dilluns, 30 març de 2009

PEBROTS FARCITS DE BRANDADA DE BACALLÀ


INGREDIENTS

Bacallà esqueixat 150g.
Crema de llet 100cc.
1 Patata mitjana bullida
6 Pebrots verds
Unit.
Oli d’oliva 150cl.
2 allS
2 ous
Oli de girasol

ELABORACIÓ

Infusionem l’oli d’oliva amb els alls en un vol de plàstic tapat (durant 6 o 8 minuts a 160w. al microones).
Coem el bacallà esqueixat amb crema de llet a foc lent fins que ens arrenqui a bullir, després l’enretirem.
Fregim els pebrots amb l’oli de girasol i els aparquem amb paper secant.
Posem al vas del minipimer bacallà escorregut i una mica de crema de llet, ho triturem bé.
Hi afegim la patata bullida per assegurar-nos que quedi consistent la crema, i ho triturem tot junt.
Seguidament hi afegim a fil l’oli d’oliva perquè vagi muntant mentres triturem.
Ara ja podem refredar la brandada
Amb una màniga pastissera farcirem els pebrots acabant de tancar-los amb un escuradents.
Farem un ou ferrat i ja ho podem servir amb els pebrots de guarnició.

IDEES PRÀCTIQUES

La brandada de bacallà es pot menjar de varies maneres, una d’elles ès directament amb un bol gratinadeta i amb torrades, i “tal qual” en fred també està molt bona per col·locar amb unes culleres amb olivada per sobre.

1 comentari:

  1. EL BACALLÀ

    Al país basc hi ha la llegenda que fa més de mil anys uns pescadors es van fer a la mar i van anar més enllà que de costum, fins que varen topar amb uns grans bancs de bacallà. Hi havia tants peixos que no podien navegar, però el que els va deixar més bocavadats diuen que és que els bacallans parlaven basc.

    És cert que els vascos perseguint la balena van arribar fins a les terres de Terranova on van trobar grans bancs de bacallà i el van introduir, ajudats per l’Església Catòlica, a la Mediterrània. Cal recordar la importància d’aquest peix per la Quaresma, per exemple.

    Als països nòrdics se n’ha pescat sempre de bacallà. Però per conservar la pesca i transportar-la feia falta sal. Als països nòrdics no en tenien gaire, però a la Mediterrània de sal n’hi havia molta.

    Catalunya, el País Basc, Itàlia, Espanya i Portugal esdevingueren els primers i més importants consumidors de bacallà curat amb sal, sobretot el País Basc, bressol d’una riquíssima tradició culinària.

    El bacallà (Gadus morhua) és un peix d’aigües fredes, molt prolífic i resistent a malalties. S’alimenta del que té a l’abast i li agrada apropar-se a aigües costaneres. La seva carn és molt blanca, quasi sense greix i conté un 20% de proteïnes que, un cop assecat poden arribar al 80%. Com el porc, el bacallà s’aprofita tot. A part de la carn blanca, es menja també el cap, la gola – kokotxas- els ous, les tripes, el fetge, la pell, pràcticament tot.

    Recordem que l’oli de fetge de bacallàha estat sempre considerat com un reforçant per la salut, una mena de concentrat de vitamines, capaç de fer recular el més temible dels colesterols.

    Com a incís, recordar-vos que el lluç és de la família dels bacallans. Podríem dir que és l’espècie de bacallà dels nostres mars.

    ResponElimina