dijous, 30 de juny de 2011

Tiganites

Com sempre arribem pels pèls al repte de Film&Food, però així és més emocionant, oi? Aquesta vegada, en referència a Mi gran boda griega, havíem de fer un plat grec. Cal dir que aquesta vegada, el moment per fer una recepta grega no podia ser més adequat: el poble grec mereix tot el nostre suport mentres pateix la retallada del benestar social més bèstia de la història...

Però aquí no s'acabava el repte, havia de contenir un ingredient secret, un ingredient que ens encanta!! la figa!! Vam estar mirant les receptes més conegudes però no hi acabàvem d'encaixar les figues... després vam descobrir els tiganites, a mig camí entre la crep, el blini i las tortitas. Sembla que és una recepta internacional, cada país en té la seva. La grega té la particularitat de portar iogurt i mel entre els seus ingredients, es nota, són molt esponjosos! Acompanyats de iogurt grec, mel i figues havien d'estar tremendus... Però el comerç de proximitat té els seus riscos... i anar a darrera hora més encara... Així doncs avui el nostre fruiter no tenia figues, i ens hem hagut de conformar d'acompanyar els tiganites amb iogurt i melmelada de figues. No ens ho tindreu en compte, oi?

Això si, avui un senyor encantador m'ha portat una caixa de prunes grogues!! boníssimes! Així doncs esperem les vostres idees per fer amb  prunes!!

I sense més preàmbuls: tatxan... els tiganites!





Ingredients (per 8 peces)

225g de farina de rebosteria
1/2 sobre de llevat
1 pessic de sal
45 ml de mel grega
150ml de iogurt grec
2 ous
100ml de llet
oli d'oliva suau (per fregir)
Iogurt grec, mel, figues i menta (per decorar)

Com ho fem?
Tamisem la farina, el llevat i la sal. Hi barregem la mel, el iogurt i els ous i ho batem bé amb el túrmix fins que quedi amb una textura com de mantega. Aleshores hi afegim la llet i ho tornem a batre fins que quedi com una crema.
Escalfem la paella amb un xic d'oli i hi fregim un cullerot de pasta. Girem, acabem de coure, i un cop cuit el primer tiganite el posem en un plat i el cobrim amb un drap perquè mantingui l'escalfor. Repetim el procés per cada tiganite.
Un cop cuits els acompanyem amb iogurt, mel i figues, o amb el que més ens agradi (melmelada, xocolata, fruits secs...).

Esperem que esmorzeu o bereneu tiganites a la nostra salut i a la del poble grec, que està passant un moment prou delicat. #Grècianoestàsola !


dijous, 23 de juny de 2011

Coca de Sant Joan

Aquest any ens hem reptat a nosaltres mateixos per fer les coques per dur a la revetlla de Sant Joan que com cada any celebrem a casa en Xavi i la Muntsa. Hem fet una repassada als blogs de confiança, i hem tastat tota mena de coques. A les respectives feines no es podran queixar, tant companys com usuaris n'han tastat de tota mena. Finalment, ens quedem amb la recepta d'en Narcís de La Lionesa.

I ara si, amb aquestes coques participem a Memòries d'una Cuinera.



Per la massa mare:
200g farina de força
25g de llevat fresc
llet tèbia (la que admeti)
8g sal

Barregem el llevat fresc amb una mica de llet tèbia, (la justa per disoldre'l). Hi afegim la farina de força i la sal. Ho barregem bé formant una massa uniforme, si cal hi podem afegir una mica més de llet però és important no passar-nos perquè no ens quedi massa enganxada als dits.
Ho deixem fermentar en un lloc a 35º/40º o a la cubeta de la panificadora fins que ens dobli el volum, aproximadamnent uns 30 minuts.

Per la crema pastissera

1l. de llet fresca
6 rovells
200g sucre
80 maicena
pell de llimons, de tronja, i mig canó de canyella

En una cassola fem bullir la llet amb la pell dels cítrics i la canyella, reservant-ne una miqueta per disoldre la maicena.
Blanquegem els rovells amb el sucre.
Quan hagi arrencat el bull la llet la tapem deixant que infusioni 3 minuts i l'afegim al bol dels rovells.
Deixatem la maicena amb la llet reservada a temperatura ambient i l'afegim també a la barreja.
Ara d'aquí ho tornem a incorporar a la cassola on ho teníem abans però passant-ho pel xinès.
A foc baix anem remenant suament (la intenció no és incorporar-hi aire) amb una espàtula,  perquè no s'enganxi, fins que agafi la consistència desitjada. Important: no ens ha de bullir mai.
Si es vol fer us d'ella al moment el que es pot fer és escampar-la sobre el marbre de la cuina i anar treballant-la perquè es refredi. Si no, la podem guardar directament al recipient tapada sempre a pell amb plàstic film perquè no fagi crosta.

Per la massa brioix
200g farina de força
8g llevat
100g de sucre
1 ou
20 g de mantega pomada
1 pessic de canyella
1/2 cta de pela de llimona ratllada
1/2 cta de melmelada de taronja
1 pessic de sucre especiat

Esmicolem i desfem el llevat regant-lo amb la farina. En un bol batem l'ou, el sucre, la mantega i els condiments. Hi barreegem la farina i el llevat. Hi afegim la llet tèbia que admeti la massa sense que aquesta s'enganxi als dits. Treballem la massa fins que aquesta sigui fina i elàstica. Aleshores la deixem reposar 15 minuts al bol. Hi afegim un xic d'oli perquuè no s'enganxi al marbre i la pastem una mica, en fem dues boles que deixem reposar tapades 5 minuts més.
Aleshores amb un corró extenem cada bola sobre el marbé untat amb oli, fins que quedi la forma ovalada típica de la coca de Sant Joan. La pintem amb rovell d'ou i hi afegim la crema i la fruita (nosaltres n'hem fet una amb albercoc i una altra amb melmelada de maduixots i vainilla).
Deixem fer una segona fermentació a la coca en un lloc sense corrent i si pot ser a uns 45º (nosaltres ho hem fet al forn).
Empolsinem de sucre i enfornem uns 20 min a 200º.

dimarts, 21 de juny de 2011

Coca de brioix

Es comença a acostar Sant joan i hem d'anar pensant amb les coques. Quan en Jordi treballava a la Pastisseria Bolet no hi havia problema, ja sabíem d'on sortirien!! Però ara la cosa canvia, i més tenint el repte de Memòries d'una Cuinera. Així que anem fent proves per no fer el ridícul per la revetlla de Sant Joan.

Tenim un problema nosaltres amb les coques de brioix: agafem la recepta que agafem, la massa sempre ens queda enganxosa, molt difícil de treballar. Us passa a vosaltres? ens sabrieu aconsellar?

Per fer aquesta coca hem agafat la recepta d''un dels nostres blogs de capçalera a l'hora de fer postres: Cuina per llaminers. Com era d'esperar la nostra coca no s'assembla gens a la seva, però uns fan el que poden!!

Ingredients


Per a la primera massa
20 g de llevat
35 g de llet tèbia
75 g de farina de força
Per a la segona massa:
250 g de llet fresca
100 g de sucre
1 ou gros
75 g de mantega a temperatura ambient
250 g de farina de força
1 cullerada gran de maizena
un pessic de sal
1 culleradeta d'essència de vainilla
1 culleradeta de melmelada de mojito
Per decorar-la:
2 albercocs
ametlla picada
perles de xocolata
Com ho fem:
Fem la primera massa tot barrejant els ingredients, amassant-los fins que quedin homogenis, i deixant-los reposar fins que la massa dobli el volum.
Fem la segona massa: pastem tots els ingredients i quan obtinguem una massa homogèia hi afegim la primera massa. Si la massa queda enganxifosa hi podem afegir una cullerada extra de farina. La tapem amb un drap i la deixem reposar fins que tripliqui el volum (unes 4 hores).
Un cop fermentada pastem de nou una mica perquè perdi aire, l'aplanem amb el corró, la posem al motlle i la deixem llevar de nou un parell d'horetes. Passat aquest temps, la pintem amb rovell d'ou, hi afegim la decoració i ja la podem coure al forn (prèviament escalfat) a 200º. Nosaltres l'hem cuit uns 20 minuts amb el foc per sota i el ventilador, i després un parell de minuts més per dalt perquè quedés ben dauradeta.
Mal ens està dir-ho però finalment ens ha quedat força esponjosa. Això si, la propera vegada hi posarem un xic més de sucre.


Bon profit!!

divendres, 17 de juny de 2011

Filets d'orada farcits d'espinacs i crema de formatge

Fa temps que no fèiem una recepta de peix tot i que en mengem sovint. A més sabem que hi ha uns quants blocaires que la carn ni la toquen, així que quan la Sònia de l'Exquisit va proposar els rotllets com a tema per l'HEMC d'aquest més, vam pensar que havíem de fer-los de peix. Gràcies Sònia per haver escollit un tema tan obert i versàtil!!
Hem intentat fer una proposta temptadora però que a la vegada fos sana, així qu hem triat un peix blanc al forn, acompanyat de saníssims espinacs frescos, i el toc cremós del formatge. A víam què us sembla! a nosaltres ens va agradar molt.


Ingredients

4 filets d'orada
espinacs frescos
1/2 tarrina de crema de formatge a les fines herbes
1 ou petit
3 cullerades de farina de cigró
2 cullerades de parmesà ratllat
oli d'oliva
sèsam
sal
pebre
1/2 gotet de vi blanc

Salpebrem els filets d'orada, els passem per ou i per la farina de cigró. A sobre de cada filet hi posem un grapadet d'espinacs (rentats i tallats), una cullerada de crema de formatge, sèsam i les espècies que ens hi agradin. Girem el filet sobre si mateix formant un rotllet que tanquem amb un escuradents.
Fem el mateix amb cada filet.


Posem els rotllets en una safata amb oli d'oliva. Els reguem amb el vi blanc, i empolsinem el cim amb parmesà ratllat.
Enfornem a 200º uns 5 minuts.
Els podem acompanyar d'un parmentier de patata o moniato i ja serà la bomba!

Maridatge
Pinord Mireia Gewürztraminer - Muscat 2010
Elaborat amb varietats  tan aromàtiques com el muscat, el gewürztraminer i el sauvignon blanc, el Mireia és un vi d’aspecte brillant i color groc pàl·lid amb tonalitats verdoses.
En nas sobresurten les notes florals de gessamí i rosa i les aromes primàries destaquen per sobre les fines olors de fermentació.
En boca té un paladar sedós, melós i amb cos. Té un retrogust llarg i harmònic.

dimecres, 15 de juny de 2011

Amanida del 15

Com passa el temps! ens trobem de nou a dia 15 i, amb només mig any de vida, ja és tota una tradició presentar la recepta del 15. A ningú haurà passat per desapercebut que avui la blogosfera està plena d'amanides, i és que aquest era el repte que ens proposaven aquest mes en Xavi, la Sandra i la Marina. Noies, esperem que hagueu acabat exàmens i pogueu gaudir d'aquest aplec de receptes!! En Jordi encara ha d'entregar la darrera PAC i per això aquests dies el bloc el tenim un xic despenjat... tot i que no prou per perdre'ns els vostres reptes!!


Aquí teniu la nostra amanideta, que vam sopar tot just ahir. Aprofitant que ha arribat la fruita d'estiu no ens hem pogut estar de posar-n'hi. Esperem que us agradi!




Ingredients
(per dues persones)

1 grapat de ruca
1 grapat de mèsclum d'enciams
2 figues flor
8 cireres
50g de foie micuit
1 paquet de pernil d'ànec
4 torradetes
reducció de vinagre de mòdena
oli d'oliva verge
sal pebre

En un bol barregem la ruca i els enciams talladets, i els amanim amb oli, vinagre, sal i pebre. Nosaltres ho hem fet amb una vinagreta de pera i vainilla.
Pintem el plat amb la reducció de mòdena i al damunt hi fem un llit amb el verd.
Pelem i tallem la figa flor a octaus que embolcallem amb pernil d''ànec (del qual reservem 4 tallets) i posem sobre el llit de verds. Pel cim, amb l'ajuda d''un pelador, hi ratllem els encenalls de foie (serà més fàcil si aquest està ben fred).
Obriim les cireres per la meitat i en treiem el pinyol.
Amb la resta del micuit suquem les torradetes, i per sore hi posem el tall de pernil d'ànec reservat, i mitja cirera. La resta de mitges cireres les fem servir per acabar de decorar el plat.

Maridatge: Mas Plantadeta blanc roure. Garnatxa blanca. D.O. Priorat. Fermentat a botes de roure francès 4 mesos. 13,5º
No podem dir que sigui un vi fàcil, de primer el seu intens gust avainillat ens va sobtar. Però precisament per aquest toc de vainilla i pera pensem que pot ser un bon vi per acompanyar aquesta amanida.


dilluns, 13 de juny de 2011

Tarta ràpida de cireres

Aquest cap de setmana volíem fer un pastís pels esmorzars amb fruites de temporada, aprofitant que en Paco de Lazy blog ens proposava versionar una de les seves receptes hem triat la seva Tarta rápida de cerezas del Jerte. Un pastís entre coca i clafoutis. Ell ens la presenta amb cireres i fruites del bosc, nossaltres n'hem canviat les fruites del bosc per una altra fruita de teemporada: l'albercoc. I com que sóm llaminers hi hem afegit unes pepites de xocolata, esperem que tant a en Paco com a vosaltres us agradi la nostra versió.




Ingredients:

3 ous mitjans
200g sucre moreno
220g d'oli d'oliva verge extra
75g llet
300g farina
15g impulsor
vainillina
sal
12 cireres
1 albercoc gros o 2 de petits
pepites de xocolata
sucre llustre


Elaboració:

Batem els ous amb el sucre i el pessic de sal de manera que augmentin de volum.Un cop batuts hi afegim l'oli i continuem l'emulsió i amb aquest ordre hi incorporem la llet, i els ingredients secs passats pel sedàs: la farina , el llevat i un pessic de vainillina ( o  unes gotes d'essència de vainila).

Untem amb mantega un motlle de 28cm i hi afegim la massa.

Treïem el pinyol de les cireres, pelem i tallem a bocinets l'albercoc i posem aquestes fruites a la massa de manera que quedin parcialment cobertes (quan la massa pugi acabaran d'incloure's al pastís). Finalment hi posem unes pepites de xocolata en els espais que ens hagin quedat més lliures.

Enfornem a 180 graus uns 15 minuts, fins que quedi dauradeta de sobre.

Un cop freda l'empolsinem amb sucre llustre i ja la podem servir.



Amb aquesta recepta participem al concurs "Cocinando con Lazy Blog" patrocinat per Artemática ProduccionesCarne Villa MaríaBoffardI love Aceite  Pyrex.


Cal dir que ens vam equivocar amb la quantitat de llevat, la recepta original en duia la meitat, i enlloc de la tarta plana que esperàvem ens va quedar una espècie de magdalena gegant. Però els de la colleta que n'han esmorzat aquest cap de setmana us podran confirmar que era ben esponjosa i bona!


divendres, 3 de juny de 2011

Amanida de faves, préssec i calamarsons

Aquesta recepta la vam fer fa temps i havia quedat guardada a la calaixera. No us passa a vosaltres? Avui l'hem trobada i tot i que les faves i carxofes ja no són de temporada si la guardem per l'any vinent qui sap on pot anar a parar...


Ingredients
(per 2 persones)

3 préssecs en almíbar
3 carxofes en blanqueta
1 ceba tendra
4 cullerades de ceba confitada
10 calamarsons
500 gr de faves
Vinagre de vi blanc

Elaboració

Escaldem i refredem les faves per pelar-les i poder-les reservar amb oli i menta tallada a juliana.

Netegem les carxofes extraient els pètals exteriors, tallem la tija i les puntes de les fulles per igualar-la. Ara doncs les bullim amb aigua, sal i llimona.

Pelem les cebes tendres i les tallem del llarg en tires per reservar-les amb una part de vinagre de vi blanc i 3 d'aigua (les deixarem reposar 15 minuts a fi d'eliminar-ne la fortor).

A foc suau en una paella potxem ceba tallada a juliana ben fina fins que ens quedi caramelitzada.

Netegem els xipirons retirant-ne la boca i si són grossos els ulls, els enfarinem utilitzant un vell truc que vaig aprendre a la mili, era introduïnt-los en una bossa de plàstic amb farina , la inflem amb aire net pulmonar i la tanquem de dalt a fi de sacsejar-la (com si fos el cap del sargento) , els espolsem, i fregim.

Tallem el préssec amb almibar a grills i passem al muntatge del plat.

L'amanim amb la vinagreta que més ens agradi.

PD: Jo no he fet la mili, m'en vaig poder escapar passant-me per espatllat a l'hospital militar de Barcelona, ho puc fer públic perquè n'estic molt content  ;-p