dijous, 16 de febrer de 2012

Coca de llardons

Dijous gras o dijous llarder, a taula no hi pot faltar la truita, la botifarra d'ou i la coca de llardons. Tradicionalment el dijous gras marcava l'entrada al carnestoltes, quan anava a escola era el dia que ens disfressàvem i feiem una cercavila pels carrers del barri, i fèiem goig, eh? No com els nanos de l'escola veïna que sempre anaven tots iguals amb disfresses fetes de bosses d'escombraries, jajaja!!! les nostres mares anaven de corcoll una bona temporada abans...
Una altra costum de l'escola, i que trobo molt maca, era que el dia de carnestoles convidaves un altre nen o nena a dinar a casa (o anaves a casa d'un altre nen, és clar...). A casa sempre en venia més d'un, la meva millor amiga del moment, i algun dels que es quedaven a menjador.
Al vespre la mare feia truita de butifarra blanca i negra, i menjàvem també la típica butifarra d'ou. Ara en podeu trobar de tota mena, jo aquest any n'he comprat de calçots, i de panses i pinyons. Però fa pocs dies en vaig tastar una de trompetes boníssima!
I vosaltres, com celebràveu el dijous gras?




Aquesta coca de llardons és una adaptació de la recepta de la Mercè, de Cuina per a llaminers, n'hem canviat el llard per oli d'oliva, l'aigua per llet i hi hem afegit pell de taronja. Esperem que us agradi.


Ingredients
400g de farina de força
200g de llet
175g de llardons artesans de porc Duroc
150g d'oli d'oliva
100g de sucre
25g de llevat fresc
1 pessic de sal
1 pessic de matafaluga en gra
50g de  pinyons
pell de taronja ratllada


Com fem la coca
En un bol gran barregem la llet tèbia, la farina, el llevat, l'oli i el sucre fins que quedi ben lligat. Aleshores podem continuar amb la màquina de pastar (KA) o continuar pastant a ma sobre el marbre fins obtenir una massa elàstica que no s'enganxi als dits. A continuació hi afegim els llardons triturats, la matafaluga, la pell de taronja i la sal. Pastem fins que la massa quedi ben homogènia, i en fem una bola que reservem en un bol, tapada amb un drap, uns 30 minuts.
Passat aquest temps de repòs, estirem la massa amb un corró obtenint una coca d'un cm de gruix. La tapem amb un drap de lli o cotó, i la deixem llevar tota la nit. No és que llevi gaire, però és el que li donarà esponjositat a la massa. Si anem molt curts de temps, podem encendre el forn a 50g i deixar-la llevar a dins fins que veiem que ha augmentat de volum, però jo prefereixo deixar-la tota la nit.
Un cop ha llevat, l'enfornem a 180º uns 12-15 minuts.



25 comentaris:

  1. apa tu no et quedes curta amb la teva aportació!! quina bona pinta que fa la teva coca!! per cert, per fer la meva coca la KA m'ha anat de cine... m'està començant a encantar aquest nou aparell a la cuina!!
    petonets wapi!!

    ResponElimina
  2. Aquesta coca ha d'estar molt bona. Interessants els canvis que has fet.
    Nani

    ResponElimina
  3. M'ha encantat això de convidar un nen a dinar el dia de carnestoltes!!! Segur que us ho passàveu molt bé!!!!
    I nenaaaaa...quina coca més bona!!!!!! Té una pinta...

    Naltres avui per sopar també en tenim...i truita...i boti d'ou...que no falti de res!!! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. ep! i ara no pots convidar a una blocaire a dinar? jajajajajja, quina bona pinta que té la coca!!!!! molts petonets reineta

    ResponElimina
  5. Que guapa t'ha quedat, si en pogués arreplegar un trosset...

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta que te la coca....
    Es fantàstic recordar històries de l'infancia !!!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. M'encanten aquestes tradicions :)
    A casa sempre fem la de llardons amb pasta de full, que és més fàcil, però aquesta teva ha de ser encara més bona!

    ResponElimina
  8. M'encanten les coques de llardons!!
    Tot l'any!!

    ResponElimina
  9. Alba, m'has emocionat!!!:-)) Ja ho seràs, com em dic Gemma que ho seràs! i no com jo, sinó molt i molt millor, perquè ara mateix acabo de perdre els papers amb els meus fills, cada cap de setmana igual, baralles per la playstation. Mira que m'hi vaig resistir però aquest any els reis la van portar i no hi ha cap de setmana que hi hagin baralles (me n'he arrepentit cada dia que passa) Uf! Crec que erem més feliços abans, fent flams de fang amb els pots de iogurts i fent paradetes al carrer.
    I ja que he passat per aquí t'agafo un trosset d'aquesta coca de greixons, que aquest any no n'he fet.
    Petonets i que passis un feliç cap de setmana!

    ResponElimina
  10. Que bona amb aquest toc de taronja!! m'agrada molt la coca de llardons però aquest any no n'he fet... Encara que m'agrada durant tot l'any!
    Doncs nosaltres érem com els nens de l'escola veïna: amb bosses de basura! jeje El dijous gras anàvem d'excursió i per dinar portàvem truites, botifarres... De totes maneres el dijous gras que recordo més va ser el que em vaig perdre l'excursió... perquè vam anar a Barcelona a buscar ma germana que havia nascut!
    Petonets!

    ResponElimina
  11. Nosaltres també ens curràvem les difresses, jajajaja Res de bosses d'escombraries, quin poc glamour!:P
    Per cert, sinó fos perquè havia de recollir un pebrot d'or, em podies haver convidat a dinar, no? I a un trosset de coca, nyaaaaaaam!!
    Petonets guapos
    Sandra

    ResponElimina
  12. A casa els pares sempre varem seguir la tradició. I ara a la nostra també ho fem. Tan de bo l'Annie també ho segueixi de gran. Almenys no podrà dir que no sap preparar la coca de llardons jejeje....
    Quina botifarra més bona has comprat!!!
    I la coca t'ha quedat de cine!!!
    Petonets

    ResponElimina
  13. Que delicia! me encanta y ésta tiene una pinta estupenda..
    besos

    ResponElimina
  14. A casa sopavem truita però tampoc recordo massa més.
    La coca sempre la faig amb pasta de full potser n'hauré de fer d'altres, no?
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Una coca fantastica seguro esta deliciosa tomo nota de la receta aun no la he exo nunca.
    Bicos mil y feli finde wapa.

    ResponElimina
  16. una de las cocas que mas me gustan,irresistible
    bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
  17. Una cosa que sempre em sorpren és la facilitat d'adaptar les receptes que mostreu, en funció del que teniu i del que us ve de gust. De ben segur que amb aquestes variacions també surt excel·lent. Una abraçada

    ResponElimina
  18. Aquesta coca té una pinta deliciosa. A mi la coca de greixons (és com en diem a Girona dels llardons) m'encanta, però aquest any no n'he fet :-(
    Quan era petita, a l'escola el dijous gras anàvem d'excursió a fer la berenada. M'encantava, posava l'entrepà i la cantimplora dins un cistellet de palma que m'havia regalat la meva mare. Quins records...
    Petons

    ResponElimina
  19. Por Elvira he escuchado esta coca, que se come por la época de caruesma, tiene muy bonita pinta.
    Besos.

    ResponElimina
  20. Esta receta me viene que ni pintada porque este año me he propuesto hacer la coca de llardons, aunque no sé si tendré tiempo de hacerla ahora o me guardo la receta para Sant Joan, lo que sí es seguro es que la haré con tu receta porque prefiero hacerla con aceite. te ha quedado ideal! un beso

    ResponElimina
  21. No encuentro llardons por aqui, peor me los envió Ana, la cocinera de Bétulo, y es que esta coca es deliciosa!!!!

    ResponElimina
  22. Ara arribo...amb més de 10 dies de retràs...:SS
    L'any passat vaig provar per primera vegada la coca de llardons. La Moni em va fer arribar llardons (per aquí no en trobo, i no vegis la cara amb la que em mirava el carnisser quan li explicava el que volia!) i en vaig preparar una. Què bona!! A veure si en torno a aconseguir i provo la teva versió!
    Vols saber el "truco" de la foto de les croquetes? És molt freaky: L'Òscar a dalt d'una cadira a la terrassa aguantant el plat de les croquetes amb el cel de fons i jo fent la foto. Si algú ens va veure no vull saber el que varen pensar.
    Petons!

    ResponElimina