diumenge, 24 d’abril de 2011

La mona de la Martina


Dilluns de Pascua, a Catalunya padrins i fillols mengen junts la mona. A moltes cases ara la mona s'entrega el dilluns, però tradicionalment el diumenge s'anava a recollir a cal padrí i el dilluns tota la família passava el dia fora i la manjaven tots juns. A Lleida aquesta tradició encara està força viva, i el dia de la mona colles de joves van d'excursió. La paraula mona vé del terme àrab munna que vol dir "provisió de la boca". Tradicionalment es tractava d'un tortell amb tants ous dusos com anys tenia el fillol, i es regalava el dilluns de Pascua per simbolitzar que acabava l'abstinència de la Quaresma.

La Martina encara no ha fet els dos anys, i per això no li volíem fer ni el tortell tradicional, ni la Sara de mantega ni una mona de xocolata que no podria pas menjar. La mona de la Martina és una casa de galeta!

Tot i ser poc tradicional, amb aquesta recepta volem participar a HEMC #53 que aquest més va dedicat als dolços de setmana santa.


Ingredients
Per la galeta:
250 g de mantega a temperatura ambient
650 g de farina tamisada
1 ou gran (o 2 de petits)
250 g de sucre glas
1 cullerada de vainilla
1 rajolí de llet

Per la glaça
2 clares d'ou (70g)
200 g de sucre glas
un rajolí de suc de llimona

Per la decoració
caramels, lacasitos, pollets de Pascua

Elaboració de les galetes:
Batem la mantega amb el sucre tamisat fins que quedi una massa esponjosa, aleshores hi afegim els ous i continuem batent. Un cop la massa sigui ben homogènia hi anem afegint la farina tamisada i l'essència de vainilla o llimona ratllada. Acabem d'amorosir al massa amb un rajolí de llet. Quan la massa sigui ben homogènia l'acabem de treballar amb les mans, l'emboliquem amb plàstic film i la reservem a la nevera.
Passades unes hores extenem la massa entre dos papers de forn amb un corró. Tallem les galetes segons els plànols del nostre arquitecte, i les deixem a la nevera una estona mentres s'escalfa el forn a 180. Les enfornem fins que quedin dauradetes i deixem refredar.

La glaça
Batem les clares a punt de neu i hi anem afegint el sucre glas i un rajolí de suc de llimona. Ha de quedar ben espessa perquè serà el ciment de la casa. Un cop a punt, la posem en una mànega pastissera amb broc petit.

I a partir d'aquí comença la feina de bricolatge. Imaginació al poder!!
Aquesta mona és 100% comestible excepte els pollets, però què seria una mona de Pascua sense pollets??

30 comentaris:

  1. La mona de la Martina és una autèntica passada!!!! voleu ser els meus padrins?
    Petonets macos, com ha anat pel sud? ;)
    Sandra

    ResponElimina
  2. Esteu fets uns artistes!. Segur que la Martina us dedicarà un somriure immens quan vegi la seva mona!.

    ResponElimina
  3. Quina caseta més xula!!Segur que a la Martina li encantarà i a sobre gaudirà menjant-la!!
    Una gran proposta guapos!!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  4. Xulíssima i original per la consrucció amb galeta...crec,crec. Ah! bé per Cadis, oi?

    ResponElimina
  5. Ohhh! La Martina deu estar més que contenta amb la seva Mona de galetones. Em sembla molt, molt maca! Petons

    ResponElimina
  6. Uy us ha quedat molt maca!! Segur que ha disfrutat molt quan ha descobert que es podia menjar!! Petons

    ResponElimina
  7. Em sembla una mona molt original que segur que la Martina ha gaudit d'allò més! A més, poder dir que els padrins fan la mona ells mateixos és tot un què!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  8. Quina mona, mes bonica.
    Segur que a la Martina li ha encantat.
    Petons

    ResponElimina
  9. La vostra idea de fer una mona que una nena de dos anys pugui també menjar és fantàstica. Jo no hi tindria pas la vostra traça perque a sobre us ha quedat molt bonica :)

    ResponElimina
  10. doncs segur que la Martina li ha encantat!!! us ha quedat súper maca!! petonets parella

    ResponElimina
  11. Molt bona idea, segur que amb la Mona de galeta la Martina haurà quedat encantada! I la forma de casa us ha quedat preciosa ;)

    ResponElimina
  12. Ohhh, quina monada!!!
    I dieu que sou poc originals? Doncs encara no n'he vist cap d'igual!!!!
    La Martina devia quedar encantada!!!!
    Petons

    ResponElimina
  13. Qué contenta estaria la Martina! Molt bé això d'adaptar les mones als gustos dels fillols i una casa de galeta és molt original!

    ResponElimina
  14. Original... molt original aquesta mona de galetes, llaminadures...
    petonets

    ResponElimina
  15. que maca i original ,la veritat que segur que li va agradar,molt.petons

    ResponElimina
  16. Molt bona pensada!, això de fer la figureta amb galeta en comptes de xocolata la fa accessible als petits que encara no la poden probar. Us ha quedat una caseta entranyable, només que...em faria pena destroçar-la!...Una abraçada

    ResponElimina
  17. Quina caseta més bonica!! Ideal per la Martina!! Molt bona pensada fer-la de galeta!!
    Petons!

    ResponElimina
  18. Hola gentada!
    Ja hem tornat de Càdiz, snif snif... La veritat és que ens ho hem passat de conya, i com que s'hi menja igual de bé hem agafat un munt d'idees pel bloc.
    No cal dir que la mona de la Martina va ser un èxit, ben aviat va semblar en Bob Esponja enlloc d'una caseta (a mida que n'anava esgarrapant els lacasitos...).
    Gràcies pels vostres comentaris, hem estat desconectas, però ja tornem a ser aquí!

    ResponElimina
  19. Hola, que tal

    com molt be dius, crec que va ser molt acertada la mona de la Martina, i segur que se ho va passar d´allò més be mentre la desmuntava..je,je

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  20. Yo me quedo pasmada ante las monas tan divinas y bonitas que he visto por la red. Una de ellas la tuya.

    Besos.

    ResponElimina
  21. Quina cucada de mona,es molt original¡¡
    La Martina debía quedà maravillada.
    Mil milloms de petonets guapísima.

    ResponElimina
  22. una maravilla de mona hay que ser una buena arquitecta para esta gran obra.Moltes felicitats a la Martina
    miquel

    ResponElimina
  23. Una idea fantástica la casita de galletas!, el año que viene regalo a mis ahijados la mona, es que esta tradición me gusta.
    Un beso

    ResponElimina
  24. Una xulada de mona!!! aquesta caseta és preciosa!!! ha quedat genial nois! segur que estava encantada la Martina!!
    Un petonet macos!!

    ResponElimina
  25. Una tradición preciosa!!! y esta mona seguro que estaba para comérsela de arriba abajo, bueno menos los pollitos.
    Un besito

    ResponElimina
  26. magnífic l'aspecte d'aquesta "munna" ... per fer provisio de la boca, no està gens malament ....
    Una abraçada

    ResponElimina
  27. Acabo d'arribar al teu blog des del HEMC i dir-te que m'ha semblat una mona molt original. Segur que a la Martina li va encantar.
    Amb el teu permís em quedo llegint i com a seguidora.
    Feliç setmana
    Petonets
    Lily
    http://deliciosmos.blogspot.com/

    ResponElimina