïsses
Brou o fumet de peix
Julivert
Escalfem la paella amb oli. Marquem el rap i els escamarlans i els reservem.
Tallem la ceba a brunesa i la sofregim fins que quedi molt ben cuita (marroneta). Hi afegim la tomata triturada i la sípia tallada a daus (prèviament en separem la melsa). Deixem fer xup xup fins a obtenir un bon sofregit. Aleshores hi afegim el pebre vermell, el bitxo o cirereta, i la melsa de la sípia.
Un parell de voltes i hi posem l'arròs (80-90g per persona). El deixem torrar una mia abans d afegir el brou calent.
Passats uns 15-17 minuts hi afegim el rap, les cloïsses i els escamarlans.
Quan l'arròs estigui al punt (aprox 20 min de cocció), retirem la paella del foc, deixem reposar un minut i escampem per sobre l'arròs el julivert picadet.
Que vagi de gust!

dimecres, 12 març de 2014

El Taller de Cuina

Està clar que aquest restaurant ens va cridar l'atenció pel seu nom i la seva web. Però quin bon descobriment! 

Després de la trobada de bloggers ens vam quedar a passar el cap de setmana a Tarragona. Vam fer una volteta per la ciutat, amb solet i esmorzar de foruilla al Serrallo inclòs. Uns seitons amb tomàquet a La Puda que l'Aina va devorar amb alegria.


A l'hora del vermut vam pujar cap al casc antic, on vam passar per un mercat de brocanters. I vam flipar amb l'ambientassu de vermut que hi ha a la plaça del fòrum!!! Si ens en poguessim endur una mica a Terrassa...


I darrera la plaça del fòrum hi havia el nostre objectiu, el Taller de Cuina. Un petit restaurant que des del 2006 porten l'Òscar Garcia a sala, i en Jorge Huiman a la cuina. Un lloc modern i acollidor on des del 2012 poden fer-s'hi també tallers de cuina de la mà de Cintia Gardola. 



Vam gaudir d'un menú degstació de 5 plats i unes postres, que vam acompanyar amb un vi de la zona, un Clònic 2009 D.O. Montsant, que no coneixíem i que ens va agradar força. Cal destacar que a la carta de vins tots eren de la provincia de Tarragona, fent país.


Vam començar l'àpat amb un aperitiu molt nostrat: un calçot escabetxat amb romesco i una sardina en salaó. El romesco era molt finet.



De primer hi havia un tàrtar de gamba i carxofes amb fresses de tobiko (algues) regat amb sopa de miso. Tot i que la sopa era molt bona, aquí vam trobar a faltar que l'emplatessin a taula. Ja que en fer-ho el cambrer a la safata no vam poder veure el tartar abans de cobrir-se amb la sopa.
Vam continuar amb un caneló de pollastre de corral embolcallat de ceba amb salsa de tófona blanca i encenalls de foie. Em va agradar molt la idea de fer un caneló embolicat amb la ceba cuita. Li dona un toc dolç i molta finor. 




El bacallà confitat acompanyat d'un ravioli de pernil ibèric farcit de botifarra de perol i regat amb suc de rostit va ser el plat que més em va agradar. Estèticament molt atractiu i una combinació de sabors gustosa i encertada.



L'últim plat era un tataki de vedella amb chopsuey de verdures i salsa ponzu. La salsa er mi massa salada però la carn tenia un punt de cocció perfecte i era molt tendra.

Les postres van consistir en un deliciós financier d'ametlles on realment trobaves el crec crec de l'ametlla, amb gelat de rom i cacau. Molt bo.


L'Oscar, el cap de sala i soci del Taller de Cuina, ens va comentar que estan a punt d'entrar en el moviment Slow Food, els desitgem molta sort en aquest bon tomb.

També ens quedem amb les ganes de participar en un dels tallers de cuina que fan al mateix restaurant. On ens han dit que s'aprèn a cuinar però es passa també una estona divertida.